Naix l’associació ‘Ruta dels Ibers’, amb el suport de la Comissió de Cultura de Diputació

Jaciment iber del Puntal dels Llops. La Comissió de Cultura de la Diputació de València va donar ahir el vistiplau per a la creació de l’associació ‘Ruta dels Ibers’. La comissió va aprovar també ser membre de l’associació. Les finalitats d’aquest col·lectiu són el desenvolupament del treball arqueològic o la promoció del patrimoni iber de la província. La seu estarà al Museu de Prehistòria de València.

Jesús Pérez

Segons va explicar la diputada de Cultura de la Diputació, Maria Jesús Puchalt, “l’Associació naix amb l’objectiu de refermar la ruta turística i cultural que comparteixen nou jaciments arqueològics (el Castellar de Meca, el Molón, Kelin, el Castellet de Bernabé, el Tossal de Sant Miquel, la Bastida de les Alcusses, el Tos Pelat, el Puntal dels Llops i la Seña) i huit ajuntaments (Ayora, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Llíria, Moixent, Moncada, Olocau i Villar del Arzobispo), i sensibilitzar la societat sobre el patrimoni iber, un àmbit en què la província de València és un dels territoris més rics”. La ruta ibèrica valenciana viatja 2.500 anys arrere través de la visita a nou poblats ibèrics situats en espais de gran valor natural i paisatgístic.

La representant de Cultura va afegir que “la ruta ibera és un projecte de posada en valor i ús didactic i turístic del patrimoni arqueològic excavat pel Museu de Prehistòria de València. És la prolongació natural dels seus programes d’investigació i de conservació in situ,  i té com a objectiu participar en el desenvolupament cultural i econòmic de les àrees rurals d’interior”.

Puchades va qualificar l’iniciativa com “una magnífica proposta que uneix interès cultural i turístic, i que es veu ara reforçada amb una agrupació que impulsarà i donarà continuïtat a les seues possibilitats i atractius múltiples”.

Els ibers van ser un poble que explotava el camp i va tindre relacions comercials amb altres pobladors de la península. Feien artesania i homenatjaven figures divines. Els que van habitar la nostra comarca als segles VI i II abans de Crist varen rebre el nom d’edetans i contestans per els geògrafs i viatgers grecollatins.

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà