D’un temps, d’una Pobla

Voltava l’any 96 o 97 quan un regidor de la Pobla de Vallbona em va fotre una esbroncada monumental arran d’una información que jo havia gosat publicar en un diari valencià en què em feia ressò de l’enorme retard que acumulaven les conegudes obres de la ronda sud. “L’any vinent començaran i acabaran eixes obres”, em va dir amb una gran energia i seguretat. Ho recorde amb molta nitidesa. L’esmentat regidor -del qual omitiré el nom per evitar-li el ridícul- no tindria cap futur avui com a futuròleg. Fins a tretze anys han hagut de passar per vore acomplida la realitat d’aquesta carretera. Són coses que solen passar. Els polítics prometen unes coses i la realitat, indefugiblement, n’és una altra. Els dóna o els treu la raó. Així de senzill.

És sols una xicoteta mostra de la Pobla, un poble del Camp de Túria que des de ben menut recorde lligat al conreu de les cebes, a l’existència de “puticlubs” i a la presència del bust de Franco en una de les seus places principals. D’eixos tres trets sols les cebes continuen essent una part de la Pobla, tot i que la seua importància en el teixit econòmic ja no és la de fa 20 o 25 anys. Els altres dos trets, sortosament, ja són sols una part de la història.

El desenvolupament urbanístic de la Pobla és paradigmàtic del que ha sigut la comarca del Camp de Túria. Un creixement desordenat, sense cap lògica ni planificació territorial, on l’augment de població no ha significat, paral•lelament, una millora en la quantitat ni en la qualitat del seus serveis públics. Ans al contrari, els mateixos serveis per a més gent sense cap problema ni protestes de ningú.

Un passeig pel seu terme municipal ens ajuda a comprendre eixes paraules. Urbanitzacions molt allunyades les unes de les altres, manca de carrers asfaltats, sense enllumenat públic o amb carreteres d’accés tercermundistes són els seus trets característics. No cal parlar-ne de les formes que al llarg dels darrers 20 o 30 anys eixes edificacions han abocat les seues aigües residuals directament a la muntanya o als camps de conreu dels voltants.

Algun dia sabrem per què s’han produït eixes situacions? Quin n’és el responsable? Quin cost ha tingut per al poble? Quins n’han estat els beneficis i els perjudicis d’eixa situació? Probablement, no ho sabrem mai. El govern i l’oposició de la Pobla estan ocupats en coses “més importants”.

Eixa descripció de la Pobla de Vallbona es podria estendre a altres municipis del Camp de Túria, com Llíria, Bétera, Benaguasil, Riba-roja o Vilamarxant. Canviant sols el nom en este article en tindríem un dibuix bastant aproximat de tots i cadascun d’ells. El panorama i el creixement urbanístic i econòmic ha estat semblant en una gran part dels municipis d’esta comarca. El conegut “llit” del cap i casal ha superat amb escreix les previsions inicials però cap administració –ni els ajuntaments ni la Diputació de València ni la Generalitat ni, per descomptat, la Mancomunitat- no ha realitzat cap iniciativa per resoldre eixes mancances.

Al llarg de la present legislatura s’han portat a terme una sèrie de projectes que demandaven des de fa molt temps els ciutadans i contribuents de la Pobla. El ben cert és que este període va començar amb algunes assignatures pendents ja resoltes, çò és: els “puticlubs” han desaparegut del nucli urbà; el bust de Franco ja no presideix una plaça del municipi (algú s’imagina avui dia les estàtues d’Stalin, Hitler o Saddam a les ciutats de Berlin, Moscou o Bagdad, respectivament?); una nova escoleta infantil donava resposta a les necessitats creixents per l’augment de població; les rotondes s’enjardinaven i les zones verdes augmentaven. Coses ben senzilles d’aplicar a la gestió municipal.

A la Pobla s’estan construïnt ara les infrastructures que altres municipis ja tenen des de fa molts anys. Increïble però cert. La ronda sud ja és una realitat després de més de 13 anys d’espera tot i que el poble ha hagut de pagar una part, cosa que no ha ocorregut en cap altre municipi; la ronda nord d’accés a les urbanitzacions d’aquella zona i els polígons industrials espera el seu torn i hom no sap si es cansarà d’esperar com en el cas de la ronda sud; la piscina coberta serà, finalment, una realitat tot i que un poble tan menut com San Antoni de Benaixeve ja en té una de nova i de gran qualitat des de fa temps, al marge d’altres municipis com Bétera, Llíria, Riba-roja, l’Eliana; la casa de cultura és inadequada per acollir representacions, audicions o vore una simple pel•lícula (vagen amb compte si van a vore una pel•lícula i algú més alt se situa al seu davant perquè li ho taparà tot i se n’anirà a casa amb mal de coll!!!!);

Comptat i debatut, són coses que fa anys que haurien d’estar en marxa però no ha estat així. Algú es pot preguntar: per què si abans i ara governava el mateix partit (PP) no està ja fet? Coses indesxifrables. Calcule que en les properes eleccions els resultats encara seran molt més clars que en les passades. Per què? Doncs, molt senzill: abans sense fer gran cosa guanyaven amb diferència i ara amb totes eixes mancances històriques en procés les diferències seran més accentuades, de ben segur.

Es tracta de projectes necessaris que a qualsevol governant se li ha d’exigir sense embuts. Coses mínimes per viure amb dignitat. Ara bé, encara cal donar abast a la resta de necessitats del municipi en matèria de serveis públics sanitaris, educatius, socials, comunicacions,…. En eixa mateixa línia se situen un bon grapat dels municipis dels voltants… Construir, pais..

Recorde, fins i tot, que en 2001 es va aprovar la construcción d’un hotel als terrens municipals del Mas de Tous, exactament on ara hi ha l’escola d’infantil i primària. D’això en diguem planificació i el deure fet? Què hi hauria ocorregut si, finalment, s’hagués portat a terme este projecte hostaler? Tindríem avui dia el col•legi de primària o els nostres menuts haurien d’anar a altres localitats de les rodalies?

De tant en tant, alguns coneguts, amics i veïns em pregunten sobre els possibles resultats electorals municipals de 2011 a la Pobla de Vallbona. I jo sempre dic el mateix. El PP arrassarà, treurà els resultats més espectaculars de la història de la democràcia. Deixarà els seus adversaris polítics en una representació mínima. La vida política a la Pobla sembla, cada volta més, un partit de futbol on el Barça controla el baló -amb possessions del 70% o 80%- mentre l’adversari veu passar la pilota de costat a costat sense poder fer-hi gran cosa.

PD: Els mateixos que es queixaven fa uns anys que a l’ajuntament traballara un periodista –pensa l’alcalde que està en la Moncloa? cridaven- ara no sols en tenen un sinó que a més tenen un departament de protocol. This is Whitehouse?

 

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona