Llíria rehabilita un refugi de la guerra civil i obri les seues portes

La superfície del recinte és de 276 m²

El refugi antiaeri de la guerra civil denominat “Refugi de Disber” durant el conflicte bèl·lic formava part de l’estratègia defensiva del ban republicà que va disposar una xarxa defensiva a Llíria; d’una banda per a reforçar la defensa de València, i d’una altra, per a protegir l’aeròdrom militar ubicat en Carrasses. El refugi té la condició de Bé de Rellevància Local de conformitat a la quinta disposició addicional de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

Davant de la necessitat del control, gestió i manteniment del refugi, l’Ajuntament i l’amo de la parcel·la on també es troba el refugi, van aconseguir un acord per a la cessió de l’ús. Així, doncs, les obres en el polígon de Carrasses del gran centre logístic de Conforama, ubicat en el mateix territori, no han suposat un impediment ni han afectat la zona delimitada per a la protecció del refugi.

Les actuacions han comprés el tanca del recinte del refugi amb la col·locació d’una porta d’accés al mateix, la retirada dels elements impropis de l’interior, així com la rehabilitació de la bocana d’accés amb rajoles massisses, seguint la mateixa tipologia que tenen els altres dos refugis existents, relacionats amb l’aeròdrom, que es troben en l’entorn del Camí de La lessa i l’ubicat en la parcel·la M8 o del Corral de La Minguilla.

L’Ajuntament ha destinat el refugi a l’ús públic, com a zona d’estudi, que junt amb l’exposició de fotografies, plans i la resta de documents, facilitaran la comprensió i valoració històrica del lloc.

L’Alcalde de la ciutat, Manuel Civera, destaca dos importants vessants i interpretacions d’este nou bé de rellevància local; “Per una part, és una nova suma al patrimoni cultural i un gran recurs turístic per a la nostra ciutat, on ciutadans i visitants poden valorar la importància de conservar l’herència histórica… D’altra banda, ens recorda la necessitat, com a societat, de conscienciar-se del passat, perquè és així, coneixent la nostra història, que realment ens assegurarem de no tornar a repetir successos tan tràgics, com van ser els de la guerra civil”.

Manuel també al·ludix amb esta reflexió a apreciar el projecte “d’una consciència ciutadana europea”, on “les diferències culturals siguen motiu d’identitat, d’unió i celebració, i no de conflictes”.