BANNER LLIRIA

Valoració i reflexió sobre els resultats de les eleccions municipals 2011

A primera vista podíem dir, amb les dades en les mans, que les coses queden pràcticament com estaven, o dit d’una altra manera, com sol ser prou habitual en ocasions com estes, que totes les organitzacions polítiques concurrents a estes eleccions se senten satisfetes amb els resultats que les urnes els han deparat.

El Partit Popular ha obtingut 3.859 vots, majoria aclaparadora, perd respecte de les anteriors eleccions 72 vots i passa de tindre 12 regidors en el consistori a 11 d’un total de 17. Per a res es considera un resultat negatiu si tenim en compte que en 2007 va aconseguir el seu sostre electoral en plena eufòria de macroprojectes, propostes de PAI i camps de golf.

De tot este projecte res s’ha vist i segurament passen dècades sense realitzar-se o probablement mai es realitzen, en estes eleccions no pocs ciutadans han despertat d’este son urbanístic convertit en malson però el seu desengany no ho han manifestat votant altres opcions polítiques, més prompte es diria que han anat a engrossir els vots nuls 137 i blancs 125 triplicant i doblegant en el primer i en el segon cas respectivament els de les anteriors eleccions.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV) augmenta la seua representació en un regidor, passant de 4 a 5, ha rebut 1.698 vots, augmentant en 249 els sufragis obtinguts. De segur, si analitzen fredament les dades deuen sentir-se molt satisfets. Cada procés electoral el PSPV inicia un projecte nou trencant amb el què representaven l’anterior i generant amb això escissions i enfrontaments.

El nou projecte del PSPV apenes té dos mesos de vida, apareixen en període electoral, la resta de les legislatures ningú sap que és d’ells ni que es dediquen i encara així creixen en vots i en regidors.

Esquerra Unida del País Valencià manté per tercera legislatura consecutiva el regidor, amb 526 vots, augmenta 21 vots respecte de les anteriors eleccions. D’entrada resultat positiu, però no plenament satisfactori si tenim en compte el treball realitzat legislatura darrere de legislatura per EU tant en seu institucional com en matèria de denúncia i informació al conjunt de la població. De no ser per EU la ciutadania en general no tindria informació que contrastar amb l’oficialista i el Partit Popular governaria amb major impunitat si és possible, pocs dubtes respecte d’això.

Entenem, analitzant els resultats i sense que tinguem plena certesa, perquè el vot és secret, que prou dels nostres potencials votants han optat per la marca Compromís a les Corts i no tenint candidatura local molts d’ells han votat al PSPV.

Compromís també pareix haver-se beneficiat del moviment 15-M, curiosament la majoria dels lemes visualitzats en les famoses acampades són propostes programàtiques realitzades des de fa temps per EU: assemblees obertes, reforma electoral, treball digne, servicis públics, transparència de la gestió pública, banca pública, no als especuladors, que la crisi no la paguen els més dèbils, no a la guerra i un llarg etcètera. Recordar el vídeo de campanya d’EU sobre la utopia, els indignats i els indignes del poeta Eduardo Galeano.

No són poques les persones que, considerant-se progressistes i d’esquerres, han votat Compromís, cras error i confusió, provocat en part pels poderosos mitjans de comunicació que al servei dels grans poders econòmics no han escatimat espais per a promocionar-los en detriment d’Esquerra Unida, perquè al capital no li interessa que EU cresca, perquè EU és l’única organització política que manté un discurs clar i compromés en contra del sistema. Recordar per a aquells que ho ignoren que el BLOC és un partit nacionalista que defén les senyes d’identitat dels valencians, llengua, cultura… però que en l’econòmic és un partit de dretes que no qüestiona el sistema d’ací la seua clara vinculació amb la dreta catalana CIU.

Altres ciutadans diuen haver votat Compromís per les denúncies i la posada en escena de Mónica Oltra amb les seues camisetes, no es pot negar que ha sabut publicitar-se bé, donant una aparença més informal, fresca i contestatària del polític, però no ho és. Mónica porta tota una vida dedicada i vivint de  la política, sempre a estat vinculada a la direcció dels partits en què ha militat, primer en el Partit Comunista com a responsable de les seues joventuts i després en Esquerra Unida; igual que Joan Ribó, en el seu dia Secretari General del PCPV, després Coordinador General del País Valencià d’EU i dotze anys com a Diputat per EU, estant ells al front d’EU es van collir els pitjors resultats electorals i quan són rellevats i perden el control de l’organització decidixen trair-la.

Molts dels votants de Compromís diuen no entendre la conducta del poble valencià que massivament torna a votar PP a pesar dels molts i abundants casos de suposada corrupció amb unes llistes paritàries, la mitat d’ells imputats i l’altra no. Es relaxen conductes, principis i valors com l’ètica, l’honradesa, l’honestedat, la responsabilitat, la serietat…

A vegades l’arbre ens impedix veure el bosc, la Mónica i la Mireia són autores d’un acte de transfuguisme que assentarà càtedra tant a Espanya com a Europa, amb els diners i esforç dels militants d’EU van eixir de diputades i immediatament després de les eleccions junt amb els ingrats del BLOC van conspirar en contra de l’organització política que els havia facilitat el camí a les Corts, van expulsar del Grup a la nostra Coordinadora Gloria Marcos i es van quedar amb els diners del Grup en les Corts, d’ací la seua ostentosa campanya electoral amb els diners robats a EU. Així és i així passà i alguns s’han confós o volen ignorar-ho.

A pesar de l’apagada informativa i la discriminació a què ha sigut sotmesa Esquerra Unida, hem aconseguit Grup Polític, tenim cinc diputats/es, un magnífic i preparat grup de companys/es que defendran en les Corts unes polítiques a favor de la classe treballadora, l’ètica i el valencià.

Mónica i BLOC són projectes polítics dispars, els primers pretenen ser una esquerra descafeïnada, els segons s’identifiquen clarament amb CIU (dreta nacionalista,) no compartixen ideologia i ja han votat en sentit contrari en qüestions legislatives.

Resulta difícil l’avanç de l’esquerra real si ens deixem confondre tan fàcilment oblidant els fets, la procedència i trajectòria de cadascú.

José Espinosa
Coordinador Local d’EU Benaguasil

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà