Demà se celebra el Dia Nacional del Celíac i de nou es fa palessa la necessitat del reconeixement de la malaltia celíaca, de manera que les administracions i institucions posen en marxa mesures que ajuden els afectats per aquest trastorn de l’alimentació. La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) i l’Associacions de Celíacs de les distintes Comunitats Autònmes han denunciat la discriminació social dels malalts celíacs, els problemes de diagnòstic de la malaltia i les dificultats econòmiques.
Actualment, la malaltia celíaca és la patologia crònica intestinal més freqüent a Espanya, malaltia que, segons les distintes organitzacions, està infradiagnosticada a causa del baix coneixement de les formes de presentació per part dels professionals sanitaris, sent evident que un diagnòstic precoç evita les complicacions severes com ara anèmia, osteoporosi, miopaties, neuropaties, desenvolupament de malalties autoimmunes i la complicació més greu que és el limfoma intestinal. A més, cal tenir en compte l’absentisme escolar i laboral existent a causa d’una malaltia celíaca sense diagnosticar que incapaciten al malalt celíac per al desenvolupament d’una vida normalitzada.
La malaltia celíaca és la malaltia crònica intestinal més freqüent a Espanya. Es caracteritza per una intolerància permanent al gluten, proteïna present en el blat, l’ordi, el sègol i possiblement la civada. Aquesta intolerància produeix una lesió severa en la mucosa de l’intestí prim, produint una inadequada absorció dels nutrients dels aliments. De vegades, l’aparent lleugeresa dels símptomes, dificulta enormement el diagnòstic.
Aquesta situació fa que, segons la prevalença estimada de la malaltia (1 per cada 80 individus) es puga afirmar que a Espanya hi ha aproximadament 600.000 celíacs, dels quals 80 per cent estan sense diagnosticar i patint les conseqüències d’una malaltia no tractada.
FACE i les associacions de celiacs reclamen la realització de campanyes informatives per a la població sobre la malaltia celíaca i una major implicació per part de la Sanitat en el seu diagnòstic i tractament. A més, volen que tots els menjadors de les escoles ofereixen un menú lliure de gluten. Una dieta sense gluten comporta una despesa addicional i extraordinaria en l’alimentació de 122 euros al mes, la qual cosa suposa 1473 euros a l’any”.
“Aquesta despesa extraordinària es refereix a aliments bàsics: 1 quilo de pasta sense gluten costa 17,30 euros, amb gluten 0,70 euros i 1 quilo de farina sense gluten 12,40 euros, amb gluten són 0,40 euros”, segons l’Associació de Celíacs de Madrid, es per això que demanen la concessió d’ajuts econòmics en totes les comunitats com les que ja atorguen Castella-la Manxa o Navarra, fet que equipararia Espanya a països com França, Itàlia o el Regne Unit.
Aquesta circumstància de tenir ajut ecnòmic o no segons la CCAA en la que et trobes no és l’úbica que pateiexen les families amb celiacs, doncs per exemple els funcionaris civils a través de MUFACE també reben ajuts econòmics, el que posa de manifest una altra discriminació en funció del lloc del treball, el que no té cap sentit
Mentre a nivell estatal, mitjançant per exemple reduccions a l’IVA pels productes específics per celiacs, o reducciions a L’IRPF per despeses ocasinades i mentre les CCAA es posen les piles, des d’Els Verds pensem que també a l’àmbit de les administracions locals es poden plantejar ajuts econòmics i el foment de campanyes informatives i sens dubte haurem de trebalar per conseguir-ho.
Pura Peris, candidata a la Presidència
de la Generalitat Valenciana, per Els Verds i Ecopacifistes