L’alcaldessa socialista de Benissanó, Amparo Navarro, s’estrena com a presidenta
La nova presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria, la socialista Amparo Navarro, s’ha estrenat aquesta setmana en el seu nou càrrec, que compaginarà aquests quatre anys amb l’alcaldia de Benissanó, on va renovar la seua majoria absoluta el 28M. La socialista ens ha rebut en la seu de Llíria cinc dies després de la tensió del ple en el qual estan representats sis partits -PSPV, PP, Compromís, Vox, UCIN y CUPO- i va eixir elegida per majoria simple amb els vots dels socialistes i una de les dos representants de UCIN i en blanc de Compromís.
Com està sent aquesta primera setmana des que és nova presidenta de la Mancomunitat?
Està sent frenètica. Estic tractant de posar-me al dia, de conéixer a tot el personal, d’atendre les qüestions més urgents.
Què li va portar a fer el pas per a presentar-se com a candidata?
He estat treballant braç a braç amb Lola. He estat implicada en tot perquè m’agradava el tema i decidim fer el pas i estar en la Mancomunitat per a seguir amb els projectes que ens havíem plantejat aquests últims huit anys.
Ha pres el testimoni el testimoni de l’alcaldessa de Marines i ara diputada provincial Lola Celda, amb la intenció de continuar o donar un nou rumb a la Mancomunitat?
Les dues coses. Vull consolidar tots aquells projectes que han sigut beneficiosos per als veïns de la comarca i que han de tindre una continuïtat, i conforme el finançament dels projectes veurem com continuar. La Generalitat i la Diputació han canviat i veurem els seus objectius respecte a les mancomunitats perquè això serà molt rellevant a l’hora de prendre decisions. Sense finançament és impossible prestar els serveis. Consensuats amb la resta de les forces polítiques, el treball anirà en aqueixa línia. Aquesta legislatura serà la dels acords. És necessari acordar per a poder seguir avant.
Ha tingut temps de reunir-se amb els interlocutors de la resta de forces polítiques que estan representades en la Mancomunitat?
La meua intenció és asseure’m amb tranquil·litat amb cadascun d’ells, encara no ens hem constituït com a grup, no sé qui serà el portaveu, el representant de cada grup. Ens asseurem i parlarem entre tots quins tipus de Mancomunitat volem, com treballarem i començar a parlar de grups de treball, de consens i d’arribar a un objectiu comú.
En el ple d’investidura es van viure moments de tensió, especialment amb Compromís per la falta d’acord previ.
Crec que no era necessari. Era més posada en escena que vertadera falta de voluntat per treballar en una mateixa línia. Perquè les línies són molt similars amb Compromís. Que no hi ha hagut diàleg tampoc és veritat, s’ha parlat amb aquells interlocutors que s’ha cregut convenient. Quan em presente com a candidata del PSPV, coneixíem al candidat del PP però jo no coneixia al candidat de Compromís. Hem de jugar tots amb les mateixes regles de joc, hem de saber els qui són aquelles persones que en un moment determinat hauran de decidir o hauran d’organitzar als seus grups. Fins al mateix moment de la investidura no sabíem com de tots els components de Compromís era el candidat. Dialogar es va dialogar dins de les possibilitats que va haver-hi durant aquest estiu i es va parlar de condicions i d’aquelles coses en les quals estàvem disposats a cedir i en les quals estem d’acord. Diàleg va haver-hi. Que ara hi haja un interés per part de qui siga que Compromís i el PSOE no tenen afinitat no és així, perquè jo crec que no és així . Tenim molts objectius comuns, que podem posar-nos d’acord, però cal tindre unes línies clares de com relacionar-nos entre nosaltres.
Hi haurà ara acord després del ple d’investidura?
Crec que sí. No hi havia acord en el tema de la rotació de la presidència, aqueix era l’únic punt en què no hi havia acord perquè pensàvem que tenim una majoria suficient respecte a Compromís que no equiparava les forces que ells volien dur a terme. Tenim 14 representants, ells quatre -dos de Casinos, un de Llíria i un altre de Marines-, i dos anys i dos anys no era la manera adequada. Aqueix era el punt principal i fonamental per a arribar a un acord, en els altres: transport comarcal, benestar animal, projectes europeus, revisar el tema del personal per a treballar d’una manera eficaç i eficient, en tot això estàvem d’acord. Les línies les tenim molt clares i molt similars però en política moltes vegades ha de semblar que cadascun tinga els seus interessos particulars en aquest cas es va posar en evidència en el mateix ple d’investidura. És la manera d’actuar, cadascun pensa que ha d’actuar d’una manera i ho fa, però crec que no era el moment.
L’entrevista completa, en l’edició en paper de InfoTúria del mes d’octubre, al carrer el 5 d’octubre.