L’origen de la indumentària valenciana en 19 peces dels segles XVIII i XIX

L’exposició ‘Les comarques valencianes i la seua indumentària’ pot visitar-se en el Palau dels Scala

La valenciana Victoria Liceras, metgessa de professió, porta més de 40 anys col·leccionant peces d’indumentària tradicional valenciana. Compta amb més de 2.000 vestits i accessoris originals, sobretot dels segles XVIII i XIX, així com altres dissenys de moda internacional que ajuden a entendre l’origen de la indumentària que hui dia continuem veient en les festes de les nostres ciutats i pobles.

Una vintena d’aquestes peces formen l’exposició ‘Les comarques valencianes i la seus indumentària’, que pot visitar-se en el Palau dels Scala, en Plaza Manises, els caps de setmana i festius de març. La mostra inclou vestits i complements de València i les comarques del seu entorn, des de l’Horta fins a La Safor, passant pel Camp de Morvedre i La Ribera, així com peces típiques de les zones d’interior, amb vestimenta dels Serrans, Requena, la Vall d’Albaida, el Camp de Túria, el Valle de Ayora o la Hoya de Buñol.

En paraules de la col·leccionista, “en aquesta selecció no hem volgut caure en el folklorisme, que explica moltes de les xicotetes diferències o detalls entre uns vestits i uns altres, sinó trobar l’origen d’aquesta indumentària, que té una forta influència europea, principalment de França i Itàlia, fins i tot dels caixmirs que van començar a arribar arran de les campanyes napoleòniques i les sedes i dissenys de la Xina”.

Victoria Liceras proposa una mirada actual d’una indumentària que “arribava a València amb una forta influència de l’Europa dels Borbons i a poc a poc s’anava copiant als pobles adaptant els dissenys a la climatologia de cada comarca, amb llanes o sedes i cotons segons les necessitats”. En tot cas, vestits que mesclaven “utilitat, pragmatisme i bellesa”, i que van ser recollits en les obres de grans artistes de l’època com el mateix Joaquín Sorolla.

Els quadres de Sorolla van immortalitzar aquelles escenes quotidianes amb llauradores valencianes, els vestits de les quals comparteixen espai en la mostra de la Diputació amb el de saragüell o el de Torrentí, i també amb la indumentària típica dels pobles d’interior, amb aqueixa diferenciació en ratlles, colors, brodats i teixits que “busquen la identificació de cada poble i les seues gents”.

També els complements tenen la seua importància en aquesta col·lecció d’indumentària tradicional, amb mocadors que cobrien els escots en senyal de pudor i que acabaven decorant-se igual que els cossets, les faldes i les manteletes. “En origen, allà pel segle XVIII, els cossos eren més ajustats, encara que amb el temps van anar perdent rigidesa”, explica la comissària de la mostra, que pot visitar-se en la seu de la corporació provincial els caps de setmana i festius de març de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Liceras ha revisat els últims detalls de l’exposició i ha explicat els detalls de la mostra al president de la Diputació, Toni Gaspar, que l’ha acompanyada en el recorregut pels orígens de la indumentària valenciana.