De nou és 8 de març

Un 19 de març de 1911, ara va a fer 100 anys, es celebraven les primeres manifestacions i actes públics per conmemorar l’Any Internacional de la dona treballadora, declarat l’any anterior. Al curs académic 1910-1911 es feia realitat l’accés de les dones a la Universitat en igualtat de condicions que els homes.

Han passat 100 anys i malgrat tots els esforços per combatre les discriminacions existents, els diferents rasers de mesurar a les dones i als homes, encara estem molt lluny de ser una societat igualitària i per tant socialmente justa i democràtica.

Les xifres de dones mortes a mans de la violencia masclista ens colpis cada dia; les xiquetes i dones al món que son maltractades, violades, explotades sexualment, desaparegudes, lluny de decreixer augmenta.

Però també són les dones i les joves fonamentalment les que estan al capdavant dels moviments cívics que surten al carrer per dir prou als repressors.

Educar per aconseguir  una societat justa i igualitària és el repte que tenim en els propers anys per a que aquest dia de la dona treballadora siga sols un dia de festa, un dia on en lloc de reclamar el mateix salari pel mateix treball, celebrem que tenim les mateixes condicions socials, cíviques i humanes que els postres companys.

Però sembla que el Govern Valencià no pensa el mateix i si nó mireu, l’educació sexual, educació  fonamental per generar una societat sana segons l’0MS, ha desaparegut del sistema educatiu públic.  Però anem més enllà, ja que no eduquem en sexualitat hauriem de fer accions per garantir que les i els menors d’edat sapigueren quin són els riscos d’una sexualitat mal entesa, al menys és el que pense. I què pensa el Govern Valencià? Doncs ni més  ni menys que, hi ha que generar prestacions econòmiques a aquells que donen acollida a menors embarassades; que les adolescents embarazadse o menor d’edat mare li facen una adaptació curricular i una atenció educativa domiciliaria i que el concebut, no nascut, siga considerat membre de la familia per obtenir beques i ajudes com les de llibres, idiomes o per aconseguir places escolars per familiar. És el programa anomenat + vida. Més vida per a qui? Segur que per l’adolescent no.

Així que amigues i amics, un any més sortirem al carrer per demanar que tots els dies siguen 8 de març, per demanar  una educació en igualtat per fer homes i dones que treballen en igualtat  i per la igualtat, i per denunciar i exigir la desaparició de politiques que cercenen el futur de les nostres adolescents, el futur de la dona i de tots , perque sense les dones ni hi ha igualtat i sense igualtat no hi ha futur.

Pura Peris, portaveu local L’Eliana
de la formació política ‘Els Verds del País Valencià’.