El 50,53% de les famílies ha optat pel valencià com a llengua base en els centres educatius de la Comunitat Valenciana, enfront d’un 49,47% que s’ha decantat pel castellà en la consulta telemàtica posada en marxa per la Conselleria d’Educació.
En una roda de premsa celebrada en aquesta Conselleria, el seu titular, José Antonio Rovira, ha destacat que aquestes dades demostren que les famílies han “optat per l’equilibri i la convivència entre les dues llengües cooficials”, per la qual cosa, al seu judici, “han guanyat les dues llengües”.
“Ha guanyat el pluralisme enfront del pensament únic, enfront del model únic”, ha assegurat Rovira, qui ha estat acompanyat pel secretari autonòmic d’Educació, Daniel Mcevoy, i el director general de Coordinació i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe.
Rovira ja va anunciar aquest dimecres que la participació havia sigut del 58,61%, amb 339.411 famílies votants d’un total de 579.082 convocades i on la majoria de vots ha eixit de zones valencianoparlants, una consulta que la Conselleria veia “un èxit”.
Aquest dijous, el conseller ha assegurat que això “no era una competició valencià-castellà com algunes entitats i partits polítics han volgut veure”, i ha avançat que el 60% de les famílies, que són les que han votat en aquesta consulta, “definiran el nou mapa lingüístic de la Comunitat Valenciana”.
Castelló aposta pel valencià
Segons els resultats fets públics pel conseller, a la província de Castelló el valencià ha sigut l’opció triada pel 70,50% de les famílies, enfront del 29,50% que ha triat el castellà.
Les comarques de L’Alt Maestrat i El *Ports lideren l’aposta pel valencià, amb un 94,71% i un 93,20% de suport de les famílies, mentre que el castellà ha sigut l’opció més triada en L’Alt Palància (71,61%) i L’Alt Millars (64,71%).
A València, un 57,84% ha optat pel valencià com a llengua base en l’educació, especialment a la Ribera Baixa (85,81%), La Ribera Alta (80,49%) i La Safor (79,37%), i un 42,16% pel castellà, sobretot a la Plana d’Utiel-Requena (92,96%) o La Canal de Navarrés (87,20%).
A Alacant, el resultat ha sigut més favorable per al castellà, amb un suport del 65,89%, sobretot a la Vega Baixa/Baix Segura (95,25%), enfront del 34,11% de les famílies que ha triat el valencià, especialment en El *Comptat (87,63%).
En les capitals de província, a València i Alacant les famílies han triat majoritàriament el castellà com a llengua base en l’educació, amb un 63,86% i un 83,07%, respectivament, mentre que a Castelló ha guanyat el valencià, amb el 61,90%.
El castellà s’imposa en l’ESO
Per nivells, en Infantil i Primària, el valencià ha superat al castellà en la votació de les famílies i el contrari ha ocorregut en l’ESO, on l’elecció del castellà ha superat a la llengua autòctona.
En Infantil, el 53,81% de les famílies ha triat el valencià com a llengua base, enfront del 46,19% que ha optat pel castellà, i en Primària, el percentatge de votants pel valencià ha sigut del 50,68% enfront del 49,32% que s’ha decantat pel castellà.
En l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) ha ocorregut el contrari, de manera que el 52,90% de les famílies ha preferit el castellà com a llengua base, enfront del 47,10% que s’ha decantat pel valencià.
Planificació del pròxim curs
Rovira ha assenyalat que amb aquests percentatges, en els quals falta el desglossament dels centres rurals agrupats, la Conselleria “ja pot fer l’últim pas en aquest procés, que és la planificació del pròxim curs, amb el nombre d’aules i grups per cada llengua”.
Preguntat per si totes la famílies podran accedir a la llengua triada, ha assenyalat que l’objectiu és atendre el 100%, encara que pot ocórrer com en el procés d’admissió, on sempre hi ha un xicotet percentatge que no accedeix a la seua primera opció.
Ha dit que s’analitzarà cada cas particular per a tractar de solucionar els problemes amb “un ajust fi”, en el qual la Conselleria està disposada a posar algun tipus de recurs, encara que no ha concretat encara cap.
En tot cas, ha assenyalat que es ve d’un sistema -el d’immersió lingüística promogut per l’anterior Consell- en el qual “el 50% de la famílies no tenia satisfeta la seua voluntat”, i que, segons ha dit, “va fracassar” perquè no va augmentar l’ús del valencià sinó que “cada vegada es parlava menys”.
Ha afirmat que ara s’ha canviat el model i s’aposta per la promoció del coneixement del valencià, també les zones castellanoparlants, on es vol promocionar el seu aprenentatge “a poc a poc” i “de manera amable i consensuada”