Nico Marco, regidor d’Esport i Salut de l’Ajuntament de Llíria
Com va dir el filòsof Santayana fa uns 120 anys, “qui no pot recordar la seua història, està condemnat a repetir-la”. Hi ha nombrosos precedents, però, per desgràcia, no cal anar-se’n molt lluny darrere en el temps.En l’actualitat trobem també molts exemples, gent que, abans d’actuar, faria bé d’informar-se de la història…
Podríem parlar de coses trivials; podríem parlar de futbol, de com li guanyava el Madrid al València amb paradons o gols amb la ma d’Higuaín queno tenien conseqüències. Vore al Real Madrid queixar-se dels àrbitres, és, com a mínim, paradoxal, dona vergonya aliena. Podríem ficar mil exemples, però deixem-lo ací…
Malauradament, este article no va de futbol. Tant de bo! Va de la història de la humanitat. Va de la societat que hem construït al llarg dels segles. Va de polítics que no coneixen la història, o que almenys actuen com si no la conegueren…
Començant pel nivell local, simplement diré que sembla mentida que al PP de Llíria no recorden allò que diu l’Evangeli sobre la palla en l’ull alié i la biga en el propi, part del preciós Sermó de la Muntanya. Els ajude: Lc, 6.41-42 i Mt 7: 3-5. No diré més, no faré el que fan.
A nivell autonòmic i nacional també resulten increïbles les excuses que ara utilitza el PP per tal de distraure de la nefasta gestió de la desgraciada DANA d’octubre. Han arribat a parlar fins i tot del 11M! No se’n recorden? De veres no tenen a ningú que els recorde que el govern d’Aznar va mentir descaradament al poble i va pagar per això a les eleccions? Com amb la guerra d’Irak, el Yak42, el Prestige, etc.
No obstant això, com quasi sempre, els que s’emporten la palma quant a ignorar la història, són Trump i tota la seua camarilla. No saben història? No han sentit parlar de Chamberlain i Daladier, que al setembre de 1938, en els tristament famosos Acords de Munic, van deixar tirada a Txecoslovàquia i van permetre que un tal Adolf Hitler s’annexionara els Sudets? És el mateix que està fent ara Trump, plegar-se als interessos de Putin sense ni tan sols comptar amb la presència d’Ucraïna en les negociacions. D’allò sí que sabem les conseqüències, en menys d’un any va esclatar la Segona Guerra Mundial. D’això d’ara no sabem què podrà passar, però caldria aprendre del passat. No dic que Putin siga Hitler, però tampoc és cap germaneta de la caritat i per descomptat està infinitament més prop de ser el primer que el segon. A més, Vladimir és més llest del que era Adolf, de moment sembla que ha aconseguit ficar a un titella seu ni més ni menys que a la Casa Blanca…
Escoltem, doncs, tambors de guerra una volta més. Els dirigents europeus acorden ara augmentar molt considerablement el pressupost de defensa. Els entenc dins de la lògica en què es mouen, és on es veuen abocats per Putin i Trump. Però no puc estar d’acord…
Més de cinc mil·lennis d’història i encara no hem après! No sabem història? Només cal fixar-se un poquet per aprendre que la violència sols genera més violència. Encara ens creguem allò dels romans de “si vis pacem para bellum”, si vols la pau, prepara’t per a la guerra. És una filosofia molt interessada que els que es fan milionaris amb el negoci de la guerra s’encarreguen de perpetuar. (VoreGuerras, publicat ací en febrer de 2024) L’hem de canviar pel que proposa el tristament desaparegut Federico Mayor Zaragoza: “si vis pacem, para verbum”, si vols la pau, prepara la paraula. És necessari canviar les armes pel diàleg! Necessari i possible.
Pot semblar massa utòpic. Reconec que utòpic és, però no massa. Per primera volta en la història, el poble te en les seues mans les ferramentes que fan possible canviar les coses de manera incruenta. Si, com dèiem abans, Putin ha aconseguit manipular les eleccions americanes, ha sigut gràcies a les xarxes socials. Nosaltres, la gent del carrer, la immensa majoria de la població mundial, també podem fer-ne ús! Només cal que una massa crítica de gent arribem a acords mitjançant les xarxes i prenguem mesures. Al Canadà, per exemple, han començat a boicotejar els productes estatunidencs per respondre a les polítiques agressives de Trump. Anem més enllà, arribem a acords per no consumir productes dels països que es beneficien de la guerra, per no recolzar la indústria armamentista, per no formar part dels exèrcits!
Sí, potser és utòpic. També el món que ara vivim ho era fa només unes dècades. No sé si jo ho voré, però sí sé que arribarà un dia en què aprendrem de la història i arribarem a la conclusió correcta: la guerra és un negoci molt brut que decideixen un grapat de milionaris a les seues mansions i sofreixen milions de persones.Eixa majoria immensa de gent pot rebel·lar-se pacíficament i dir: si volem pau, hem de cultivar la pau, no la guerra. I actuar en conseqüència…