Paco Gorrea, primer tinent d’alcalde de Llíria
En els camps valencians s’ha lliurat una batalla silenciosa de resistència. Dia a dia els agricultors i ramaders, homes i dones de la nostra terra han llaurat la subsistència de la nostra comunitat. Ara, reclamen la dignificació del seu treball.
El conflicte que enfronten ha traspassat totes les fronteres possibles, ja no és només un problema sectorial, ni tampoc està aïllat en una demarcació. Ara, la seua circumstància ens involucra a tots i totes.
Darrere de les protestes agrícoles s’amaga una història de manipulació i abandonament.
L’extrema dreta va tractar d’avivar el malestar del camp, utilitzant el seu descontentament com una estratègia política. Però hui, després de molts dies de protestes, és evident que són incapaços de representar al sector.
És important comprendre que el camp mediterrani té condicions úniques que el diferencien de la resta d’Europa. Hem llaurat el nostre propi camí, sense dependre de les ajudes europees, treballant amb esforç i tenacitat per a conquistar el mercat. Ara, tampoc necessitem solucions centralitzades.
Per això, la demanda del camp valencià s’enfoca en garantir una competència lleial enfront de tercers. No es demanen privilegis ni favors, simplement que se’ls tinga en compte. En estos moments, és decisiu tindre en consideració la producció valenciana en la negociació.
El consum i la producció responsable també són temes prioritaris per als agricultors. Ara bé, la transició ecològica s’ha de dur a terme d’una manera justa i equitativa, sense excloure les propostes i necessitats del sector.
Però, el govern valencià ha desemmascarat la seua incapacitat per a promoure canvis significatius i la seua falta de compromís amb els agricultors i ramaders. Massa pilotes fora.
La nostra regió precisa de mesures concretes i efectives per a salvaguardar i promoure l’activitat agrícola i ramadera. Garantir el compliment de la Llei de la cadena alimentària i l’impuls final per a la creació de l’Agenda Valenciana de Control Alimentari per a garantir el pagament de preus justos als productes agraris amb el desenvolupament d’un càlcul dels costos efectius de producció.
Poc podem esperar dels que van considerar que les ferramentes públiques que protegien el sector agrari eren “chiringuitos”. Van fer fora els mecanismes públics de defensa del camp i, amb això, els drets dels agricultors. De la mateixa manera, ara, pretenen que els forans resolguen este conflicte.
Som una terra de cítrics, d’oliveres i de vinyes que s’estenen en vint-i-tres mil kilòmetres.
Els nostres agricultors i ramaders defenen la qualitat, alimentària i de treball. Volem acords a la seua altura.