L’exposició s’inaugura aquest dimecres 26 d’abril
El Espai d’Art Contemporani El Castell de Riba-roja de Túria acull ‘Territori humà’ de Miquel Navarro, a manera d’àmplia retrospectiva, les seues grans ciutats de zinc, terracota i alumini, al costat de dibuixos i serigrafies de guerrers lluitant i un paisatge escultòric inèdit de l’albufera, com si fora un mareny amb diferents terres de colors i xicotetes arquitectures.
L’exposició, que s’inaugura aquest dimecres 26 d’abril, a les 19 hores, coincideix amb la recent plantació de la seua nova escultura totèmica ‘La cafetera’ en una de les entrades al municipi, que serà pròximament inaugurada.
‘Territori humà’ reuneix, mitjançant la sèrie de les característiques ciutats de l’artista de Mislata, guerrers serigrafiats i igualment singulars obres entorn dels cactus, el complex hàbitat de les obsessions per l’amable i el cas estrany que acaba component aqueixa mirada sobre el paisatge urbà d’un artista que compta amb més de mig miler d’obres en l’IVAM, donades en 2005.
Miquel Navarro ha definit la seua obra -tal com recull Fernando Castro Flórez, comissari de la mostra- “com un paisatge escultòric generat per mitjà d’instal·lacions i muntatges en el qual es desintegra topogràficament l’univers referencial”. El comissari de l’exposició al·ludeix al crític d’art Kevin Power, qui diguera que “les dues metàfores més importants de l’obra de Miquel Navarro són les del poder (la Torre alçant-se en vertical) i la del desig (els elements repetits pel sòl), totes dues en un joc de tensions complexes”.
El propi artista el declara que “el sòl és element principal, perquè l’obra sorgeix del sòl conforme va caminant per ell la persona. És així com es defineix la relació humana, la relació que manté la meua obra amb els éssers humans […] Però l’escultura ha d’eixir del sòl, el mateix que creixen les plantes d’ell o igual que sorgeix l’home i les seues cases d’ell”, en un extracte de l’entrevista que li va realitzar Liam Kelly, citada per Castro en el seu escrit.
“En l’obra d’aquest creador hi ha determinats aspectes, com els insectes, la proximitat en alguns moments a la ciència-ficció o el gòtic, que li acosten a la concepció surrealista de l’espai, especialment als horitzons de Tanguy”.
Miquel Navarro recorda la profunda impressió que, sent xicotet, li va causar la pel·lícula de ciència-ficció ‘L’experiment del doctor Quatermass’ (Val Guest, 1955), “perquè arribava un home de l’espai que havia agafat un d’aqueixos virus espacials, el braç se li convertia en un element vegetal i acabava sent un monstre”.
Els ressons de la ciència-ficció i dels paisatges metafísics converteixen l’E CA de Riba-roja en un territori humà, a vegades massa humà, parafrasejant a Nietzsche, poblat de múltiples dibuixos i escultures sensorials donant forma a les evocacions de l’artista, que convida a l’espectador a realitzar la seua pròpia lectura.
“Les ciutats són com a partitures musicals, però no sonen, encara que hi ha algunes que sí. Són partitures, en tot cas, que en posar-les en diferents llocs es transformen en peces diferents, perquè no sonen igual si van a un museu o un altre. Algunes de les quals van a l’E CA ja han sigut exposades en altres espais, però de la manera en què les expose ací, no. Les claus estan donades, però el ritme és diferent en cada ocasió”, conclou.