Després d’haver realitzat Amores perros, 21 gramos i Babel, Biutiful representa el primer film que el realitzador mexicà Alejandro González Iñárritu porta a les pantalles sense comptar amb Guillermo Arriaga, guionista d’aquests darrers films. El resultat afecta fonamentalment a l’estructura de la trama: d’una concepció en forma de trencaclosques, on assistim a històries aparentment desconnectades que a poc a poc van trobant punts de comunicació fins arribar a convergir en un tot que omple de sentit unitari les parts, passem a una materialització del temps del discurs on predomina la linealitat, potser una representació narrativa més a l’abast del gran públic.
Independentment del punt de vista narratiu, Biutiful és una història que gira al voltant d’un personatge central Uxbal (Javier Bardem) i aquest xucla tant de la pel·lícula que aquesta acaba esdevenint aquell. Després d’assistir al que podríem catalogar com una lliçó magistral d’interpretació (una actuació basada en la contenció i no en l’excés oral i gestual que estem tan acostumats a veure a les pantalles; un paper, això sí, fet a la seua mida), les petites històries que van succeint-se al llarg de les dues hores i mitja que dura el film (històries de gent marginal que ocorren en barris marginals, a esquenes d’una ciutat que se’ns presenta desconeguda, Barcelona) no faran sinó de satèl·lits de la HISTÒRIA, la representada per un pare de família a la recerca de la redempció. Un perdó que sublimarà en forma d’atenció i amor als seus fills. És en aquesta cursa a corre-cuita que Uxbal intentarà salvar del naufragi allò que encara no ha perdut en el trajecte: la dignitat personal i el desig de reconciliació amb si mateix i amb els que estima. Com un heroi de tragèdia grega, no trobarà la salvació sinó a través de la mort.
Tal vegada, allò que era presentat com una excel·lència (la presència dominant de J. Bardem al llarg del film) genera, alhora, dèficits en el tractament de tot el submón producte de la globalització (la presència de xinesos i negres i les seues condicions laborals), així com, tampoc encaixa bé en la història, la relació d’Uxbal amb el món del més enllà amb l’assistència que presta als familiars dels difunts.
Malgrat aquests desajustaments, ens trobem al davant d’un relat que si per alguna cosa es pot caracteritzar és per no oferir cap concessió a l’esperança. A partir d’aquest punt que cadascú jutge.
ANY: 2010
DURACIÓ: 145 min
PAÍS: Mèxic
DIRECTOR: Alejandro González Iñárritu
GUIÓ: Alejandro González Iñárritu, Armando Bo, Nicolás Giacobone (Història: Alejandro González Iñárritu)
ACTORS: Javier Bardem, Maricel Álvarez, Diaryatou Daff, Eduard Fernández
GÈNERE: Drama social