“Un gos que va al mundial entrena com un atleta d’elit”

Vicente i Marcos Ferré participaran en el mundial d’ensinistrament de gossos El primer cap de setmana d’octubre, Vicente Ferré i Marcos Ferré, pare i fill, participaran en el campionat mundial d’ensinistrament de gossos a Randes, Dinamarca. El centre Deportcan de Llíria és on el flamant campió d’Espanya (Marcos, amb el seu gos Attak) i el quint (Vicente, junt amb Galax), treballen a diari. La seua classificació farà possible un fet insòlit en esta disciplina a nivell mundial: el fet que pare i fill vagen junts amb la selecció espanyola. Hem parlat amb ells al poliesportiu de Bétera perquè ens parlen del seu dia a dia, del mundial i de la seua relació amb els gossos. Què ha de tindre un gos per a arribar a este nivell?

El pastor alemany és, amb diferència, la raça més apta per a este ensinistrament, ja que és amb el qual s’ha fet una selecció genética des de fa més temps. El RCPPA (Real Club del Perro Pastor Alemán) és el club de raça més important i nombrós d’Espanya, amb diferència. Dit això, necessitem un gos amb unes característiques especials, que vinga d’una camada de línies de sang de treball de gossos de competició. Són gossos dels que es nodreixen les forces de seguretat del’Estat,per exemple, han de tindrel’instint necessari per a ser entrenats.

Així que per bo que siga un entrenador, un gos qualsevol no pot arribar a este nivell?

El caràcter d’un gos el fan a parts iguals l’herència genética i l’ensinistrament. Passa com en les persones. Usain Bolt ha arribat a ser tan ràpid entrenant, però també gràcies a una genètica extraordinària.

Des de quan se l’entrena?

A partir dels dos mesos.

Porteu un gos “de reserva”?

No és possible. El registre per a la competició és un binomi guía-gos. Que passa unes fases de classificació, regionals primer, per a optar al campionat d’Espanya (on arribaren 50 gossos) i després, quedar entre els cinc primers per a poder anar al mundial.

I amb quina intensitat entrena?

Com un atleta d’èlit. És, en principi, un entrenament diari, amb algun dia de descans. Entrenaments curts i intensos. Cal trindre en compte que els espera un “tour” a Dinamarca. Quatre dies de campionat en què competiran en tres disciplines: rastreig (petjada a petjada en un recorregut en què els hauran deixat un tros de pell, un de fusta i un de … han de gitar-se quan el troben. El guia camina a 10 metres per darrer del gos) una d’obediència i una de protecció.

A quina edat es pot saber si un gos té fusta de campió?

Als dos anys, mínim, es pot valorar si serà competitiu. I cap als 5 o 6 anys arriben al seu millor moment. (L’edat de Attak, que és el pare de Galax, de només té tres anys).

Amb quin esperit feu front al mundial?

Marcos: És molt difícil. Busquem fer un bon paper. Que el gos cumplisca, i no tornar decebuts.

Vicente: Cal tindre en compte que amés de polítiques i decisions que no sempre entenem i que poden afavorir a competidors ambmolt de pes (la Xina, els Estats Units, Taiwan…) la quantitat de diners que s’invertix en estos països és un altre món.

I com vos ensenyeu vosaltres?

Vicente: Com en tot, hi ha formacions a càrrec d’especialistes. Jo em vaig formar en Alemany fa 30 anys per a fer un pas més, i aprendre l’ensinistrament de cara a la competició. He sigut pioner a Espanya; són molts anys de treball. I Marcos, la gent el veu tan jove (28 anys) i se sorprén, però clar, és que porta també molts anys. Amb nou anys es va estrenar en competició.

Alguns pensaran: “I què guanya el gos amb tot això?

Marcos: El meu gos viu millor que algunes persones. El gos busca satisfer els seus instints: el portem a la natura, està amb el seu amo, no li falta de res.

Ara direu que els gossos són intel·ligents…

El gos no és intel·ligent. Té talent. Com déiem abans, el pastor alemany és la raça que més anys de selecció porta per a desenvolupar funcions socials.

Hi ha un idioma millor que altre per a entrenar un gos?

No. Nosaltres hem triat l’alemany perquè és molt específic, però cadascú tria.