Ximo Segarra (PP), alcalde de Benaguasil
Com l’alcalde més veterà de la comarca, com valora la situació política en Vilamaxant després de la ruptura del pacte entre el seu partit i Ciudadanos?
Les coses saps com comencen el que no saps mai és com acaben. El que tinc clar és que quan hi ha alguna situació on s’ha generat alguna cosa que no correspon amb la imatge que vols donar com a ajuntament perquè el lògic és que actues. Si hi ha hagut alguna cosa, no vull entrar en el fons de cap assumpte, el que cal fer és mirar-lo i investigar-lo. Si hi ha hagut alguna cosa i es pot demostrar perquè veurem. Quan hi ha un govern de coalició ja hi ha prou fractura en condicions normals. L’experiència d’equips de governs amb coalicions a aquest país li ha arribat recentment i encara no sabem governar en coalició com tocaria. S’està molt pendent que és el que fa el soci, mentre que s’hauria d’apuntalar les línies i objectius de treball per a desenvolupar-ho. És complicat. Sempre he notat un ‘què hi ha del meu’ i no que hi ha dels de ciutadans i això és el que no puc veure bé perquè estem per a servir, no per a apuntalar expectatives que ara puguem tindre per al pròxim compromís electoral. Poques experiències veig que hagen sigut netament positives.
Benaguasil s’ha quedat fora del repartiment de les ajudes del Govern central per la Dana, per què?
Jo no ho comprenc. Nosaltres ho hem demanat. Vam ser dels primers ajuntaments a sol·licitar-les en un ple extraordinari, en el qual l’oposició ens va posar acolorits perquè sol·licitàvem a l’Estat i a la Generalitat que ens consideraren com a municipi afectat. Per a mi va ser una cosa vergonyosa, encara no done crèdit i espere que es penedisquen. Ho hem demanat en més ocasions i no encert a distingir quina diferència hi ha entre Llíria, que sí que està inclòs, i Benaguasil, perquè l’Estat reconega a un i a un altre no. Que m’ho expliquen. Vaig escriure al ministeri i a la Delegació del Govern i ens han contestat que això és el que hi havia. Són d’aquestes coses que un sent que no hi ha sentit comú i que això no és governar. Jo no puc tractar de forma diferent de dues famílies amb una mateixa incidència.
Han quantificat els danys de la Dana?
Hem presentat la valoració al Govern i a la Generalitat. Els demanem que ens ajudaren en el que més ens havia tocat en els accessos als habitatges prop del riu i a les persones que ací ho han perdut tot, al parc natural de la Fenosa que va desaparéixer i es va convertir en una gravera. Preguntem a la CHJ que tipus d’actuació tenen prevista i fins ara ningú ens ha contestat. Hem fet una relació de tots els camins danyats. És incomprensible que ens diguen que el que férem nosaltres no ens ho anaven a pagar i si li ho demanem ho faran quan puguen. Estan pegant-se entre administracions en lloc de pensar en la població.
Hi ha un abans i després de la Dana a nivell polític?
Tots necessiten algun ninot per a pegar-li. On nosaltres tenim el barranc de Llíria, els propietaris volien ampliar la zona industrial perquè es construïren habitatges i jo els deia que no perquè allò era un barranc. Sembla que hi ha ajuntaments que això no ho sabien. La culpa és solament d’una persona o de tota una cadena. Ha fallat molta gent i és clar que no s’havia d’haver construït en determinats llocs, en els quals tothom sabia que allí no es podia construir. A quin ajuntament se li ocorre classificar al costat d’un barranc i fer habitatges al costat de barrancs. Això pot tornar a repetir-se. No li lleve les culpes a ningú, però creiem que amb tirar-li la culpa a una dotzena de persones ja ho hem resulte tot. El que hauríem d’estar fent és treballant perquè no es torne a repetir i veure com es pot evitar. Encara estan pegant-se entre administracions. El que jo busque són solucions. La responsabilitat es dirimirà en els jutjats. Si algú ha tingut un perjudici està en la seua justa posició de sol·licitar-lo i si ha tingut algun mal li correspon tindre la possibilitat que la seua ràbia puga manifestar-se en tots els llocs, però crec que la nostra responsabilitat és que si torna a passar un fenomen així no el tindrem tot però em fa vergonya que tres mesos després ningú s’haja reunit per a dir que és el que hi ha. Nosaltres com a ajuntament al mes ja ens asseiem amb la Universitat Politècnica per a tindre un estudi de totes les aportacions d’aigua que poden arribar i buscar solucions al més prompte possible per tècnics, analitzant dades i amb treball de camp.
