A hores d’ara, algun ‘politic de poltrona’ a l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (i a tot arreu) estarà pensant amb el seu futur incert, al capdavant de les institucions, que per democràcia li han oferit, perquè són allò que són gràcies a tots aquells que els a votat… Quant açò es recolza amb favors als demés (per això estan els politics, és clar) i facen el que facen els van a continuar votant… perquè el plat de llentilles no li va faltar, és quant comença a trencar-se la baralla de la demàcracia, amb la panxa plena per llentinitis.
A tot això, els ‘despilfarros’ d’obres de matalafers (fer i desfer)… anomeneu-ho piscina coberta, on ja hi havia una, però descoberta; a l’escombrer, assolada, rebutjada, i inclús construint-ne un altra de nova al mateix lloc. Pèsim!!! Em sembla que la a Pobla no adelantem res, senyors politics: la mateixa obra en terrenyes municipals, en un altre lloc, a dos anys vista de la nova contrucció, el poble tindria un altra piscina. I amb la que tens es fa el servici fins que acabes l’altra piscina. Això es diu balafiament (en valencià) o despilfarro (en castellà) de diners publics, que no està tipificat en cap lloc com a delicte, però fins açí arriba la democràcia; i als politics incompetents la mateixa democràcia els fa fora de la ‘poltrona’ per unanimitat. Per fer les coses mal fetes. El problema és que també açí arriba la llentillitis i eixos tornen a guanyar, altra vegada. El poble més endeutat i amb servicis publics pèsims!!! Com l’ambultori… als mateixos terrenys, un altre al damunt; així anirem al metge als pobles lindants… perfecte! Bons serveis els que ens donen vostes, senyors politics.
Aquesta acció s’està fent des que s’instaurà la democràcia, i anem patint la llentillitis al poble. Em pareix patètic que, a la Pobla, els nostres fills pateixen endarreriment social, cultural, econòmic, de serveis, de treball… i una llarga llista de diners que el poble no inverteix per a tots, mentre sí que fa eixa inversió per fomentar la llentillitis.
Patètic em pareix això, aquesta és la visió que tenen els nostres joves del poble i em sembla que al nostre territori no sols passa açí, a la Pobla… crec que es a tot arreu. Els botellons als carrers no es ni mes ni menys la protesta d’un col-lectiu que demana més benestar. Però els diners van més centrats als que poden votar avui… els politics sospesen aquesta teoria molt a sovint: joves ó vells? Agreugen els problemes socials als pobles per l’endarreriment amb tots els aspectes i el que més em fot és que es carreguen la democràcia; és curiós, mai em pensaba que la malaltia d’aquesta lleguminosa tindria conseqüències tan severes a la nostra societat… és curiós què pot fer un plat de llentilles contra la democràcia.
Les nostres expectatives de benestar serà millor que les deixem una mica alli on estan bé deixar-les per que tardarem uns quants anys en veure la recuperació si es que hi han expectatives. En les mans dels bons politics, que no queden ja, estarà la solució; tal vegada, en alguna minoria oblidada… o serà un antibiòtic contra la llentinitis. Amb diners públics es fan obres faraòniques, però i quant no hi han diners ni per comprar un plat de llentilles… veurem la veu del poble còm respon a aquesta malatia, pitjor que la grip-porcina. 25 anys democràtics donen per moltissim, però em sembla que em perdut el temps.
Josep Antoni Tamarit Blay,
militant del Bloc Nacionalista Valencià