A la recerca dels majors

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació

Les nits d’estiu són sinònim de sopars a la fresca, de reunions de vells amics i d’un temps ençà són l’escenari idoni per captar el vot dels majors. Si més no, això és el que a la comarca del Camp de Túria, i a moltes altres contrades valencianes, es produeix molt a sovint al llarg de determinades vetllades durant els mesos, principalment, de juliol i agost fins perllongar-se al setembre. Amb l’excusa de fer activitats per tal d’amenitzar algunes nits xafogoses al voltant d’un entrepà -escarransit però un entrepà al capdavall- els ajuntaments de la comarca s’esmeren per elaborar reunions entre un dels col·lectius més sucosos electoralment: la gent gran, els jubilats i els pensionistes. El mateix col·lectiu que durant molts anys ha estat oblidat i marginat perquè el consideraven quasi un destorb, ara representa un plat molt desitjat pel qual els nostres polítics lluiten aferrissament per arreplegar el seu vot en les eleccions,  tant en l’àmbit local, com autonòmic i estatal.

Qualsevol excusa és bona perquè els equips de govern -abans la dreta majoritària i ara l’esquerra innovadora de l’anomenat canvi- tots tenen clar que en qualsevol programa de les festes d’estiu ha de tindre una vetllada dedicada, únicament i exclusiva, a la gent gran, els avis i les àvies. No hi ha cap govern municipal que introduesca canvis significatius en el mecanisme que des de fa temps es desenvolupa en eixe tipus de sopars.

El sopar d’entrepà -no cal despendre molts diners si amb pocs s’assoleix l’objectiu- es completa sempre amb una orquestra musical que interpreta els millors temes i melodies que trasllada els protagonistes de la nit a aquells dies en què eren joves i fruïen amb la màxima plenitud de la seua edat. D’aqueixa manera, les calories que s’han engolit en el sopar es poden cremar perfectament al ritme de les cançons alhora que serveix per socialitzar-se i conèixer alguns nouvinguts. En alguns casos, alguns ajuntaments aprofiten fins i tot l’avinentesa per lliurar premis a alguns majors que hi són durant la vetllada, com ara el premi als més grans o els que porten més anys casats. No cal perdre l’oportunitat perquè d’una forma o d’un altra es puguen aconseguir vots. L’edat de cada participant té el mateix valor en unes eleccions al marge de l’edat de cadascú. Per això, qualsevol ham és bo per traure’n una rendibilitat futura. És important, però, que quede ben clar qui és l’alcalde o l’alcaldessa així com el regidor o regidora encarregats de l’àrea de Serveis Socials. Tenint en compte que en la majoria d’ajuntaments governen coalicions d’esquerres és molt important que la gent gran identifique cadascun dels protagonistes presents en la vetllada.

Més enllà que l’entrepà siga més o menys saludable des del punt de vista mèdic o nutritiu -un dia és un dia es podria pensar- el que queda clar i ras és que els canvis que s’anunciaven abans de les eleccions autonòmiques i locals de 2015 no han arribat a determinats àmbits de la vida social als nostres pobles. Fins i tot, en alguns municipis del Camp de Túria encara es reparteixen caixes amb productes típics nadalencs dies abans de les festes del desembre. En altres pobles la crisi econòmica va acabar amb aquella tradició que a voltes sembla més una compra sibil·lina del vot captiu que no una necessitat real per a molts dels beneficiaris que es poden comprar, perfectament, els regals. Tanmateix, els polítics continuen fent tot allò que els permeta rebre eixos vots sense cap tipus d’escrúpols. La hipocresia i la falsedat que demostren els capitostos són tan presents que a voltes fa fàstic contemplar determinades escenes i imatges nocturnes que, a continuació, volten a un ritme de vertigen per tot l’espai cibernètic fins que l’opinió públic se n’assabente de les bondats que es despleguen sense miraments per acontentar la gent gran. La política basada en els gests és aquella més rebutjable perquè sols busca un rèdit electoral a curt termini més enllà del benestar general.

