Nico Marco, regidor d’Esports i Salut de l’ Ajuntament de Llíria
Parlant d’indústria, a la sessió de juny del plenari de l’Ajuntament de Llíria, digué el PP que l’actual govern municipal està “vivint de rendes” del seu treball. Millor no qualifique aquesta afirmació perquè no vullc ofendre ningú, però tampoc podem permetre que s’ofenga la nostra intel·ligència ni la de la gent. Simplement exposaré els fets:
És cert que, en la legislatura del 2007 al 2011, el govern del PP va parcel·lar l’actual polígon Carrasses. Però també és cert que, havent de completar eixa faena, no feren res durant la següent legislatura del 2011 al 2015 i aquells terrenys sense llum ni aigua (i amb una degradació que costà quasi un milió d’euros de revertir) eren inservibles, cap indústria s’hi podia ubicar. (Tal volta estaven massa ocupats fent el ruïnós edifici multiusos, digne d’esdevindre una bona seqüela de la famosa peli protagonitzada per Tom Hanks als 80). Hagué de ser el govern encapçalat per Manolo Civera qui acabà d’habilitar el polígon i aconseguí que s’hi implantaren grans empreses amb la consegüent baixada espectacular de l’atur a Llíria.
Tot açò està molt bé, però més que parlar de la indústria a Llíria, vullc parlar d’una cosa encara més interessant, la indústria de Llíria. Per què? Doncs perquè hi ha molts pobles i ciutats al món amb polígons industrials, però no tants que tinguen la nostra indústria…
La veritable indústria de Llíria és la música. El Diccionari Normatiu Valencià defineix la indústria com “l’activitat humana usada en la producció de béns i servicis de tota classe”. Als temps procel·losos en què vivim, on qualsevol excusa es dona com a vàlida per a bombardejar i assassinar éssers innocents, on gentola com Netanyahu, Putin o Trump porten les regnes del món, no em ve al cap cap bé ni millor servei que es puga fer a la humanitat que la cultura (esport inclòs) i la música.
La música és el llenguatge universal, la música és alegria, la música és vida, la música és pau. I el nostre poble, Llíria, és un productor de música de nivell mundial, com acredita el reconeixement de la UNESCO. Som una de les només 47 ciutats al món que tenen aquest reconeixement. Hem d’estar ben orgullosos! La música ens fa especials, hem de continuar cultivant aquesta “indústria”! I això és el que està fent este govern municipal, amb l’excel·lent treball de la regidoria de cultura seguint la senda marcada pel MONDIACULT 2022. I també amb la recent adhesió al Manifest de Braga, que segueix precisament el mateix camí de reconeixement de la cultura i la creativitat com a factors estratègics essencials per al desenvolupament sostenible.
Com sabem, hem arribat ja a un punt en què està ben clar que el futur passa pel desenvolupament sostenible; qualsevol altre tipus de desenvolupament ens abocaria al desastre. Si, com acabem de vore, aquest desenvolupament sostenible passa necessàriament per la cultura i la creativitat, Llíria, amb el seu riquíssim patrimoni cultural del qual forma part fonamental la seua “indústria de la música”, està en una posició immillorable per a mirar cap al futur amb optimisme.
Prova d’això és, per exemple, l’agermanament amb el districte de Pinggu (Pekín). Que un lloc que té vint vegades més població que nosaltres se’ns agermane vol dir que tenim alguna cosa que ells no tenen i els podem aportar. Fa uns mesos, quan visitaren les seus de les bandes no es podien creure allò que veien i els contàvem!
Així doncs, podem i hem de continuar conreant i exportant (com hem fet sempre amb els músics) la nostra indústria de la música, fent d’ella un veritable motor econòmic i fent de Llíria un punt del mapa on tot el món sàpiga que treballem per la pau amb la cultura, amb la nostra indústria. I així, si un dia l’ésser humà aconseguix un món que estiga veritablement en pau, Llíria podrà sentir-se orgullosa per haver pogut contribuir a què les úniques canonades que s’escolten al món siguen les de l’espectacular Obertura 1812 de Txaikovski…