José Enrique Giménez i Vicent Torres, SacabutxArt
José Enrique Giménez, 36 anys, i Vicent Torres, 35 anys, són els artistes fallers que s’amaguen darrere de la signatura SacabutxArt establida a Llíria des de fa set anys i responsables de plantar 13 monuments a València, Torrent i Benicarló en aquestes Falles de 2025.
En la visita al taller, on hi ha un equip de huit treballadors de València, Llíria, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, ens conten que des que eren molt xicotets sempre li van agradar les falles i des dels 16 anys es mouen professionalment entre ninots. “En les nostres famílies hi havia artistes, els nostres avis eren pintors, encara que ningú s’havia dedicat als monuments fallers”.
En els monuments que eixiran al carrer en uns dies han fugit de la tràgica la Dana perquè “tothom farà alguna cosa i és un tema rellevant i d’actualitat, però no volem que tot vaja al voltant d’això”. Per això les seues falles giren entorn del temps “el que passem en família cadascun mirant la seua pantalla” o de la llum, “els il·luminats, les tafaneries, les faules”, tot a través del prisma de la sàtira i la crítica. No falten els protagonistes de la vida política, com Pedro Sánchez i Feijóo i els tema d’actualitat: “Intentem anar pel cap alt actual possible”.
A nivell estètic, el color és la marca de SacabutxArt, al costat d’un modelatge estilitzat.
El fet que tinguen entre mans més d’una desena de monuments fallers respon a la congelació dels pressupostos. “Les falles es gasten el mateix que fa 20 anys, mentre que ha pujat tot. Fem moltes falles perquè hem de pagar moltes coses,: els lloguers, les nòmines, els materials. Al final es baixa el volum no es poden fer barbaritats amb els diners que hi ha, no pots tornar-te boig”, reconeix José Enrique. “Fa falta que pugen els pressupostos, però entenem que treballem per a una festa i que al final el faller dedica el que pot, bastant és que et contracten i pots treballar. Però és veritat que s’estan quedat els pressupostos un poc arrere i deurien almenys actualitzar-se”, afig Vicent.
Això provoca que el monument, cada vegada amb menor volum, vaja perdent protagonisme dins de la festa, si bé encara és l’eix central, “es va perdent el tema cultural, però passa en totes les festes”.
Malgrat l’ajustat de les xifres, reconeixen que són uns privilegiats per dedicar-se des de molt joves a un ofici que només existeix a la Comunitat Valenciana. “T’han d’agradar moltíssim les Falles per a treballar en això. És com ser capellà, has de tindre una vocació molt gran per a treballar en això i saber que és un treball al qual li hauràs de dedicar molt de temps, però que al final té la recompensa que ho veuràs reflectit al carrer”, afirma José Enrique.
Per al seu soci, el de l’artista faller “és un treball que només el tenim ací i que hem d’aprendre a valorar-ho. La mateixa gent de València no sap ni com es fa una falla. La culpa és nostra, dels artistes fallers. Hem de començar nosaltres a acaronar-nos, a valorar-nos, a fer aquest treball com si fora un més dins de l’especial que és. Tenim la sensació que estem menyspreats i això comporta moltes hores i molts especialistes: escultors, pintors, fusters i hauríem de començar a valorar-ho”.
Quant a les falles del futur, en la dècada vinent, vaticinen que seran més xicotetes i ecològiques pels canvis en els materials i les pintures al mateix temps que adverteixen del perill de la intel·ligència artificial enfront de la mà creativa de l’artista. “Ja hem vist esbossos creats amb intel·ligència artificial. És una cosa que, com el modelatge en 3D, acabarem gastant tots, però cal fer-lo bé perquè no li reste la gràcia a tot això”.