Enric Sanç i Ferrandis va nàixer a la ciutat de València el 1976. Als pocs anys de vida va vindre a viure a la Pobla de Vallbona, on ha residit fins a l’actualitat. Aquest veí poblà va estudiar Econòmiques a la Universitat de València i en el Université libre de Bruxel·les a Bèlgica. Però la seua millor virtut no floreix al camp de les ciències, sinó que ho fa al de les lletres. Enric és un dels nous descobriments al món de la poesia. D’aquesta manera, ha estat el guanyador de la VII Edició-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l’obra: “LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació”.
– Com es converteix un economista en un poeta?
De vegades l’atzar i el fat et juguen males passades (Se’n riu). En el meu cas els meus primers versos que són els que donen cabuda al meu primer poemari són ferides que naixen del desamor, de la incomprensió del món, de la crítica social i del silenci personal. Malgrat que hui per hui el que em dóna de menjar és la meua carrera d’Economia i no la poesia, encara que sone poc romàntic, és així.
– Al 2012 vas escriure el poemari “El plany de les lletres ferides”, publicat a l’Editorial Germania. Com et poses en contacte amb aquesta editorial per fer el llibre?
L’escriptor i poeta, director literari de l’Editorial Germania Manel Alonso es va ficar en contacte amb mi mitjançant un breu correu-e. Havia naufragat pel meu bloc i va trobar algunes nafres interessants. De seguida em va fer una proposta editorial que em va deixar bocabadat, que vaig acceptar amb orgull i molt de gust. I així de mica en mica em vaig sentint menys Robinson Crusoe en aquesta immensa petita illa deserta que és la vida.
– Per què has escollit aquest títol per al poemari?
El plany és un lament i la imatge de les lletres ferides pense que és molt gràfica. Pense que descriu molt bé el sentit del poemari. Caldrà llegir-lo per donar-me la raó o acabar llevant-me-la.
– Em contes que Manel Alonso coneix el teu blog i aleshores contacta amb tu. Com pot seguir-te qualsevol que vulga saber de la teua obra?
Ara mateix tinc tres blocs actius, en spillollibresdelsdies.blogspot.com es poden trobar els tres. En l’Spill o llibre dels dies penge els darrers poemes. En El plany de les lletres ferides vaig informant de les diverses presentacions que vaig fent pels indrets de nostre País Valencià i pròximament vull fer per tot el territori lingüístic. I el tercer Els nostres escrits consisteix en un bloc comú amb els meus alumnes del Taller d’Escriptura Creativa de la Biblioteca de la Pobla de Vallbona on compartim els nostres textos i la nostra passió comuna per la Literatura.
– Vas col·laborar en l’antologia “Estels de paper. Vint-i-un poemes per al segle XXI”. Has participat en cap altra?
Estem pendents del pròleg de Jaume Pérez Montaner. Uns quinze companys aportem quatre poemes cadascú a “Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans”. On col·labor
em poetes dels tres territoris de nostra llengua comuna; les Illes, el Principat i el País Valencià. Per exemple amb Hèctor Serra ja compartesc doble antologia, gran poeta i amic. També estic pendent d’altres publicacions i estic presentant-me a alguns premis literaris més.
– Actualment eres soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià (AELC-PV). Com accedeixes a aquesta associació i quin sentiment et produeix el fet de pertànyer a aquesta associació?
Vaig contactar amb la seua presidenta Gemma Pasqual mitjançant un sopar pel 75 aniversari del mestre Jaume Pérez Montaner que ha estat uns quants anys el president i amb el qual he tingut la sort i l’honor de ser alumne seu en la Universitat de València.
– Si et pregunte, d’on naix la teua inspiració?
La inspiració del poeta diuen que ve de la Musa, del vi, de l’ànima, de les experiències, de les lectures, de l’amor, del desamor, de la justícia, de les injustícies…. Pense que el poeta ha de ser un compromès amb el temps que viu i la societat i al mateix temps ha de descriure el sentiment amb la major brevetat i atemporalitat que li siga possible per tractar de ser universal. Molts pocs ho aconsegueixen. També hem de ser crítics, fins i tot amb nosaltres mateixos.
– Quin és el teu autor predilecte?
En tinc molts de poetes de capçalera. Per citar-ne alguns de vius i d’actuals valencians o fets ací: Marc Granell, Pérez Montaner, Ivan Brull, Manel Alonso, Francesc Mompó, Hèctor Serra, Josep Micó, Abel Dàvila, Rafa Correcher, Mercè Claramunt, Josepa Monteagut, Xelo Llopis, Miquel Català, Salva Lauder, Antonio Martínez, Alba Fluixà, Pep Alfonso, Bibiana Collado, etc.
– I el millor llibre que has llegit recentment?
“Arqueologia” d’Enric Sòria. Edicions Alfons el Magnànim. Premi de Poesia. València, 2012.
– De quin poema teu estàs més orgullós?
Normalment estic més orgullós dels darrers perquè pense que vaig aprenent i millorant i dels primers me’ls mire amb distància com dient, i això ho escrit jo? Supose que tenien el seu moment. Ara bé sincerament anem millorant o al menys això vull creure. Dels que més m’agraden són encara inèdits.
– Pots recitar-lo?
I és la cobdícia
l’eternitat condemna
del temps pecat.
Un dels haikus capitals del poemari premiat “Les hores concèntriques” del PREMI TEODOR LLORENTE DE POESIA 2013. Moltes gràcies.
Molt agraït a Infotúria i a José Fornieles per la afable entrevista que m’han publicat. Tan sols m’agradaria saber on son els més dels 50 “M’agrada” que hi haviai els “tweets” que ja no apareixen. Error informàtic casual o causal? Gràcies.