L’Ajuntament de l’Eliana ha recuperat un mural de 50 metres quadrats del prestigiós ceramista i dissenyador industrial Miguel Durán-Loriga, que ara formaran part del centre per a la Formación de Persones Adultes (FPA).
José García
L’obra, reflex de l’estil constructivista dels anys cinquanta i seixanta, decorava la cafeteria de la piscina d’estiu del municipi; una instal·lació que va ser construïda en la dècada dels seixanta i que el consistori va rehabilitar el passat estiu.
Coneixedor del valor artístic de dita mural, l’Ajuntament de l’Eliana va decidir recuperar els mòduls ceràmics amb la finalitat de reubicar-los com element decoratiu del nou edifici per a la Formació de les Persones Adultes (FPA).
Els tècnics municipals i els alumnes de l’Escola Taller varen ser els encarregats de desmuntar i catalogar els mòduls ceràmics de la seua ubicació original. “Estem davant d’un mural de gran qualitat artística, obra d’un ceramista que ha estat dos vegades reconegut amb el Premi Nacional de Disseny”, ha destacat l’alcalde de l’Eliana, Josep María Ángel, qui ha explicat que “el mural es trobava en molt bones condicions, ja que estava en un recinte cobert i tancat”. Per al primer edil, “la nova ubicació del mural, en la façana de la FPA i la cafeteria annexa, revaloritza l’obra i convida als ciutadans a observar-la”.
Alguns dels murals més rellevants de Miguel Durán-Loriga es troben a la façana dels magatzems Sears, a Barcelona; les parades de las Ventas i Gran Via, del metro de Madrid; els hotels Concorde, de Las Palmas; l’Hort del Cura, d’Elx; el Stardust, de Las Vegas; o a l’Institut Oftalmològic de Miami. En 1952, l’artista va fundar la Ceràmica Artesana Alfaraz, que signa l’obra de l’Eliana, i dos anys després es va fer mestre en l’ofici d’alfarer d’art.
Durán-Loriga va exercir de professor en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (1973-1981), va ser el primer director del centre de Disseny Oficial de València i fundador de l’Escola Experimental de Disseny Industrial de Madrid.
Durant tota la seua vida, la investigació i la creació van ser la base del seu treball, obtenint importants beques, com la de la Fundació March en 1976, i nombrosos premis entre els quals destaquen la Medalla d’Or de Baviera (1960), el Premi Nacional de Disseny (1971 i 1979) i el Premi Ciutats per a Europa (1981).
Segons Abraham Rubio , doctor en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid i restaurador-conservador per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid, “les ceràmiques de Miguel Durán són un exemple de com l’artesania s’ennobleix amb el disseny i passaran a formar part de la història de la ceràmica espanyola de la segona meitat del segle XX”.
todo un ejemplo