Comencem el nou curs polític i acadèmic envoltats d’una nuvolosa xifra d’atur que supera el mig milió de valencians i valencianes que no tenen clar quin va a ser el seu futur més immediat i, el que és pitjor, amb un governs (autonòmic i estatal) totalment descol·locats i que arrosseguen un suspens en juny que segurament repetiran en les proves de setembre i la revàlida de gener.
Amb les llances alçades i les maquinaries engreixant l’aparell electoral, els bipartidistes, sense solucions i amics de l’ànima quan es tracten temes econòmics, afronten una vaga general un poc tardana i amb unes reformes laborals i socials irreversibles que ens retornen a èpoques pretèrites. Uns amb primàries internes en Madrid o les casolanes d’Asunción i Alarte; altres intentant amagar vergonyes i candidats incòmodes com fa Mariano Rajoy amb Francisco Camps i tota la trama Gürtel i altres derivades en clau valenciana que han malbaratat la poca credibilitat que els restava en causes judicials i judicis pendents com el de Carlos Fabra.
Mentrestant, i en l’àmbit educatiu, Font de Mora ha decidit passar-se al costat de l’austeritat reduint més de 1.200 places de docents, no executant els centres educatius pendents i mantenint els més de 900 barracots que engalanen els patis del col·legis públics. A més continua amb la lluita personal contra el professorat valencià que no li riu les seues poques gràcies o no recolza els programes ridículs d’uniformes, xinés i altres derivats sense trellat.
Per altra banda, el trident Gürtel-Brugal-Fabra està causant moltes incomoditats a Gènova i a Rajoy que, avergonyit dels seus deixebles valencians no sap com amagar el cap per a no haver de confirmar davant la premsa cap candidat fins que els tribunals dictaminen sobre les suposades trames de corrupció, finançament il·legal i tractes de favor que al País Valencia s’han viscut en diversos àmbits de la política autonòmica i local, amb imputacions i detencions.
A Zapatero no li va millor. La sort i alguns companys de partit l’han abandonat. Ministres que, davant el ridícul que han fet en la política econòmica i l’abandonament dels plantejaments socials i laborals, han decidit pegar a fugir i anar-se’n a refugiar-se als seus respectius territoris i jugar-se-la a ser candidats en les pròximes eleccions autonòmiques.
Tant el Govern de ZP com el partit majoritari en l’oposició han creat el desconcert, han abonat la poca fiabilitat i a més s’han quedat eixuts de propostes o alternatives creïbles per als treballadors, jubilats, pensionistes, funcionaris o el món empresarial, que cada dia els veu més com un problema que com a possible solució.
Iniciem un curs convuls, amb poques perspectives de canvi, amb un PP desacreditat i totalment esgotat, on els ciutadans hem de fer un acte de reflexió i valoració de quin país, comarca, ciutat o poble volem a partir de maig de 2011, quan ens tornen a convocar a les urnes i tingam que decidir qui conduirà els destins dels prop de 5 milions de valencians i valencianes. Aleshores, serà el moment de dir clarament la nostra.
Paco García Latorre. Portaveu d’Iniciativa