La reconstrucció de la Dana desviarà les inversions sobre la CV-50.
A l’estiu ens reunim amb la conselleria i la previsió era fer-la en dues fases. La primera, reprendre la CV-50 a Benaguasil, creuar el Túria, passar Vilamarxant i la segona des d’allí a la carretera de Madrid. Primer és ajudar als que més ho necessiten, però almenys ha servit per a testar l’interés d’aquest govern en la CV-50 i la veritat és que si no anava més ràpid és perquè el peatge en ombra no era el més avantatjós, sinó a la construcció amb recursos propis la CV-50. La idea era aquesta legislatura tindre-ho adjudicat fins a passar Vilamarxant. La Dana ha trastocat moltes coses i no puc criticar que això es retarde perquè es deriven recursos a les poblacions que ho necessiten. Però continuarem insistint per a quan es puga que hi haja una inversió en una comarca que li fa falta.
Els veïns han rebut en la bústia la rendició de comptes del seu govern. Com resumiria la gestió municipal?
Des que estic d’alcalde -22 anys- no hem pujat cap impost, al contrari hem baixat. És difícil perquè tot ha pujat. Per a mi el primordial és no pujar impostos. Per a portar 22 anys sense pujar impostos fa falta fer molts números quan a més hem baixat els valors de l’IBI, hi ha bonificacions del 5%, no es paga la plusvàlua, la taxa d’activitat és zero, qualsevol jove de 30 anys té en la llicència d’obra una bonificació del 50%, les reformes de locals comercials estan bonificades. Això és una cosa en la qual jo crec, que l’Ajuntament ha d’estrényer-se el cinturó com totes les famílies. L’Ajuntament no està per a carregar sobre l’esquena dels veïns la voràgine d’increments. No hem aprovat cap ‘tasazo’ de la recollida de les escombraries. El que no ho ha fet bé sí. Cal fer números per a ser efectius i intentem que la gent veja que ens preocupem per fer tot el possible perquè no hi haja cap increment de recaptació municipal que sí que ho han tingut per part de totes les administracions restants i empreses, però no del seu ajuntament.
I han cancel·lat el deute.
Ja hem pagat el nostre deute històric i estem pagant un deute que no és històrica sinó fruit d’una gestió molt mal feta per part d’un ajuntament socialista de l’any 1982 d’un sòl de 2.000 metres quadrats al costat del cementeri. Dels 5 milions d’euros hem pagat més de la meitat perquè cal complir amb la sentència. Hem pagat més de 12 milions d’euros sense pujar impostos.
Amb què es trobarà el visitant del nou Centre de Senyes d’identitat que s’inaugurarà en breu?
Teníem tota la pressa per a inaugurar-ho abans de Falles, però la Dana ha obligat moltes empreses a fer treballs en eixes zones. La primera planta es destinarà a un museu faller on es mostrarà tota l’evolució de la història de les Falles de Benaguasil en aquests 100 anys de la festa en la localitat: indumentària, ninots, fotografies, cartells, llibrets perquè Benaguasil és la capital del món faller. També hi haurà un espai per a l’artesania d’empreses i particulars. Es tracta de retindre tot allò que ens ha identificat. Senyes d’identitat significa reconéixer i retindre per a les generacions futures el que ha sigut possible realitzar en aquesta població perquè fora la que és.