“Els bons de consum són una fórmula d’èxit”

Juan Motilla, president de la Federació del Comerç de Llíria

Qui desenvolupa els bons de comerç i hostaleria a la ciutat de Llíria?
La Unió Gremial és la nostra patronal de referència, la més antiga (1913) i més representativa de la província de València, de la qual em sent orgullós d’haver presidit quatre anys fins a mall de 2024. D’altra banda, l’Ajuntament de Llíria, segons els seus ordenances, no pot conveniar amb associacions fora del territori municipal, i tenint en compte, que sent jo president de la Unió Gremial desenvolupem una metodologia que solucionava els problemes de llistes d’espera, la bretxa digital i el problema del cobrament. A més la subvenció recau sobre el client que és el real receptor dels fons i no sobre el comerciant ni l’hostaler, i tenint l’experiència de Teulada, Pego o Benissa és evident que a la nostra ciutat també anàvem a comptar amb la nostra patronal. Atés que Unió Gremial no pot conveniar amb l’ajuntament, la solució, prèvia consulta al secretari de l’ajuntament, va anar que aquest conveniara amb la Federacio del Comerç i aquesta al seu torn amb la Va unir Gremial. Això implica que els diners el rep la Federació però es gestiona en Unió Gremial perquè la Federació no té la capacitat d’escometre aquest projecte.

Quins tipus de bo comerç hi ha en el mercat?
Hi ha diverses solucions per a l’execució dels bons. Quan comencem a desenvolupar la nostra havien diverses consideracions que haurien de fer-se des del punt de vista d’un comerç, això ha fet que la nostra solució haja sigut reproduïda per diferents operadors perquè simplifica la càrrega administrativa. Les principals diferències són la identificació de cadascuna de les persones que participen, la solució de la bretxa digital, solucionar les llistes d’espera amb una gestió de cites el més òptima possible, l’atenció personalitzada de cada sol·licitant del bo, així com la presentació de les dades per a la base nacional de subvencions i com no, el cobrament instantani del servei per part de l’hostaler i el comerciant. Aquestes realment són les senyes d’identitat del nostre model. Hi ha altres models, com per exemple Cambra de Comerç, que va començar amb els codis QR i ha derivat en el nostre amb targetes de crèdit que funcionen en una xarxa de datàfons, en data de hui en una ciutat com Alacant hi ha retard en el cobrament en els comerços el que genera malestar. Amb el nostre sistema per a carregar les targetes els diners ha d’estar ja depositat per part de l’Ajuntament el que garanteix el cobrament instantani.

A Llíria, els bons s’han estés a l’hostaleria. És una decisió encertada?
La nostra postura sempre és fer els bons en hostaleria separats de comerç i en targetes diferents perquè cada sector té els fons que les administracions consideren. Així aconseguim que no es mesclen. Enguany es va iniciar amb 30.000 euros en hostaleria que es converteixen en 60.000. Ha donat molt de joc i ha donat treball. Sabem que el comerç i l’hostaleria han d’anar de bracet encara sent sectors diferents. Nosaltres depenem de comerç i ells de turisme. L’Ajuntament de Llíria fa una labor excepcional conjuminant aquests dos sectors per a afavorir sinergies que estan més que demostrat que funcionen. Comerç, hostaleria i turisme hem d’anar a una.

Quins fons rep la Federació del Comerç de Llíria per als bons de comerç i hostaleria?
La Federació és beneficiària dels fons i els gestiona al costat de Unió Gremial i som responsables d’això, amb la qual cosa es gestiona com un ordenat comerciant , estem molt vigilants en la preparació, desenvolupament, execució i justificació de tot el projecte, des d’un mes abans de donar cites fins a la justificació setmanes després d’acabar. Hem de distingir dues partides econòmiques que tenen justificacions diferents. Una partida que és el gruix de la subvenció que va destinada a la càrrega de saldo en les targetes i una segona partida que va destinada a les despeses de gestió. La partida per a aquesta edició per a la càrrega de les targetes ha sigut de 130.000 euros que es converteixen en 260.000 euros i es posen en circulació durant un mes. I la segona partida per a les despeses d’execució, han sigut uns 18.800 euros que a penes suposa el 7% sobre diners executats, percentatge molt inferior al que es gasten altres operadors. La justificació d’aquesta quantitat està detallada en la justificació del projecte que quedaria de la manera següent: les targetes moneder editades per Visa i proporcionades per Caixa Popular, 6.000 euros; els costos de les persones que es contracten per a la venda de targetes, execució i control de documentació i registre de comerços, 5.500 euros; el desenvolupament de la web i el suport en exclusiva d’un tècnic de Unió Gremial resolent els problemes del sistema de cites inclòs el mateix 4.300 euros; instal·lació, transport, lloguer dels equips informàtics i impressora, 1.600 euros; i l’atenció de la bretxa digital i la coordinació des de l’oficina de Unió Gremial 3.000 euros. Si sumem tot això hi ha més despeses que diners rebem, així que després de molt negociar hem aconseguit que la Unió Gremial es fera càrrec de la diferència, ja que així entenem la utilitat, entre altres coses, de la nostra patronal de comerç.

Quin és l’impacte dels bons de comerç a Llíria?
No es pot demanar més. Coordinació entre els tres actors, clientela, comerç/hostaleria i administració contenen la clau de l’èxit, si a més l’impacte és brutal perquè es gasten 260.000 euros en un mes i 3.000 persones consumidores s’han beneficiat d’aquesta campanya i descobreixen el comerç local. Es produeix un ressorgir de la clientela amb incorporació de nous consumidors on troben la qualitat dels productes de proximitat i artesans a més de l’atenció de professionals a la seua disposició. Aquest tipus d’accions són vitals perquè es consumeix a la teua ciutat i es vertebra la població generant economia circular. Encara així, “els grans” ens han guanyat la partida en moltes coses, per exemple, les obertures dominicals dels supermercats menors de 300 metres adscrits a grans cadenes on són braç l’executor en un camí destructor del comerç local.

A on pararà els diners que no es gasta a través dels bons?
D’aquests diners en cap cas es beneficia la Federació del Comerç. Els diners sempre ha anat destinat a l’execució dels bons i a un cost més econòmic que altres accions i amb la tranquil·litat del comerciant que cobra amb la targeta. Es gasta el 100% dels diners, però hi ha un conveni amb l’Ajuntament de Llíria perquè les restes de les targetes es repartisquen entre les associacions locals Podem i Pentagrama. Al final es fa un acte de lliurament, en l’última campanya no arribava a un total de 400 euros. Això sí, prèvia devolució del 50%del sobrant a l’Ajuntament de Llíria.
Per a finalitzar, m’agradaria fer una crida a la família del comerç i hostaleria de Llíria: aquest mode de vida és molt complicat per a escometre’l en solitari, són molts els reptes als quals cal enfrontar-se dia a dia i a vegades les coses ocorren tant en els plens dels ajuntaments amb paraules plenes de verí pel desconeixement com en altres instàncies de l’administració supramunicipals on només estarem representats si en les nostres localitats estem adherits a les nostres associacions de comerç, defensant els nostres interessos. Cal saber que és ací on es decideix el nostre futur i que només podem arribar sent grans i forts per això necessitem el suport de tots. I m’agradaria manar molts ànims als companys que han vist com les seues vides han canviat en 10 minuts. Des de la nostra patronal i associacions germanes intentem ajudar en la mesura del possible i estarem vigilants perquè les administracions complisquen. Recorda, cada vegada que compres tries el món que vols.