Encara que a l’inici, el 15 de maig, els partits polítics van voler acostar-se i crear simpaties entre les masses d’indignats, esta tendència va anar canviant entre els partits majoritaris, PP i PSOE, a mesura que va passar la data electoral del diumenge 22 de maig.
Pau Tineo
Este distanciament amb el moviment 15M ve acompanyat també d’un complex procés de descentralització de les assemblees cap als barris i pobles de la província de València; ací, en el Camp de Túria, tenim el reflexe amb dos assemblees funcionant a ple rendiment: l’organitzada en l’Eliana i la del Camp de Túria a Llíria.
Fa tot just uns dies, Esquerra Unida de València (mitjançant nota de premsa i de mà de la Secretària de Drets i llibertats, Rosa Pérez) va denunciar “la persecució contra el moviment 15M que està portant a terme la delegada del Gobern, Ana Botella, iniciant un procés sancionador contra els convocants de la manifestació del diumenge del 19 de juliol”, acte que va congregar a aproximadament 80.000 persones, sent una de les mobilitzacions en València més multitudinàries dels últims anys.
Ací a la comarca, el setge també s’està deixant notar, els actes que convoquen els indignats són gelosament seguits per les autoritats. Existeix constància de presència puntual de policia de paisà en les assemblees que el moviment celebra els divendres a la vesprada en Llíria, també en la cercavila celebrada fa tot just una setmana en esta mateixa població es va requerir per part de les forces de l’ordre la identificació dels assistents.
L’últim episodi es va viure dijous passat, 7 de juliol, a les portes del SERVEF (també a la capital edetana)… on es va requerir la presència de 4 policies locals i dos guàrdies civils per la retirada d’una xicoteta taula informativa que s’havia instal·lat en el carrer, enfront del citat centre d’ocupació, sota amenaça de sanció.
No ho està tenint gens fàcil un moviment que va nèixer de forma espontània per fer front a una crisis que perjudica als més febles i per denunciar de forma pacífica un sistema que consideren obsolet i injust.
Ens ho compliquen però ahí estem i ho tenen difícil si busquen apagar-nos bàsicament perquè:
-ja s’hem ajuntat (o tornat a ajuntar), ja estem, ja hi som…
-tampoc queda molta més alternativa que ficar-se a pensar col·lectivament com enfrontem el mon actual-futur…
Acabaran per vindre a preguntar-nos com fer