“Recull d’Andròmines” és el debut discogràfic de ‘El Trineu Tanoka’, un disc on es reafirma la proposta d’este power-trio en l’accepció clàssica del terme: guitarra, baix i bateria, aconseguit bastir un repertori músical consistent i d’indubtable qualitat.
Sou una banda ben original a l’escena valenciana, de la mateixa manera que ho és el vostre nom. D’on ve “El Trineu Tanoka”?
El nom del grup té una relació amb la manera en que entenem aquesta aventura. La nostra manera de tirar-se en trineu per la vessant d’una montanya és montar una banda de rock. I el rock no pot ser mai avorrit o domesticat, cal estar una miqueta boig.
Una veu melòdica, guitarres esgarrades, lletres profundes…com definirieu el vostre estil?
No busquem l’artifici o la correcció. Insistim en que les cançons ixquen d’un impuls, d’un estat d’ànim, quasi d’una tirada, mai d’una reflexió conscient, per que aleshores perden tota la gràcia. El nostre estil mesclaria actitud, espontaneitat, i cert encant frut de la imperfecció.Si un tema sona bé pero no et toca la fibra, el tirem directament al fem. Busquem la cançó imperfecta. La complicitat amb els que venen als concerts o escolten el disc. Les nostres lletres intenten sugerir més que explicar fets concrets. Intentem reflectir sensacions, moltes voltes molt abstractes, i això deixa un marge interpretatiu per al que escolta, que a nosaltres ens sembla molt interessant. Per exemple: “Huí compartirem fluids vitals entre xalets i bancals” es pot interpretar de manera diferent si situes l’acció a plena llum del dia o la situes per la nit…
En només un any de vida, El Trineu Tanoka ha aterrat molt fort al panorama musical valencià. Quines són les claus de la ràpida acollida del grup?
Sembla que el que en un principi eren cançons d’habitació llogada ara s’han fet grans i volen coneixer el món. És normal. Ens agraden els grups que creen un espai íntim entre la banda i qui escolta, com ara Band of horses, o el Ellioth Smith. Fem cançons per a una persona. Si eixa persona eres tú, i a més a més hi han milers com tú estarem encantaíssims. Quan algú em diu que li encanten els temes i que es fan a tope, personalment, encara al.lucine. Tot sembla estar encaixant fantàsticament.
En un terreny dominat pels ritmes festers i el ska, s’enyora una música més roquera o trascendental?
Ei! que nosaltres hem ballat dalt del capó del meu cotxe amb els Specials sonant distorsionats! Però estimem Fugazi i Sunny Day Real Estate per damunt de tot. Crec que al llarg del dia o de la setmana el cos et demana un tipus de música determinat per a cada moment. Ara l’escena valenciana viu el seu millor moment, i l’aparició de grups de tots els estils ho confirma. I és collonut.
Seria possible un Trineu Tanoka sense l’ambient característic del Camp de Túria?
Seria inclús mes natural. Hi ha llocs on naixen amb una guitarra elèctrica baix del braç l i la cultura rock, o crear una banda està a lòrdre del dia. Però no em naixcut a Glagow o Seattle,ni tant sols a Guetxo, o a qualsevol poble del Nord! . Eixa no és la nostra realitat, però les coses estan canviant, i els xavals joves busquen les seues pròpies formes d’expressió. Nosaltres de moment estem fent el que volem i no ho canviariem per res.
Compartireu cartell al festival “Feslloch” amb nombroses bandes punteres com Orxata Sound System o Obrint Pas. Com s’augura l’event?
Tocarem al Feslloch el dia 9 de juliol de vespradeta, en horari de persones decents. Per la nit la cosa es posa es posa perillosa i no saps mai el que pot passar.