Bétera posa en valor el seu patrimoni amb la catalogació dels centres de resistència de la Línia defensiva Puig-Carasols

Els treballs s’han centrat en la zona 2 d’aquesta línia que compta amb 6 centres de resistència al seu pas pel municipi

L’Ajuntament de Bétera, a través de la regidoria de Patrimoni, ha catalogat sis centres de resistència dins de la Línia Puig-Carasols, construïda entre les platges del Puig de Santa María i la muntanya de Carasols en Riba-roja de Túria en 1938 i 1939.

En concret, els arqueòlegs municipals que han dirigit aquests treballs, Francisco Fababuj i Josep Mª Burriel, s’han centrat en la zona 2 de la línia perquè és la que travessa el terme de Bétera i té aproximadament 5km.

Gràcies a aquesta catalogació sabem que la denominada zona 2 de la Línia Puig-Carasols es va organitzar en sis Centres de Resistència, cinc d’ells pertanyents al terme municipal de Bétera i un compartit amb la localitat veïna de Montcada.

Aquests Centres de Resistència ordenats d’est a oest són Mes Blau-Vall de Flors, La Pelosa-Masies, Bofilla, Corral del Quirro-Mes d’Elías, Barranc de l’Hortolà i la Jonquera-Mas Camarena.

Aquest catàleg pretén servir d’eina per a contribuir a la protecció, adequació i posada en valor d’aquests béns patrimonials que tenen la consideració legal de Bé Rellevància Local.

En aquesta línia, l’Alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío, ha destacat que “una vegada més apostem per la conservació, rehabilitació i manteniment del nostre patrimoni. Un primer pas per a poder oferir als nostres veïns i veïnes uns béns de rellevància local que escriuen la història de Bétera”.

Tal com afirma el regidor de Patrimoni, Joaquín Gómez, “aquests treballs, realitzats pel Consistori, han sigut possibles gràcies a una subvenció de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València”.

La Línia Puig-Carsols al seu pas per Bétera
A principis de l’any 1938 el govern republicà va encarregar a l’estrateg general José Miaja Menant, cap superior de la zona militar de València, un pla estratègic per a la defensa de la capital del Túria que s’inspirava en la línia Maginot francesa.

L’estratègia consistia, a grans trets, a fer un escut de tres línies defensives principals: Línia Llevant-Línies de Terol, Línia XYZ i una tercera que es va dir inicialment Línia Puig-Carasols.

Aquesta defensa, situada a pocs quilòmetres de la ciutat de València, va ser construïda entre els anys 1938 i 1939 seguint els models o referents europeus d’entre guerres, i el seu objectiu era controlar tots accessos que discorrien des de l’est a l’oest cap a València, és a dir, entre la costa i el riu Túria. Però l’esdevenir de la guerra va fer que la línia Puig-Cara-sols mai entrarà en conflicte i que en alguns punts els treballs de fortificació mai s’acabaren.

Centres de resistència de Bétera
En l’actualitat els arqueòlegs municipals han localitzat i catalogat els sis centres de resistència al seu pas per Bétera:

Mes Blau-Vall de Flors. És un Centre de Resistència de gran superfície en el qual va poder haver-hi fins a 3 punts de suport dels quals hui només són recognoscibles dos, un situat a l’est, al costat de la masia que dona nom al Centre i un altre a l’oest en un pla pròxim a la urbanització Vall de Flors (Montcada-Bétera). Actualment es conserven dos búnquers en el sector aquest a més de 2 refugis subterranis.

La Pelosa-Masies. Centre de Resistència que va poder tindre dos punts de suport, un a l’est de la carretera de Montcada a Bétera, en un ampli *garroferal i un segon suport en la Masia del Ciscar. Es conserven 4 búnquers i una galeria-refugie subterrània.

Bofilla. És el centre que queda més al nord de la zona 2. Té una gran visibilitat de la Zona 1 de la Línia, especialment del Centre de Resistència del Cabeç Bort de Nàquera-El Puig. De gran superfície, van poder haver-hi 3 punts de suport. S’han pogut documentar 4 búnquers inacabats, 2 refugis subterranis i més de 700 metres de trinxeres.

Corral del Quirro-Mes d’Elías. És el que probablement s’adapta millor al model teòric de la defensa passiva en la zona 1, el referent de la qual més clar és el Centre de Resistència del Puig. En aquest Centre va poder haver-hi tres punts de Suport: 1. Camí dels Fornets, 2. Corral del Quirro i 3. Casa de Pont-Mes d’Elías. Els seus búnquers per a metralladores automàtiques baten i controlen la carretera de Burjassot-Torres Torres i el camí de Montcada a Bétera (antic Camí dels Fornets). A més estava dotat d’un aeròdrom projectat paral·lel a la citada carretera i recolzat logísticament en les instal·lacions de la Masia d’Elías, on, a escassos metres de la porta, s’hagen les entrades al Refugi de l’aeròdrom. Aquest centre de resistència estaria compost per 4 búnquers, 5 refugis subterranis i més de 1050 metres de trinxeres dels quals més de la meitat són perfectament recuperables.

Barranc de l’Hortolà. En aquest centre de resistència existeixen fins a 3 punts de suport recognoscibles, un situat a l’est, un segon en el marge esquerre i un tercer en la capçalera del barranc que connecta amb el Centre de la Jonquera. Els búnquers conservats són 8 construïts íntegrament i un nové en procés de construcció. Aquest centre de resistència controlava diversos camins que de Bétera es dirigeixen a València a través de Godella. S’han pogut identificar a més 3 refugis subterranis i centenars de metres de trinxeres.

La Jonquera-Mas Camarena. És el centre més elevat de tots els instal·lats dins de la Zona 2 de la Línia, la qual cosa li proporciona una visibilitat extraordinària de tota la Línia. De gran superfície, van poder haver-hi 3 punts de suport dels quals hui només és recognoscible amb claredat un. El Centre queda delimitat a l’oest pel camí del Paternero, com indica el seu nom, condueix de Bétera a Paterna. Es conserven 4 búnquers i un refugi subterrani. Malgrat que en origen aquest centre de resistència comptava amb més de 1000 metres de trinxeres amb llocs de tirador en recolzada, en l’actualitat, tan sols són apreciables 300 metres en el suport 1.

Sens dubte, el punt de partida per a posar en valor aquests vestigis que suposen enriquir el patrimoni de Bétera.