Les eleccions autonòmiques del pròxim 28 de maig que s’han convocat aquesta setmana tindran com a principals protagonistes en la Comunitat Valenciana a aquestes persones:
XIMO PUIG: PEL TERCER MANDAT
El president de la Generalitat des de 2015 i candidat a la reelecció pel PSPV-PSOE, Ximo Puig (Morella, Castelló, 1959), aspira a un tercer mandat, amb l’expectativa que el seu partit no sols repetisca com el més votat sinó que amplie el seu suport electoral, fins al punt que hi ha dirigents socialistes que han lliscat la possibilitat de governar en solitari.
Les enquestes publicades apunten al fet que només amb una reedició del pacte del Botànic (actualment format per PSPV, Compromís i *Podem) revalidaria la presidència del Consell el principal ‘baró’ socialista autonòmic i l’únic candidat de 2019 que repeteix, amb la diferència que aquesta vegada encapçala la llista per la circumscripció de València, la que elegeix el major nombre de diputats en uns comicis el resultat dels quals es preveu molt ajustat entre el bloc de l’esquerra i el de la dreta.
CARLOS MAZÓN: EL REPTE DE RECUPERAR UN BASTIÓ ELECTORAL
El president del PPCV des de fa dos anys i mig, Carlos Mazón (Alacant, 1974), s’estrena com a candidat a la presidència de la Generalitat en substitució d’Isabel Bonig amb el gran repte de recuperar el “bastió electoral” que el seu partit va governar durant dues dècades, fins a l’arribada fa huit anys del *Botànic, i amb l’ambició de governar en solitari, encara que els sondejos apunten al fet que necessitarà a Vox.
Amb la pressió de guanyar a la que li ha instat públicament el líder nacional del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, el president de la Diputació d’Alacant -des d’on ha exercit com a contrapoder a la Generalitat- admet, en el seu salt de la política provincial a l’autonòmica, que tot el que no siga guanyar o governar “serà un suspens”.
JOAN BALDOVÍ: RELLEU D’OLTRA PERQUÈ COMPROMÍS NO ES RESSENTA
Joan Baldoví (Sueca, València, 1958) fa el salt en aquestes eleccions des de la política nacional, on ha sigut diputat en el Congrés des de 2011, a l’autonòmica per a ser el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat i recollir així el testimoni de Mónica Oltra, l’aspirant de 2015 i 2019.
Després de l’abrupta eixida de la política d’Oltra fa deu mesos després de ser imputada per suposadament ocultar en la Conselleria d’Igualtat els abusos del seu exmarit a una menor tutelada, amb la candidatura de *Baldoví -un dels polítics més coneguts i valorats en les enquestes- es busca que Compromís no es ressenta en les urnes i siga de nou determinant per a un *Botànic III.
HÉCTOR ILLUECA: QUE PODEM SUME PER A UN TERCER BOTÀNIC
El vicepresident segon del Consell i màxim representant de Podem en el Govern valencià des de meitat d’aquesta legislatura, Héctor Illueca (València, 1975), relleva a qui ja va substituir en l’Executiu, Rubén Martínez, com a candidat de la formació habitada a la presidència de la Generalitat.
Illueca, qui es va incorporar a la política activa fa tres anys, té la responsabilitat d’aconseguir que la força més xicoteta de les tres ‘botàniques’ i que de nou concorre en coalició amb Esquerra Unida, sume perquè el tripartit d’esquerres arribe almenys a 50 diputats en Les Corts (la xifra de la majoria absoluta) i es reedite el pacte de govern.
MAMEN PERIS: TOTES LES ENQUESTES EN CONTRA
La síndica de Ciutadans en Les Corts des del passat 18 de gener, Mamen Peris (Alboraia, València, 1967) assumeix el repte de ser la candidata a la presidència de la Generalitat d’una formació en descomposició que té totes les enquestes en contra.
A diferència de 2019, quan la candidatura que va encapçalar Toni Cantó va reunir 470.600 vots i va aconseguir 18 diputats -el tercer grup més nombrós de Les Corts-, els sondejos apunten al fet que aquesta vegada no obtindran representació en el Parlament valencià, on van irrompre en 2015.
CARLOS FLORES: EL SUPORT DEL PP PER A GOVERNAR
El catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València Carlos Flores (València, 1964) s’estrena també com a candidat a la presidència de la Generalitat de Vox, partit que va arribar en 2019 en Les Corts amb deu diputats i cerca ser determinant en un hipotètic Govern amb el PP si hi ha canvi de cicle i en el qual ja han demanat la vicepresidència, com en l’Executiu de Castella i Lleó.
Després de la designació de Flores, qui substitueix a José María Llanos com a aspirant a la presidència de la Generalitat, es va conéixer que en 2002 va ser condemnat per violència masclista contra la seua exmuller, sobre el que el candidat ha dit que llavors es va equivocar però ara arriba a les eleccions amb “una fulla neta”.