Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació
Tot i que des que es van celebrar les eleccions municipals de finals de maig se’n va parlar d’unes converses del Partit Popular amb la resta de partits per formar un govern alternatiu a Compromís, finalment no hi ha hagut sorpreses. Allò que tothom pensava s’ha complert: Compromís encapçalarà el govern d’esta legislatura que comença amb la companyia del PSOE (dividit i amb forta crisi interna), Cupo i Contigo. De fet, este darrer partit –Contigo– cobreix la plaça que havia deixat Esquerra Unida que, després de tres legislatures abandona l’ajuntament i haurà de tornar a fer política de carrer i trinxera. Per tant, la composició d’este nou govern no és cap sorpresa i s’ha seguit fil per randa allò que estava previst llevat d’un fet: l’entrada de Contigo al govern tot i que la seua presència no és necessària per a formar-ne una majoria absoluta. És per això que eixa entrada no deixa de ser una sorpresa que ha fet brollar tot un seguit d’hipòtesis i reflexions sobre esta decisió, especialment perquè se l’ha situat des del punt de vista sociològic en la part del centre-dreta.
D’entrada, sobta que eixe accés es produesca en un moment en què tots els que en formaven part del govern 2015-2019 hagen reduït notablement el seu suport electoral (desaparició d’Esquerra Unida inclosa) i, en canvi, Contigo haja decidit la seua entrada amb tot el risc que això suposa ateses les conseqüències descrites. No obstant, la part positiva per ells és que podran gestionar una delegació amb totes les competències, demostrar la seua vàlua i anar expandint la seua marca pertot arreu del terme municipal per guanyar major suport electoral. S’albira ja una rivalitat de Contigo amb Cupo, l’altre partit independent amb el qual coincideix en la seua exigència de no ser inclòs en dretes o esquerres però amb la diferència de la seua base electoral. Els uns més enfocats a les urbanitzacions i els altres al nucli urbà. De la capacitat de Contigo per evitar la seua invisibilitat mediàtica i social en un govern amb altres tres partits i la destresa per ser un nucli d’atenció en dependrà la seua perdurabilitat.
Per a Compromís l’entrada de Contigo suposa assegurar i consolidar la majoria absoluta amb un vot addicional davant qualsevol escletxa plenària alhora que es treu de davant un rival més i estableix una línia frontal amb els tres partits que en l’àmbit estatal formen un equip inexpugnable: PP, Ciudadanos i Vox. Exempt de qualsevol rèmora fusteriana, Compromís fa anys que va deixar enrere el llegat de l’antiga Unitat del Poble Valencià i s’ha adaptat a les circumstàncies per augmentar el seu suport electoral. Aspectes com la unitat de la llengua o la denominació territorial van deixar de ser el nucli d’atenció i van incloure altres aspectes desideologitzats per atraure gent de tota condició. Sols així s’entén que hagen pogut pactar primer amb Cupo i ara amb Contigo. Els temes que podrien provocar badalls al govern municipal es foragiten. Sols així es pot entendre que a Llíria, per exemple, Compromís estiga coalitzat amb Move, un altre partit de tarannà diferent però al cap i a la fi junts.
Per a Cupo, com deia, no deixa de ser una competència l’entrada de Contigo a l’hora d’atraure electors que no tenen en compte la ideologia per a decidir el seu vot. Esta legislatura serà tot un repte per a Cupo a l’hora de saber consolidar-se en certes contrades del terme municipal després d’una davallada tan gran produïda en les passades eleccions. De ben segur han tingut en compte que des del govern es poden canviar més les coses que no des de l’oposició i, per això, decideixen continuar tot sabent que hauran de compensar-ho tot amb un major esforç explicatiu sobre la seua gestió a l’opinió pública.
I del PSOE de la Pobla què en podem comentar? Sense novetats en el front podríem dir gràficament que es podria haver convertit en sorpresa majúscula perquè l’assemblea dels socialistes va recolzar per 16 vots a favor i 15 en contra la seua entrada en el govern. Per tant, hi ha pacte per ben poc marge. Amb una cap de llista entestada a continuar tot i els desastrosos resultats aconseguits malgrat ser-ne part del govern, el segon en nombre de regidors (3), no tenen cap tipus d’estratègia ni un rumb definit des de fa temps. Encara recorde que en 2007 els socialistes van aconseguir també uns resultats molt roïns ateses les expectatives que s’havien creat -havien governat dos anys i mig gràcies a una moció de censura- i la que ara es nega a dimitir i marxar va fer tot el possible -fins assolir-ho- perquè el que en aquell moment era el cap de llista deixara de ser-ho com a portaveu municipal i, posteriorment, com a secretari general. Ara, però, es nega a assumir allò que ella demanava a un altre. Són les coses de la política. En una situació de debilitat qui té més a guanyar és el partit majoritari del govern municipal.
Per al Partit Popular, l’accés de Contigo al govern municipal suposa, d’entrada, un partit menys al seu costat com a oposició que, a llarg termini, podria significar una rivalitat com a partit fiscalitzador del govern, és a dir, que es podrien llevar votants d’uns a altres. A més, l’espectre de centre-dreta se’l repartiran entre menys partits i, per tant, el PP ja té una raó més per adreçar-se als electors de Contigo per dir-los que un vot a Contigo suposarà un vot directe a Compromís i una possibilitat menys per canviar el govern. El problema de tot és que el PP haurà de fer una renovació profunda atès que ja són dos legislatures seguides sense tastar la mel del poder i podrien sorgir algunes veus crítiques internes.
Com sempre el pas del dies ens anirà aportant tota la informació necessària sobre la marxa del govern i l’oposició, sobre la feina d’uns i d’altres i sobre les relacions que es puguen establir entre les dos parts.. Per això, cal deixar passar un temps prudencial de cortesia (90 dies?).