Una placa en el cementeri recorda les víctimes de la Guerra Civil

Bétera commemora el 28 de març

‘El poble de Bétera en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura’ es llig en la placa que figura a l’entrada del cementeri municipal. Un símbol amb què l’ajuntament ha contribuït a commemorar el 28 de març, declarat per la llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, dia de record i homenatge a aquelles víctimes.

L’alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany, recordà que és de “justícia institucional un acte que repare la dignitat d’eixes persones, que no tenien un espai públic on els seus familiars pogueren plorar la seua mort”.

L’acte va començar amb un breu parlament de l’alcaldessa, qui destacà la importància d’esta placa perquè després d’anys de silenci i de suportar insults i menyspreu, els seus descendents tenen un espai on recordar-los o plorar-los i fins i tot on portar una flor, per exemple, el dia del pare. “I perquè la resta de la ciutadania puga honrar la seua memòria”, continuà Alemany, per a afegir que la placa també recorda aquells que patiren el colp d’Estat del 36, la Guerra Civil i la repressió franquista, els que aguantaren pallises, misèria, els que moriren al front…”.

Abans de descobrir la placa, reflexionà sobre els dubtes que planteja fer un homenatge d’estes caraterístiques, “perquè no siga insuficient, que no es quede curt; potser mai cap serà suficient”.

Tot seguit, els assistents pogueren llegir la placa, que incorpora un fragment d’un poema de Vicent Andrés Estellés: “Aquesta sang mai no serà eixugada i romandrà, encesa, als peus dels murs com ara greu altar inamovible” i una bandera republicana.

L’actor i veí del poble, Sevi Asensi, va llegir poemes de Salvador Espriu, Paca Aguirre (una dona d’Alacant, el pare de la qual va ser afussellat el 1942), Miguel Hernández (este 28 de març es complien 76 anys de la mort del poeta oriolà) i d’Estellés va triar ‘Vora el barranc del Carraixet’. Un dels assistents, Paco Marín, veí de Llíria, va contribuir de manera improvisada tocant amb la dolçaina l’Himne de Riego.