Oda a la terra

 

La meva terra

és terra de muntanya i de riu,

és la terra del secà i el regadiu,

terra de taronges, raïm  i cebes,

de figueres, paleres i moreres,

de romaní, timó i herba sana.

 

A la meva terra

creixen les més belles flors de València.

Els rosers floreixen

amb una gran varietat de colors

i amb els seus aromes

es cobreixen els matins del seus pobles,

rosers prims i esvelts

que dibuixen siluetes insinuants

de dures espines

que amb força defenen les seves flors.

 

La meva terra

te els matins més desitjats i dolços.

Els seus paisatges

ofrenen els llenços més preciosos,

i amb els seus núvols

es dibuixen històries mai dites.

 

Les nits llueixen

els infinits mantons d’estrelles

i la Lluna

s’acosta a veure aquesta terra,

inhalant

les olors de les seves flors

i la flaire

a fum de les llars de les cases,

el perfum

de les nostres intenses nits.

 

La meva terra

és fèrtil i fa bons menjars,

l’èxtasi d’engolir els seus dinars.

Deliciosos aromes fets per àvies,

plats que elles condimenten tots els dies

amb romaní, timó i herba sana.

 

Per això t’ame, no t’oblide i t’anyore,

per això et vull, t’atresore i t’aprecie.

Tu formes part de la meva vida

i tu eres la que m’acompanya,

la que sempre em fa sentir,

la que em fa ressorgir,

la que me fa existir,

la que em fa viure,

em fa amar,

gaudir,

tu

.