El projecte ‘Sis veus per al Poeta’ arriba a la Pobla en el cicle Ovidi Montllor
El projecte ‘Sis veus per al Poeta’ impulsat ja fa més de cinc anys per sis dones músiques (Eva Dénia, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Maribel Crespo) per a homenatjar a l’insigne literat Vicent Andrés Estellés, continua recaptant una excepcional acollida. Una prova més d’un fet irrefutable: la lírica d’Estellés, dotada d’una vocació universal, ha ressonat amb tanta força a la nostra música popular els últims anys que es podria dir que la seua veu és la d’un poeta de capçalera, un referent tant ètic com estètic per als nostres músics. El sextet estarà el 8 d’octubre, a la Casa de Cultura de la Pobla de Vallbona, en un concert en el que estaran acompanyades pels membres de la Banda de la Corporació Musical de la localitat, dedicant també cançons al històrics Al Tall, formació patriarcal del folk valencià, que necessita poques presentacions (i de la que també va formar part Maribel Crespo). Parlem abans amb Eva Dénia, fundadora i cara més visible de la formació.
El projecte naix a 2012, si no m’equivoque. Quina va ser la gènesi o l’espurna que el va concretar?
El projecte comença a forjar-se en la tardor de 2012 i s’estrena en juliol de 2013. Jo feia poc que havia tret el meu disc Un altre cantar, on faig una immersió en la música tradicional valenciana. Aquest fet em posa en contacte amb músics procedents de món del folklore i conec algunes de les seues millors “cantaores”. Se’ns acudeix la idea de preparar unes cançons a partir de poemes d’Estellés per tal d’interpretar-les en les nombroses festes en honor al poeta que se celebren cada tardor des de fa uns quants anys. Un homenatge a Estellés fet exclusivament per dones des de la nostra música tradicional. No imaginàvem que acabaria convertint-se en un espectacle en tota regla que ja porta més de quatre anys de rodatge.
Fandango, malaguenya, cant de batre, havanera, cant d’estil…. és la varietat d’estils un reflex de la pròpia formació musical de les sis components que el formeu, Lola, Maria Amparo, Patxi, Merxe, Maribel i tu?
El grup el formem quatre vocalistes: Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Patxi Ferrer (procedents de la música tradicional) i jo, que també toque la guitarra i vinc del món del jazz i la cançó en general; una violoncelista, Merxe Martínez, de formació clàssica, i la multiinstrumentista, Maribel Crespo, excomponent d’Al Tall, que també canta. Totes toquem percussions. Tenim formacions musicals diferents i això enriqueix la nostra música.
Heu hagut d’adaptar els textos de Vicent Andrés Estellés per a fer-lo més musical? Ha sigut fàcil el treball d’acoblar la seua poesia en la música, o es podria dir – per contra- que la seua poesia té qualitats musicals?
Estellés és un poeta molt gran. La seua cultura literària és immensa i la seua obra poètica té molts vessants. Però hi ha un Estellés popular que sembla que desitjava ser cantat i va escriure molts poemes en heptasíl·labs rimats, que és el vers tradicional per excel·lència. Aquests versos encaixen perfectament en les jotes, els fandangos, les malaguenyes o el cant d’estil. En alguna ocasió hem hagut d’adaptar el poema perquè encaixe en la música, però en general tenim la impressió que la música tradicional estava esperant els versos d’Estellés. També hem escrit alguns versos en honor al poeta i un parell de temes originals: l’“Havanera de Vicent”, per exemple, que va guanyar el premi Ovidi a la millor lletra.
Heu trobat més receptivitat cap el projecte per part dels ajuntaments i institucions públiques, d’ençà del canvi polític a 2015?
Sí, sense dubte. L’interés pel nostre treball musical ha augmentat, encara que no sempre aquest interés ha fructificat, ja que els nous ajuntaments s’han trobat amb les arques buides. Hi ha molta voluntat però pocs diners. Tot i això, el nostre projecte té molta demanda i fa més de quatre anys que no deixem d’actuar.
I la recepció del públic?
El públic està tenint una resposta increïble. L’espectacle agrada molt i la gent s’emociona. El nostre projecte ha acostat la poesia d’Estellés a gent del món de la música tradicional que tenia un coneixement superficial de la seua obra, però també el nostre folklore era molt desconegut entre els intel·lectuals i la gent que sí que coneixia bé la poesia d’Estellés. Haver aportat el nostre granet d’arena ens dóna molta satisfacció.
Teniu disc editat el 2013. No sé si des d’aleshores heu anat gravant més cançons (a banda d’aquelles catorze composicions) per a una segona entrega…
De moment no hem gravat res més. Tenim un nou projecte en marxa, però avança lentament, ja que mentre aquest espectacle estiga en actiu resulta difícil concentrar-se en el nou. En tot cas, aquest nou projecte no el gravarem fins que no estiga suficientment rodat.