Paco Garcia, portaveu Compromís Camp de Túria
Governar per a uns pocs. Eixa sembla que es la nova línia política que l’actual Consell de la Generalitat ha agafat en matèria tributària i fiscal.
Poc de temps han tardat. Ja sabíem que la paraula d’alguns dirigents populars tenia poca credibilitat. Però, no imaginàvem que la primera mesura legislativa que s’anava a prendre era la de que els poderosos (que realment són els que marquen el seu camí) li havien encomanat, es a dir, eliminar un impost que sols pagaaproximadament un 0,5% de la població, ben siga dit, els que més possessions i diners tenen. Com és l’impost de successions.
Per dimensionar be el que significa eliminar este impost, primer cal saber qui paga i quan es comença a pagar l’impost en el País Valencià. Per què clar, dir que s’elimina un tribut d’estes característiques sona molt be a l’orella de la gran majoria de la ciutadania, però, quan es baixa al detall, igual ja no sona tan bé.
Fins ara, un menor de 21 anys no pagava este impost si no superava l’herència rebuda els 156.000 euros, i la resta de descendents, ascendents i cònjuges, no pagaven en caràcter general si esta no superava els 100.000 euros per cap. Este quanties sempre sobre el valor de referencia. I sempre dividides entre els membres que van a rebre l’herència.
Aleshores, si la gran majoria de famílies valencianes arriben a heretar dels seus pares un pis o una caseta de poble, i això ho dividim entre els hereus, que solen ser en la nostra Comunitat de dos o mes persones, estem parlant que pràcticament, en la majoria dels casos, mai hauran de pagar este impost.
Estos càlculs fets a vola ploma, són els que ens afecten a la gran majoria del poble valencià (el 99,5%). Però, la post-veritat que ens volen vendre a pur estil “trumpisme”, amagant un cop d’estat a la intel·ligència, és que s’elimina un impost. Un impost que sols afecta a un 0,5% de la població, i que en termes absoluts suposa la pèrdua de prop de 400 milions d’euros que uns pocs van a deixar de pagar. Per a què? Per a què la gran majoria disposem de menys recursos i serveis, atemptant directament al manament Constitucional de l’article 31 que diu: “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.
I que ha suposat esta mesura per al Poble Valencià? De facte, que la dreta ha materialitzat descaradament una “amnistia fiscal” a eixe 0,5% de mes poderosos, mentre es priva a la gran majoria, per exemple, de tindre amb eixos diners uns 70 nous Instituts, o 34 col·legis, o 22 centres de salut, o 10 hospitals, o millorar la Dependència, la Renta Valencia Inclusió o altres beneficis socials que realment afecten a tota la població en general.
Esta es la gran diferència entre el que teníem al capdavant de la Generalitat i el que tenim ara: els que feien política pensant en la majoria social i els que sols saben governar per uns pocs.