Els municipis afectats pel desbordament de Pozalet i Saleta exigixen a la CHJ solucions urgents

L’alcalde de Riba-roja demana que garantisquen seguretat a les empreses i als veïns afectats

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), ha reunit este matí als alcaldes i alcaldesses afectats per la dana del passat 29 d’octubre, els termes municipals del qual es van veure greument danyats per este episodi i que discorren entorn al barranc del Poyo. Entre els assistents, els primers edils del barranc Pozalet-Saleta: Xest, Loriguilla, Riba-roja de Túria, Quart de Poblet, Xirivella, Alaquàs i Aldaia que mantenen el front comú per a exigir el desviament d’esta rambla, així com d’altres municipis afectats.

El president de la CHJ, Miguel Polo ha informat sobre les actuacions que ja s’estan realitzant i les que es duran a terme confirmant que se seguix avant amb l’impuls de fins a set projectes en la conca del Poyo, que inclouen l’històric reclam del desviament del Barranc del Pozalet-Saleta, així com les obres entre Riba-roja i Quart per a eliminar la barrera que encega el barranc de Pozalet per la carretera que dona entrada al PLV.

El responsable de l’organisme que regula les accions comeses en les xarxes hidrològiques del Xúquer, també ha confirmat que, en esta execució, se seguirà amb el full de ruta previst abans del 29 d’octubre i que era la d’iniciar la licitació del seu desviament en 2025.

Els representants consistorials dels huit municipis esmentats també acudien a la reunió de hui per a reclamar informació científica sobre què va passar la vesprada-nit del 29 d’octubre, que es va convertir en catastròfica per a les poblacions convocada per la CHJ.

Polo ha informat que, en estos moments, l’entitat es troba analitzant tots els paràmetres per a obtindre les conclusions del que va passar i que va provocar efectes devastadors en diverses localitats de la província de València.

Els presidents i presidentes consistorials del barranc Pozalet-Saleta anuncien que mantindran el front comú fins a la consecució de les obres anunciades per la CHJ i que afecten els seus respectius municipis.

L’alcalde de Riba-roja de Túria ha realitzat una valoració positiva de la reunió, “la Confederació ens ha transmés la seguretat que, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica es donarà una prioritat a les obres que havien quedat embossades i que estan alineats amb les diferents conselleries perquè els informes siguen favorables i faciliten l’execució de les obres”. “En Riba-roja ens ha afectat majoritàriament la part industrial i les empreses i alguns veïns de la zona tenen molta inseguretat per si torna a ploure”, ha assegurat.

“Els alcaldes i alcaldesses estarem vigilants que estes obres es realitzen i que els passos siguen ràpids i solucionen que es puga desaiguar aigües avall i es prenguen mesures aigües amunt. Riba-roja compta amb una important àrea logística de més de 6 milions de metres quadrats, 1.400 naus i al voltant de 20.000 treballadors”.

En este sentit, Raga ha exigit ‘solucions que proporcionen seguretat a les empreses així com als veïns de la zona sud del municipi, igual que a la zona afectada pel desbordament del Túria que ha deixat devastat el Parc Natural del Túria i algunes vivendes que confronten amb este enclavament natural que era transitat per un milió de visitants a l’any’.

L’alcalde de Riba-roja va mantindre esta mateixa setmana una reunió sectorial amb la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé i la Confederació Empresarial Valenciana davant la preocupació que la falta de solucions immediates puguen provocar la ‘deslocalització’ d’algunes empreses que busquen instal·lar-se en altres territoris.

Raga ha insistit en la necessitat de traslladar “seguretat” a les empreses amb una proposta amb un conjunt de mesures transversals ‘que aporten solucions d’enginyeria a possibles episodis d’inundacions en l’àrea industrial”. A més, ha posat sobre la taula la problemàtica de zones com la Pedania L’Oliveral de la qual ha dit ‘està en ple barranc i haurem de buscar solucions conjuntes amb les administracions perquè este fet no supose un risc per a les persones’.