Robert Raga (PSPV), alcalde de Riba-roja de Túria
Quan falta menys d’un any perquè acabe la legislatura, l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, fa un repàs exhaustiu a alguns dels temes més importants del municipi de Camp de Túria, tot sense amagar-se de res, com la declaració judicial per una denúncia de Riba-roja Pot, la sentència esperada de Porxinos o la manca de conscienciació ambiental d’algunes empreses immobiliàries i veïns de la localitat que ha suposat l’obertura de més de 1.700 expedients.
Tres anys després, de quines coses se sent més satisfet de la seua gestió com a alcalde de Riba-roja?
Pel que fa al dia a dia, hem fet un gran canvi als col·legis abandonats durant anys, una adequació als barrancs per inserir-los a la vida del poble, polítiques socials per a la gent més necessitada, la participació ciutadana o una reducció de l’atur en 600 persones. A grans trets, estem fent un poble més obert, més solidari i amb una major cohesió territorial entre les urbanitzacions i el nucli urbà. Hem rescatat també el nostre patrimoni històric i recuperem les arrels de les civilitzacions que han passat pel nostre poble.
A finals de la passada primavera va declarar jutjat de Llíria per una denúncia presentada per Riba-roja Pot, quina lectura en fa?
Considerem que és una denúncia política per part d’un partit que no ha volgut ser-ne govern i des de començaments de la legislatura ha mamprès un camí per entorpir l’acció del tripartit, tot amb un afany de traure’n un rèdit electoral per desgastar l’alcaldia. Ara hem declarat i la veritat que cal deixar clara és que la contractació era legal com així ho testimonien els informes jurídics i tècnics municipals.
L’opinió pública exigeix transparència i honradesa als seus governants, què n’ha fet en esta legislatura en eixe àmbit?
Hem fet molt perquè quan hi vam arribar no hi havia res a l’ajuntament en eixe àmbit. Per això, vam signar el pacte del bon govern de la Generalitat Valenciana, complim tots els criteris que exigeix Transparència Internacional, hem creat l’oficina ‘Votiveu’ on treballem en matèria ciutadana, tenim un portal de la transparència, som l’únic poble que transmet en directe les taules de contractació on no hi ha cap polític, elaborem uns pressupostos participatius on la gent decideix els seus projectes. Tot açò ens ha suposat premis de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València per un treball immillorable.
Suposa una càrrega governar sense una majoria absoluta?
Gens en absolut. D’entrada, no és cap càrrega tot i que en ocasions ha estat complicat però hem treballat molt bé perquè amb el PSPV, Compromís i Esquerra Unida som un govern sòlid malgrat les travetes del Partit Popular i Riba-roja Pot. Hem tingut el suport de Ciudadanos que alhora que ens ha fiscalitzat ens ha recolzat en aquells projectes importants, com els pressupostos, tot amb l’afany d’evitar un bloqueig per al poble.
Quins projectes van a potenciar fins que acabe aquesta legislatura?
Un de molt important és l’eliminació del talús del centre de salut que divideix el poble en dos i impedeix una vertebració correcta del poble, d’eixa forma farem més accessible l’ambulatori. A més estem acabant la Botaia, un immoble abandonat pel Partit Popular i que ara estem adequant per albergar-hi la biblioteca, l’escola d’adults (EPA) i els Serveis Socials. També acabarem el projecte del barranc dels Moros per connectar amb el riu tot creuant el poble de banda a banda caminant o en bici. No hem d’oblidar un projecte d’enorme magnitud per a la vida del poble com és l’arribada del metro al mig del poble, soterrat i al centre del nucli urbà després d’obtindre el passat mes d’agost el compromís del nostre president Ximo Puig per potar-lo endavant. És una assignatura pendent que mai no hauríem d’haver permès.
Acaba la legislatura i encara no tenim una sentència judicial sobre Porxinos.
Quant a l’Ajuntamen de Riba-rojat, hem fet allò que calia en defensa dels interessos dels nostres ciutadans. Hem complit els compromisos aprovats al plenari en la legislatura anterior i estem a l’espera que la justícia ens done la raó per no tornar els 25 milions d’euros que ens demana el València CF. És un projecte que ja va nàixer amb greus mancances d’origen per culpa d’uns gestors nefastos com Blasco, Soler i Tarazona, amb uns aires de grandesa allunyats de la realitat del poble i a costa d’unes institucions molt respectables com el València CF i l’Ajuntament de Riba-roja. Ara n’estem pagant les conseqüències per unes persones que volien fer negoci i traure’n un benefici econòmic espuri.
L’Ajuntament de Riba-roja ha obert més de 1.700 expedients a propietaris de solars per no netejar-los. Hi ha manca de conscienciació ambiental?
Sí, i tant. Cal una conscienciació dels ciutadans que ens ha obligat a aprovar una normativa, inexistent fins ara a la localitat, que ens dota d’una eina per poder intervindre amb una solidesa jurídica adient. Amb eixa ordenança municipal obliguem a netejar-los per una qüestió ambiental i de salubritat i en cas que no ho facen així hi entrarem i els passarem la factura dels treballs. En matèria ambiental cal comentar que hem portat a terme projectes molt important, com la depuració d’aigües residuals per apagar incendis en zona forestal, hem acordat el tancament de les pedreres i amb el projecte EcoRiba portem la conscienciació del nostre ecosistema als col·legis que ens han suposat un reconeixement institucional.
La igualtat entre homes i dones com es trasllada al cas de Riba-roja?
És un compromís ferm i real d’este equip de govern que s’ha plasmat esta legislatura amb el primer pla d’igualtat municipal que no sols afectarà el funcionament intern de l’Ajuntament de Riba-roja, sinó que també es traslladarà a la societat civil. Amb eixe afany hem contractat una tècnic d’Igualtat a l’Espai de la Dona que s’encarrega de posar-ho en pràctica en el dia a dia. Estem molt satisfets d’alguns projectes com el Vitae que permet que pares i mares aprenguen a conviure amb els seus fills amb unes pautes que els ajuden en la seua quotidianitat des de menuts amb tallers i activitats. Des del Consell de la Dona hem impulsat polítiques que fomenten la igualtat, amb una intervenció a les festes del poble, hem creat el projecte Viogen a la Policia Local. És a dir, practicar la igualtat des de tots els àmbits, no sols des de la teoria o les bones intencions.