El TSJCV inadmet les denúncies contra Mazón per la gestió de la Dana

La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat un acte en el qual acorda inadmetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la *dana, tal com havia sol·licitat el Ministeri Fiscal.

Segons informa el TSJCV, en qualsevol cas, com adverteixen els magistrats en la seua resolució, la inadmissió d’aquestes denúncies i querelles no implica que els seus impulsors “queden privats de l’exercici de l’acció penal”, perquè poden instar si ho desitgen la incoació d’aquest procediment preliminar en el “hàbitat natural dels Jutjats d’Instrucció”.

Entre les decisions que pot adoptar en un futur el jutge d’Instrucció que resulte competent -detalla la Sala-, una vegada esgotada la instrucció i practicades les diligències d’investigació necessàries, està la d’elevar una exposició raonada al TSJ si consten “indicis sòlids contra la persona aforada enfront de la qual si va dirigir la querella”.

La Sala, que ja havia acumulat mitjançant una provisió eixes denúncies i querelles en una mateixa causa, aplica en la seua resolució la jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual s’exigeix la presència de “indicis qualificats contra persones aforades per a no sostraure les investigacions del seu àmbit primari natural”.

Els magistrats no aprecien, en els relats de fets “plurals” i de “procedència diversa” que realitzen els denunciants i querellants, indicis “objectivats que amb consistència o solidesa” que puguen portar a declarar la competència de l’Alt Tribunal valencià per a investigar a l’aforat en aquesta seu jurisdiccional en aquests moments.

Coincideix el Tribunal amb l’informe de la Fiscalia que les imputacions realitzades, en la seua majoria relatives l’omissió de decisions que hagueren evitat o mitigat el fatal resultat pel número de morts -223 segons l’última xifra oficial-, deriven d’una “relació causa/efecte” i una atribució de responsabilitat penal que atén exclusivament el resultat, “al marge de la concreta intervenció dels denunciats que, hui dia, no consta singularitzada”.

“La Sala no és insensible a la tragèdia ocorreguda. El punt de partida, deures inexcusables de les autoritats que en els seus respectius camps d’actuació han d’adoptar les mesures preservar als ciutadans del risc d’inundacions com les viscudes, i el punt d’arribada, personal i materialment aterridor, no són controvertits”, arreplega l’acte.

No obstant això, “cap dels actes iniciadors que s’han descrit en els antecedents d’aquesta resolució ofereixen eixe quadre indiciari d’un cert nivell que es precisa per a assumir la nostra competència”, precisa a continuació.

En aquesta línia, el TSJCV al·ludeix també a la jurisprudència del Suprem per a referir-se al denominat “principi de culpabilitat pel fet propi”, que impedeix que puguen realitzar-se “atribucions objectives de responsabilitat pel mer fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostente en l’organització, per molt alt que aquest siga”.

Per això, la part dispositiva de l’acte declara la competència de la Sala exclusivament per a dictar aquesta resolució en relació a l’aforat -i no als altres denunciats (l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i altres dues exresponsables d’eixe departament)- i estableix la inadmissió de les denúncies i querelles i l’arxivament de les actuacions, “sense perjudici, si és el cas, del que puga derivar-se d’una eventual investigació realitzada pel jutjat d’Instrucció que corresponga”.