“Les meues falles intenten fer reflexionar amb un to divertit”

Parlem amb Raúl Martínez ‘Chuky’ en su taller de Benaguasil

Entrem en l’Estudi ‘Chuky’ en el polígon les Eres de Benaguasil per a descobrir de la mà de l’artista faller Raúl Martínez els seus ‘Ex-cultures’ realitzades a quatre mans amb la dissenyadora catalana Marina Salazar, creadora de la ‘teta’ que va pujar a l’escenari del BenidormFest Rigoberta Bandini amb el seu ‘Ai mamà’.

Què és el projecte Ex-cultures?
És una falla que es plantarà a Torrent que parla sobre l’art i la relació dels artistes amb l’art i de la cultura clàssica amb la cultura moderna. Utilitzem les figures grecoromanes clàssiques per a reinterpretar-les amb temes d’actualitat: noves tecnologies, relacions, conceptes de com entendre el cos, eliminació d’estàndards, el paper de la dona. La falla és una espècie de museu amb les escultures que intenten fer reflexionar, que no asseure càtedra, i des d’un to divertit sobre com som ara.

També és un projecte social.
El projecte social va a favor de l’associació Invisibles que treballa amb la gent que viu al carrer. Vam fer 17 reproduccions del David de Miguel Ángel que és una de les escultures de la falla i li les vam donar a altres punts artistes que la van reinterpretar. Es van aconseguir 3.000 euros en una subhasta benèfica.

Sent llicenciat en Belles arts, com vas arribar a dirigir el teu propi taller faller?
Per família i tradició. El meu avi ja tenia el taller i després va continuar el meu pare, sempre a Benaguasil, que és la meua segona casa. Des dels 14 anys estava ajudant i després de treballar amb altres artistes d’Especial vaig intentar renovar el taller incloent noves tecnologies, materials, el modelatge digital, la il·lustració dels esbossos digitals, l’escultura en suro i tècniques de pintura més ecològiques.

Com sorgeixen les falles amb responsabilitat social?
Des del 2015 comence a plantejar els projectes de falles diferents. Ja no és només la caricatura i la sàtira que m’encanta, sinó que intente treballar temes socials com el Parkinson, la Síndrome de Down, la integració laboral de persones en exclusió social, la violència de gènere.

I la col·laboració amb artistes de fora de les Falles?
Alhora comence a ficar en eixos projectes gent de fora perquè m’interessa que altres artistes donen la seua visió i ficar-los en el taller ensenyant-los el que són les falles i a veure que podem crear. Eixa fusió entre un fotògraf, un il·lustrador, un artista urbà i un artista faller em sembla molt interessant. Sempre he sigut molt generós a l’hora d’obrir el meu treball a altres artistes. M’ha aportat moltíssim des del primer projecte en el qual treballem 12 artistes. A partir d’ací en els meus projectes sempre m’he acostat a artistes de fora. Ja que faig una falla un poc diferent quant al que compte també ho faig diferent quant a l’estètica.

Malgrat eixa innovació, els seus monuments continuen sent recognoscibles.
M’agrada la innovació, però sense desviar-me massa, sense ser molt radical. Vull que la falla continue tenint una estructura, que porte les seues escenes i que la gent quan la veja no tinga dubte que és una falla independentment que l’estètica siga més avantguardista, agressiva o impactant. Intent que eixos artistes aporten al missatge que vull transmetre. Si vull fer una falla sobre les noves cultures en comparació amb les clàssiques busque artistes que estiguen treballant això d’alguna forma. En aquest cas Marina Salazar ha fet això des de sempre.

Com molts artistes fallers s’ha hagut de reinventar després de la pandèmia?
Estem en una situació molt semblant. En pandèmia va caldre reinventar-se i em vaig ficar en el projecte ‘regala un ninot’ que s’ha transformat en l’empresa Valua. Captem treballs per a portar-los als tallers dels artistes fallers. La nostra missió és posar veu a l’artista faller i mostrar el seu treball fora perquè amb les falles ens quedem un poc curts, els pressupostos són cada vegada més ajustats. En el meu estudi estem al 50% entre treballs de fora i falles.

Cap a on van els monuments fallers?
Les falles et parlen del moment en què s’han fet, són un reflex de la societat a cada moment. Com seran, perquè seran com siga la societat. Les noves tecnologies tindran molt a dir i parlarem de les coses que estiguen succeint a cada moment.