Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació
L’endemà d’unes eleccions és curiós assistir a l’espectacle dels nostres polítics tot justificant-ne els resultats obtinguts. Tant s’hi val que s’hagen mantingut, que hagen minvat el suport de la gent, que hagen sofert una davallada espectacular, que hagen assolit, fins i tot, fites històriques negatives o decebedores……al capdavall, tots n’han ixit guanyant. La nostra comarca, el Camp de Túria, no n’és una excepció. La complaença, la joia i la benevolència són substantius que després d’un període tant llarg com l’actual, després de mesos de campanya per a les estatals, municipals, autonòmiques i europees, se sols instal·lar a la ment dels nostres polítics i no té ànim d’anar-se’n. Han transcorregut un quants dies d’ençà que van parlar les urnes i l’autocrítica, com sempre, està desapareguda de l’escenari públic. Potser pensen que és una forma de feblesa en comptes de ser una eina d’enfortiment. En termes generals, tots els partits PP, PSOE, Compromís i Ciutadans tenen motius sobrats per estar alhora contents i decebuts, en funció de cada municipi i de la història que cadascuna d’eixes agrupacions arrossega.
D’entrada, vaig pensar que els dos líders comarcals de Compromís i Partit Popular, Paco Garcia i Mari Carmen Contelles, respectivament, han recollit un resultats molt negatius als seus municipis: Llíria i la Pobla de Vallbona. En un cas, el de Llíria perquè ha perdut fins a 216 vots en sols quatre anys en els quals ha estat un temps en l’oposició i un altre temps dins del govern municipal. Potser la gent no ha entès eixos canvis tan dràstics, potser el canvi de candidat en tan poc de temps no ha servit per pair-ho els veïns, potser no s’han renovat excessivament, potser han arribat a un sostre i el municipi no dona per a més… Raons hi ha moltes i, potser, és la unió de totes elles les que expliquen eixe endarreriment en contraposició amb altres municipis on la coalició ha obtingut millors resultats com Bétera, la Pobla de Vallbona o Casinos.
Pel que fa al PP de la Pobla, en sols quatre anys ha perdut fins a 1.111 vots, la qual cosa suposa que de huit a passat a sis regidors. Els 13 regidors que tenien en 2011 són part de la prehistòria. Una oposició feble, una deixadesa durant els quatre anys, una excessiva atenció als conflictes que el PP vivia en altres esferes territorials,…. Moltes raons que hauran de reflexionar. El forat de la Pobla és un dels nombrosos que hi ha hagut a la resta de la comarca: a Riba-roja de Túria on han perdut més de 1.000 vots, a Bétera on també n’han perdut més de 450, l’Eliana amb 261 menys o Vilamarxant amb prop de 900 de davallada. Amb eixos resultats comencen a fer-se les travesses sobre el futur diputat provincial que li correspon al PP. Els resultats tan diversos dins del PP no deixen vore clarament qui serà el futur diputat o diputada. Hi ha alguns molt ben situats com l’alcalde de Benaguasil o la candidata de Llíria, amb un èxit enorme.
La tercera pota cal buscar-la en els socialistes de la comarca, que combinen èxits superlatius a Riba-roja, l’Eliana o Benissanó on fa temps es va deixar enrere l’empremta de Serafín Castellano -història ja al poble- amb altres fracassos que accentuen els problemes que ja s’hi patien. És el cas d’algunes agrupacions com la Pobla de Vallbona que ha perdut 159 vots entre 2015 i ara. A més, cal afegir-hi que en les eleccions generals d’abril els socialistes van rebre 2.379 vots, altres 2.222 en les autonòmiques i 1.462 en les municipals. Algunes raons hi haurà perquè la gent no vote als dirigents locals. Mentre hi ha poder i govern pel mig no hi ha problemes. Quan es perd tot això és quan sorgeixen les disputes internes. Casos sagnants són també els que pateixen a Benaguasil on perden també 224 vots, els de Bétera que tampoc no arrosseguen a les municipals allò que sí fan a les autonòmiques o estatals, o els de Nàquera estancats des de fa anys o a Sant Antoni de Benaixeve també insignificants. Des d’ara és el moment d’analitzar, reflexionar i estudiar els resultats obtinguts en les darreres eleccions municipals. En molt poc temps, hi ha hagut moltes fites electorals: estatals, autonòmiques, europees i locals. La lectura que se’n puga fer de cadascuna d’elles variarà molt en cada municipi. La diversitat dels electors a l’hora d’exercir el seu vot explica les tendències de cada partit en cadascuna d’elles. N’hi ha de molt variades i diferents. El baló és ara al terrat de cada partit.