Espardenyà

L”Espardenyà” és un plat molt típic de l’Horta Sud i sobretot dels pobles propers a l’Albufera, Us recomane que us decidiu a fer-lo, en una paella fonda i sobretot a llenya. De la mateixa manera que a la paella, la llenya li dóna el toc màgic que tots coneixem.

Per curiositat us reproduisc l’explicació que dóna la Wilkipedia sobre l’origen d’aquesta   recepta: “És relativament jove, creada a principis del segle XX i sobretot és una recepta casual. En l’època de la recollida de l’arròs, arribaven multitud de jornalers a la ciutat de Sueca. Passaven el dia a la marjal, portant els aliments per a elaborar el dinar.Un dia, un parell de quadrilles de jornalers havien quedat al molí de Baldoví, on anaven a fer el menjar. Uns portaven aliments per a elaborar la típica Paella valenciana i l’altra quadrilla el necessari per a elaborar un altre dels plats tradicionals valencians, l’All i Pebre. En preparar totes les coses per al dinar, es van adonar que no havien portat arròs, per la qual cosa no es podia preparar la Paella, així que van combinar tots els ingredients i van elaborar una mena de batibull, que no  se sabia ben bé el que era. Un dels comensals ho va anomenar “espardenyà”, fent al·lusió a una típica expressió valenciana”.

Preparació:
En una paella ampla aboquem l’oli i quan estiga calent sofregim una mica les anguiles i les retirem. A continuació, en el mateix oli hi afegim el pollastre, el conill i l’ànec, deixant aquest fins que estiga rostit. Ara, hi afegim la picada que anteriorment hem preparat amb l’all, el julivert, les ametlles o pinyons i el pebre roig dolç. Ho remenem tot procurant que no se’ns creme el pebre roig. Hi aboquem l’aigua fins que cobrisca la carn i ho deixem coure a foc mitjà durant 20 minuts aproximadament.Seguidament hi afegim les anguiles i les creïlles tallades a trossos com per a un guisat i  ho deixem al foc uns  20 minuts, depenent de la varietat de la creïlla.

Si us agrada el picant, n’afegim un parell. Per acabar (jo no ho vaig fer) estrellem els ous sobre el guisat. Una vegada afegits els ous, haurem de procurar no remoure el conjunt  perquè els ous queden amb els rovells sense quallar.