Traslladem els resultats al Camp de Túria

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació

D’ençà que es van celebrar les eleccions estatals i autonòmiques fa pocs dies, les hipòtesis, les aliances, els pactes i les possibles coalicions de govern n’han estat presents a la nostra comarca. Especialment, però, entre els membres de les diferents candidatures que es presenten en les properes eleccions municipals de maig. Qualsevol persona del carrer ha començat també a fer les seues cabòries al voltant de traslladar eixos resultats, fil per randa, a cada municipi del Camp de Túria i albirar el futur alcalde o alcaldessa. Els politòlegs recomanen, si més no, escollir els resultats autonòmics a l’hora de perfilar les perspectives de cada partit polític en una localitat determinada. Tot i això, cal tindre en compte la presència en molts municipis de partits independents i, per tant, diferents als que s’han presentat a les eleccions estatals i autonòmics. A més, als municipis té a vore més la part pràctica dels vots que la ideologia. Les simpaties i les filies o les fòbies hi són molt presents perquè se sols conèixer els candidats tot i que cada volta amb més intensitat arriben els nous vinguts.

D’entrada, cal remarcar que des de feina anys, al voltant del 1995, els socialistes no aconseguien encapçalar municipis importants com ara Llíria, Riba-roja o Loriguilla, bastions del Partit Popular durant anys i panys on ningú no gosava dir-los ni pruna. Les coses, però, han canviat. El PSOE, de fet, ha estat la llista més votada en huit dels setze municipis de la comarca tot i que eixes dades no els permetria, si més no, formar govern de coalició en determinades contrades si atenem els resultats obtinguts. A més, m’ha sobtat la puixança enorme que ha experimentat Ciudadanos en sols una legislatura a la nostra comarca fins el punt que són els més votats en Bétera -amb una alcaldessa de Compromís-, en Sant Antoni de Benaixeve i en Nàquera. Els dubtes que crea actualment el Partit Popular per acabar de pair els casos de corrupció i erigir-se en una alternativa seriosa i eficaç de govern han estat, potser, la causa principal que expliquen la davallada dels populars i l’alça de Ciudadanos. El PP sols és la llista més votada en Benaguasil, Domeño i Vilamarxant, una ínfima quantitat comparada fa un parell de legislatures on pertot arreu hi havia el color blau.    

La gran sorpresa l’ha configurada Vox, un partit de l’anomenada ultradreta, que ha guanyat més de dotze mil vots en sols quatre anys. Més enllà de la seua expansió en gran nuclis de població -Llíria, la Pobla de Vallbona, Bétera, Riba-roja i l’Eliana- val a remarcar l’increment incipient en pobles menuts com Serra, Casinos, Benissanó i Loriguilla. Tot i que en les eleccions municipals sols ha presentat una llista en Riba-roja, la Pobla, Vilamarxant i Sant Antoni de Benaixeve, sembla que podrien assolir representació a la nostra comarca durant la proper legislatura, encara que siga precària. És la resposta a la transformació social i política que hi ha hagut durant els últims temps.    

En termes generals, els resultats electorals per al parlament valencià ens diu que amb eixes xifres molts dels pactes que avui dia hi ha al Camp de Túria es podrien revalidar i mantindre per un marge escarransit en alguns casos. La suma de vots dels partits més conservadors, però, els permetria recuperar algunes localitats. L’increment de Ciudadanos, amb un discurs calculat i sense banyar-se en excés, a més de la seua escassa experiència de gestió han estat claus a l’hora d’explicar eixe suport. Poden ser la clau en la formació de governs. Per això, des d’un costat i de l’altre comencen ja a rebre afalagaments dels seus rivals i contrincants com a futurs companys de llit. Ciudadanos de Bétera és l’agrupació que més ha guanyat en vots respecte de l’any 2015, amb prop d’un cinquanta per cent més, de dos mil cent han passat a tres mils sufragis. Els comicis seran una prova important per calibrar l’èxit o el fracàs dels governs de coalició al Camp de Túria una volta s’ha vist que les majories absolutes són ja una ínfima part de la nostra història política més recent. La divisió interna, el trencament d’alguns pactes, la formació de nous o l’eficàcia d’altres seran al punt de mira de finals del mes de maig. Una oportunitat per comprovar si eixa fórmula, vaticinada com un fracàs pel PP, ha valgut la pena. Més enllà que es tracta d’hipòtesis a partir dels resultats obtinguts de les eleccions autonòmiques, que res tenen a vore amb les municipals tot i que en són un presagi i un bon termòmetre per auscultar la salut de cada poble, el ben cert és que des d’ara i fins que se celebren els comicis locals hi haurà un bon grapat d’assessors, experts i estudiosos en cada formació política que analitzaran la forma més factible per continuar la pujada de vots, la consolidació dels resultats i la manera de redreçar la situació. Encara que hi ha qui pensa que les campanyes electorals no són tan importants per decidir l’orientació del vot perquè és una cursa lenta que es va coent dia a dia al llarg d’una legislatura hi ha una quantitat d’indecisos important que cal seduir i convèncer.