Parlem amb el nou alcalde de Llíria, Joanma Miguel (Compromís-Move), 25 dies després de rebre la vara de comandament en el despatx que va ocupar des de 2015 el seu predecessor, el socialista Manolo Civera -nou director de l’Agencia Valenciana de Protecció del Territori- per a conéixer a aquest funcionari de 50 anys, pare de dos fills i aficionat a l’atletisme amb la meta en el 2023.
Com valora ser el primer alcalde de Llíria fora del bipartidisme?
És una satisfacció, una responsabilitat molt gran i sobretot un reconeixement a tota la gent que porta molts anys treballant amb molta il·lusió, sacrifici i esforç sabent que era molt complicat guanyar. El que hem de fer és el que hem fet sempre, continuar treballant.
Fa només dos anys estava en plena negociació del pacte de l’Almodí amb el PSPV, com ha sigut aquest temps d’aprenentatge?
La pandèmia de la Covid ha sigut l’eix central durant dos anys de tots els ajuntaments i de totes les administracions públiques. Ha sigut de les èpoques més complicades i més motivadores i il·lusionants de treballar pels nostres veïns. Ha sigut un aprenentatge molt interessant i molt intens. He aprés molt de la visió política, però he tingut la sort d’haver estat ací 23 anys com a treballador de l’Ajuntament de Llíria i ara es tracta de conjugar la visió funcional amb la política per a intentar traure el màxim profit i que Llíria progresse.
Què pot aportar des del seu perfil de ‘persona normal’ a la política local?
Sobretot aportar il·lusió i treballar pel bé del poble. He viscut sempre a Llíria, és on vull viure i construir una Llíria millor per als meus fills perquè vull que visquen ací. Vull que progresse i que torne a ser la capital de la comarca. Hem aportat il·lusió perquè el poble siga cada vegada millor. Jo sé que estic ací de pas, sóc funcionari i quan acabe la meua vida política, siga curta o llarga, l’endemà tinc la meua plaça i continuaré treballant per a millorar Llíria. Podem aportar visions no tan centrades en els partits, sinó el que importa és millorar el poble, que progresse i que el que vinga darrere que continue la línia i no hi haja cap problema.
Les seues primeres paraules després de prometre el càrrec van ser per a les víctimes del covid -més de 2.095 casos i 44 defuncions des de l’inici de la pandèmia- i les seues famílies. Quin impacte té la pandèmia en Llíra?
És innegable que la pandèmia ha sigut una època de canvis i transformacions bestial. Ens ha sacsejat a tots. Ha sigut una època molt dura, el confinament, els casos de gent que coneixies. En l’àmbit emocional, social, sanitari ha sigut molt complicat. Però vull destacar que la comarca i Llíria, en concret, a nivell econòmic, som uns dels grans beneficiats, perquè passem a tindre duplicada la població i no ens va afectar tant com en altres municipis. Cal treballar perquè la gent veja que Llíria és un destí segur, agradable, que no siga una cosa passatgera pel covid, tot i que hi haurà persones que hauran perdut el seu treball.
En aquests dos anys s’executaran obres de projectes ja històrics: l’IES Camp de Túria, el tercer col·legi i el Palau de Justícia.
La legislatura de les grans infraestructures és aquesta i esperem començar tots aquests projectes aquests dos anys. No sé si arribarem a inaugurar-los. Al final a la gent de Llíria el que li fa falta és palpar coses, tocar. Portem molts anys amb cartells, els hem criticats tots. A l’octubre començaran les obres de l’IES, el col·legi s’iniciarà en el primer trimestre de l’any que ve, els jutjats a meitat de 2023 i el centre de dia per a discapacitats al Prat. Aquesta serà la legislatura amb més diners en infraestructures mai a Llíria. Però cal combinar les grans infraestructures, que són il·lusions i que portem amb molts anys de retard, amb el dia a dia perquè la gent palpe coses normals, que els carrers estiguen nets, els passos de vianants pintats, que es reculla el fem en condicions.
Que li sembla que des d’altres municipis de Camp de Túria es qüestione la capitalitat de Llíria.
Em negue al fet que el meu poble siga una ciutat dormitori, vull ser una gran ciutat no una ciutat gran. Tenim una història, un patrimoni, unes tradicions, tenim la Unesco, referents esportius com el bàsquet. Si altres municipis ho volen tindre s’ho han d’inventar, nosaltres no hem d’inventar res, nosaltres tenim el producte i hem de saber preparar-ho i vendre’l. Potser un altre municipi és més referent que Llíria en restauració, en indústria o en població. Ser capital de comarca no significa tindre més habitants, sinó tindre un producte diferenciat, un valor afegit que ho tenim. Cap municipi de la comarca podrà promocionar tants béns d’interés cultural, unes termes romanes úniques i ser ciutat de la música de la Unesco -hi ha nou en tota Espanya-. El que hem de saber és posar en valor els nostres recursos i això és pel que lluitem.
Les urbanitzacions són una assignatura pendent.
Ho vaig dir en campanya, en la investidura, Llíria no pot viure d’esquena a les seues urbanitzacions. Fa falta tindre urbanitzacions dignes amb serveis del segle XXI. Que els 6.000 veïns de les urbanitzacions se senten de Llíria no és qüestió d’un ni dos anys i per a això han de tindre serveis. En 2022 ja es veuran materialitzats projectes de clavegueram i pavimentació. És un treball que està pendent de moltíssims anys, però no ens podem amagar.
El seu predecessor ha dimitit també com a regidor, però no és l’única baixa post pacte. El sorprén la pròxima renúncia de la seua companya Vallivana Murgui en aquest moment?
No. Al final la gent té èpoques i estar dedicat a la política a vegades són cicles. La gent pensa que ser alcalde o regidor té molts avantatges, però hi ha una part molt gran de vocació pública i de sacrificar moltes hores. Si ella considera que la seua etapa s’ha acabat perquè ha de dedicar-se a qüestions personals cadascun pren les seues decisions per a continuar fent la seua vida. Cal ser molt valent per a ficar-se en política en un poble: sacrifici, hores i fins a baralles amb els teus veïns i amics. Si decideixes orientar-te a qüestions professionals has d’eixir i cal saber eixir. Si el moment és ara doncs perfecte.
Què pot aportar un veterà com Vicent Lis?
És una persona del poble que ha treballat per Llíria en EU i té un coneixement molt gran dels conflictes i de les mancanses de Llíria i com solucionar-los.
En què notaran els veïns en el seu dia a dia el relleu en l’alcaldia?
Sempre dic que amb Manolo tinc molt bona relació, li ha tocat una època molt complicada. Vinc a aportar il·lusió, l’espenta i conexement del funcionament de l’Ajuntament per a fer una Lliria millor i el meu despatx estarà obert. Que no dic que Manolo no ho fera.
El pacte va nàixer ja qüestionat després de les eleccions de 2015, s’ho creu fins a 2023?
Sí. No tinc cap dubte sobre el pacte. És un tema de dues forces progressistes que coincidim en el 90%. A tots ens interessa treballar per Llíria i hi ha més coses que ens uneixen que ens diferencien. El passat ens ha de servir per a aprendre i treballar. Que a última hora hagen opinions diferents és totalment normal.
S’ha posat data de caducitat política?
Ni m’ho plantege si em presentaré. No soc un polític professional, quan s’acabe l’època de Llíria, poden ser quatre anys més, sis o huit anys més, passaré a l’altre costat, al meu despatx a gestionar expedients. Vint anys no estaré.