Està molt bé això d’ajudar els nostres majors, un segment poblacional important com la resta de la nostra societat. Un altra cosa de ben diferent és la imatge que els nostres polítics intenten traslladar a la resta de la població pel que fa a la gestió en temes de benestar social i l’anomenada tercera edat. Tot no es redueix a la imatge pública. Si veritablement es volen articular polítiques socials aleshores caldria substituir l’almoina per ajuts directes a tota la gent que calga. Destinar-hi tot els recursos públics econòmics possibles per fer-ho possible sense cap altre problema que els normals en la gestió d’una administració seria un bon començament. Les conegudes imatges de les cues de la gent arrenglerada tot esperant uns simples entrepans no són les més reconfortants al segle que vivim. Malauradament, els canvis polítics que vam viure al Camp de Túria a partir de l’any 2015 no es van traslladar a eixe tipus de gestos ni accions que durant els anys de majories absolutes del Partit Popular no han suposat de cap de les maneres modificacions substancials. Si abans estava malament ara també continua la mateixa marxa.

Per tant, caldria fer-hi una reflexió ben profunda al voltant de les actuacions que els governants han de mamprendre sobre els nostres majors, un pilar fonamental en la nostra societat. No cal oblidar que durant els anys més durs i cruels de la crisi econòmica els iaios i iaies han estat els artífex en la sostenibilitat de moltes famílies. Menys gestos i imatge pública i més gestió vertadera per millorar la seua situació, amb els recursos que calguen i sense cap tipus d’embut.

Independència social

És un goig vore com algunes entitats, molt poques, actuen i fan una tasca d’allò més lloable en el dia a dia de la societat. L’últim cas a destacar el trobem en una comarca propera, la Serranía, on el Centre d’Estudis Comarcal ha demostrat la seua vàlua, la seua coherència i la seua feina a l’hora de vigilar i supervisar la gestió que des d’algunes administracions públiques es porta a terme. Les darreres setmanes han estat notícia perquè han demanat la demolició d’una font “franquista” a Villar de l’Arquebisbe a l’empara de la llei de la Memòria Històrica de l’any 2007. D’ençà que es va promulgar i va entrar en funcionament no s’ha fet res tot i que aquesta legislatura hi ha l’esquerra al capdavant de l’ajuntament.

L’altra qüestió que han denunciat des del Centre d’Estudis de la Serranía fa referència a les obres que a les antigues escoles públiques del Villar s’han fet en substituir les finestres de fusta per altres d’alumini. En opinió del centre d’estudis, la substitució dels elements no protegeix l’aspecte original de l’immoble educatiu per part de la Conselleria d’Educació.

Els darrers anys tenim uns quants exemples sobre les actuacions que l’esquerra ha escomès al Camp de Túria sobre associacions i entitats privades per apaivagar qualsevol aroma d’independència i llibertat respecte del poder polític. Nogensmenys, els membres del CEL de la Serrania han oblidat qualsevol tipus de pressió i han tirat endavant amb les seues crítiques, la qual cosa és absolutament lloable pel que fa a la seua feina. Una de les raons que els poders públics fan servir per controlar qualsevol tipus d’entitat té a vore amb la seua independència econòmica, fonamental per a la seua existència. La política de subvencions i ajuts financers que des d’una administració pública, més enllà del seu àmbit d’actuació, s’exerceix en una societat és un símptoma inequívoc sobre el grau de maduresa i desenvolupament. L’esquerra tampoc no ha canviat ni modificat -gens ni miqueta- la política de subvencions dels ajuntaments, consistent a premiar els obedients i castigar aquells més crítics amb la gestió dels governants. En la mesura que l’esquerra sàpiga encaixar amb més esportivitat una crítica a la seua gestió procedent des de qualsevol tipus d’entitat aleshores major serà la seua salut democràtica, tot i que els nostres polítics no ho tenen assumit. Tanmateix, tampoc no s’hi albiren canvis.