El Trineu Tanoka ens parla del seu darrer disc ‘Microones’

Parlem amb ‘El Trineu Tanoka‘, un grup de rock nascut a la comarca baix el segell Mésdemil. Ens conten secrets que envolten el seu segon disc ‘Microones’, una evolució de ‘Recull d’andròmines’ amb el que volen proporcionar-nos “estímuls constants” amb lletres “evocadores i melodramàtiques”. Segur que ho aconsegueixen!

– D’on és El Trineu Tanoka? Qui sou? Com vau formar el grup?

Nosaltres som tres xics de Benissanó i Llíria. El grup està format per Xavi Blesa(veu i guitarra elèctrica), Tubal Perales ( baix elèctric) i Ico de Manuel(bateria).  Vam prendre la decisió de formar el grup al sentir la necessitat de tirar endavant  una sèrie d’idees musicals i comprovar la resposta de la gent. Els músics sempre han eixit al carrer,  no es poden quedar tancats a casa tocant. No té sentit.

– Què és un trineu Tanoka? D’on ve el nom?

És un viatge cap enlloc.  Un descens per una muntanya nevada a tota velocitat. Una bona dosi d’adrenalina a les nostres vides. Ens agrada més el clima fred que la sufocant calor de l’estiu. Potser hem nascut al lloc equivocat.

– Definiu el vostre segon disc, “Microones”: què vol dir? Què expliquen les lletres?

Ah! les lletres.  Contracultura… Pensament diferent… Buscar ànimes bessones…transgressió… Causes perdudes…Sempre amb un punt evocador i melo-dramàtic. Intentes que la gent s’identifique amb elles, però al mateix temps fuges de resultar massa obvi, massa explícit. Si ho expliques massa perden la seua gràcia. Preferisc deixar sensacions obertes, que per a mi tindran una motivació concreta, però que cadascú podrà donar-li la seua pròpia interpretació. Disfrute cantant/escrivint( per que les lletres per damunt de tot tant sols són una escusa per a poder cantar) lletres ensomiadores que fugen de la realitat creant móns para.lels, imaginaris, on les persones s’alliberen i es donen comte de que a la fí estem molt sols en aquest món.

Microones… quan ho vaig dir ens va agradar als tres, i encara que parega mentida, no es gens fàcil arrivar a un consens en un trio de rock…De zero a 100 en uns pocs segons…De congelats a estar bollint en un obrir i tancar d’ulls; així som nosaltres.  Crearem el grup i als sis mesos ja teniem un disc, en dos anys dos discs i molts concerts a les esquenes… tot va molt ràpid. Però et podria donar mil raons per justificar per que havia de ser microones:
– La meua filla menuda es diu Ona.
– El micròfon, com a element bàsic de la música( transmetre) i les ones de la ràdio que ens portaven els sons que ens va captivar d’adolescents (rebre).
– Si els Sonic Youth tenien el ” washing machine” nosaltres havíem de tindre un altre electrodomèstic!

– Quines serien les diferències més importants entre el primer disc i aquest segon?

En aquest disc em tractat de no deixar cap moment on la música es quedara estàtica; voliem captar l’atenció de qui escolta i proporcionar-li estímuls constants. La millor manera que vam pensar era, partint de l’estructura bàsica de la cançó, cuidar els arranjaments, fer que evolucionara i donar-li un tret diferencial respecte a la resta de temes, amb l’objectiu d’aconseguir un conjunt variat però cohesionat al mateix temps. Resumint: que ens la em calfat una miqueta més, vaja.
Per altra banda, el procés de gravació, mescla i master de l’àlbum ha estat molt més minuciós i li em dedicat més temps que al nostre primer disc, i això es nota de primeres comparant el so dels dos treballs.

 

– A l’hora de fer cançons, què vos inspira? Quines són les vostres influències?

Les cançons sorgeixen d’un estat d’ànim.  Quan tens ganes de destrossar  el mobiliari de ta casa,  corre ràpid a agafar la guitarra i pot ser que aparega una bona cançó de punk rock. I si no, al menys et resultarà mes econòmic. Això segur.

Ens encanta el indie rock. El revival dels 90 ja està ací!! shoegazing, noise pop, experimental punk, psychodelic rock, my bloody valentine, no age, deerhunter, pavement, Tame Impala… Encara que nosaltres ens fixem també en bandes mes melòdiques com ara teenage fanclub, the posies, the flaming lips… i a nivell català ens encanten Plouen Catximbes, Inòpia, Raydibaum, i Antònia Font… El columpio asesino ( des de Pamplona) també són brutals…Volem que El Trineu Tanoka faça de punta de llança d’aquest estil musical a València.

– Quins projectes de futur teniu?

Traure a “microones” de viatge, i portar el nostre directe allà on hi haja una sola persona interessada en escoltar-nos.  Ah! I obrir per a Dinosaur Jr el dia que es decidisquen a vindre a València.

– Teniu algun concert a la vista?

El proper 5 d’octubre estarem a l’amfiteatre de Benissanó dins de la festa del cinquè aniversari de Mésdemil. També estem preparant l’assalt a la city; tenim previst presentar el disc a València al novembre al C.S. de La Llimera. Informarem a la nostra pàgina web www.eltrineutanoka.com o seguint-nos per Facebook. Salut i rock a tothom, ens veiem als concerts! Un abraç als nostres fans!

El trineu tanoka vos estima!!