Dos fets noticiosos han sacsejat l’actualitat informativa durant les darreres setmanes: el màster de Cristina Cifuentes i l’enfrontament públic entre la reina Letizia i la reina emèrita Sofia. Arran d’eixos dos temes que han convergit en una mateixa setmana he recordat la meua estada a Madrid. Va ocórrer a finals de la dècada dels norantes. Hi vaig anar per fer un màster especialitzat en ràdio i televisió en un institut privat. Valia uns diners importants però hi eren de mestres gent molt coneguda als mitjans de comunicació d’aquell moment: Manolo Lama, Pedro Piqueras, Juan Pedro Valentín, Antonio Jiménez, Manuel G. Rojas, Miguel Angel Moncholí, Sandra Sutherland i un llistat ben llarg. A més a més, també comptàvem amb la participació de tècnics en programació radiofònica i televisiva que treballaven en programes molt coneguts en l’àmbit estatal com “Hoy por Hoy” o “Protagonistas”. Comptat i debatut, els continguts amb què s’hi presentava el màster eren atractius per als llicenciats, nouvinguts al món del periodisme i amb moltes ganes d’aprendre i assolir uns coneixements.
Sense saber que una de les companyes d’estudis seria, amb el pas dels anys, d’allò més coneguda, hi vam romandre quasi dos anys perquè a més dels continguts teòrics hi havia una part pràctica en un mitjà de comunicació -ràdio o televisió- on podíem aprendre la feina. Letizia Ortiz era una de les participants -en total en seríem una vintena entre homes i dones- mentre que son pare Jesús hi actuava com a gerent, és a dir, era qui portava el dia a dia i tota la coordinació del màster. Fins que no hi van transcórrer unes quantes setmanes no ens en vam assabentar del seu parentiu familiar. Supose que no hi voldrien generar cap tipus d’enveja entre els alumnes sobre suposats tractes de favor pel fet que foren pare i filla. Ho portaven amb molta discreció fins que es va descobrir per a tothom i aleshores ja no ho van poder dissimular més. També recorde que ella sempre s’hi adreçava amb el nom de Jesús a son pare, mai amb la paraula “papá”. A més, exigia que el seu nom apareguera escrit amb una “z”, mai amb la “c”, la qual cosa ens estranyava perquè infringia l’ortografia acadèmica per a una persona d’origen asturià, criada a Madrid i amb experiències professionals a Mèxic.
Amb son pare com a encarregat del màster, la seua tia i un altra dona periodista hi actuaven com a membres capitalistes de l’empresa organitzadora. Tenien enormes lligams i relacions al més alt nivell amb altres grups periodístics. Foren quasi dos anys de màster en els quals la part pràctica era quasi més important que la teòrica. Per aprendre teoria ja tenim la universitat, on la pràctica sempre queda arraconada en benefici de les lliçons magistrals dels catedràtics o dels professors en una activitat tan pràctica com la del periodisme.
Amb tota la polèmica generada ara arran del màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, no m’he pogut estar de recordar aquells dies, amb un màster que em va servir per completar la meua formació universitària. A més, he lligat sobtadament ambdues protagonistes: Letizia i Cifuentes, que d’entrada no hi tindrien cap paral·lelisme però que convergeixen en una cosa, els seus respectius màsters però amb resultats ben diferents.
La darrera volta que vaig vore Letizia fa ja molts anys: un sopar organitzat a Madrid pels antics alumnes del màster on va vindre acompanyada de qui en aquell moment n’era el marit, un professor de literatura que es va passar tota la vetllada pronunciant cites literàries un dissabte a la nit. Uns anys després, setmanes abans del seu casament em van convidar per participar en un programa televisiu estatal –Siete días y siete noches, d’Antena 3, presentat per Juan Ramón Lucas- on vam parlar amb altres companys sobre les nostres vivències amb ella al màster. En vàrem testimoniar sobre la seua vàlua professional. La personal la vam bandejar i la deixem per al periodisme xafarder.
Sobre Letizia supose que ho hauran escorcollat tot de cap a cap, especialment el seu currículum, la seua trajectòria professional i la seua vida sentimental. De ben segur que en el cas del màster en què hi vam coincidir no podran establir cap tipus de paral·lelisme amb el de Cifuentes. Sí, Letizia també té el seu màster, res però a vore amb el de la presidenta de Madrid. D’entrada perquè un es públic i el nostre era privat. A més, mentre en un hi ha exàmens i treball final -al públic- en el nostre hi vam aprovar tots sense fer-hi cap control com a la universitat. En el cas de Letizia, però, el seu final va ser propi dels contes de fades.