Recorde que, de ben menut, hom emprava la paraula “xaletero” per referir-se, directament, a aquelles persones que venien a una gran part dels municipis del Camp de Túria per passar alguns dies d’esbargiment, lleure o, simplement, vacances. Tenien una caseta al camp o un xalet en alguna urbanització dels extensos termes municipals de què està formada la nostra comarca. La seua integració a la vida del poble depenia, en gran mesura, de les seues estades o dels períodes que passaven entre els seus habitants. Per ells, vindre a la caseta o xalet era una mena de “desintoxicació” de la vida a la gran ciutat, a la recerca de la tranquil•litat i la natura que el Camp de Túria oferia.
Dins d’eixa forma nova de comportar-se la societat, van nàixer desenes i desenes d’urbanitzacions, àrees residencials o munions de casetes en molts pobles dels Camp de Túria. En uns casos amb una supervisió dels corresponents ajuntaments però, en la gran majoria, al marge dels planejaments urbanístics que n’haurien regulat l’ordenació territorial i, per tant, els serveis bàsics públics. Eren els anys 70, 80 i 90 –i ben entrada la dècada dels 2000- on tot es tolerava, no hi havia problemes de res i els polítics no veien més enllà de l’endemà.
Com a conseqüència directa, podem fer una passejada per alguns dels nostres municipis com la Pobla de Vallbona, Llíria, Vilamarxant o Bétera per adonar-se’n del desgavell i dels desficacis tan terribles que hem patit per la ineptitud d’uns governants més interessats a guanyar eleccions –funció principal- que no a regular la distribució del seu terme municipal. Xalets il•legals, carrers sense asfaltar, manca d’enllumenat que provoca camins a obscures de nit, abocaments de les aigües residuals en pous cecs o, directament, al camp més prop. De zones verdes o àrees dotacionals no cal ni parlar-ne. Són alguns dels trets que han caracteritzat la vida dels nostres municipis els darrers anys, sense que els polítics hagen fet ni pruna per canviar-ho. Ans al contrari, pensaven que res no canviaria. El seu lloc de “treball” no es bellugaria.
No obstant, les darreres eleccions locals han fet palès que quelcom canvia al Camp de Túria sense que els polítics hagen fet res per adonar-se’n. D’un temps ençà, el perfil que fa anys tenien les persones que vivien a les urbanitzacions o xalets no és el mateix, ha canviat i els alcaldes i alcaldesses no s’hi han adaptat als temps nous. Han fet camí al marge dels canvis socials. Alguns factors ajuden a entendre eixes modificacions. D’entrada, els habitants “xaleteros” –mot que moltes voltes té un component negatiu- no vénen sols els caps de setmana o en períodes de vacances. De les segones residències s’ha passat a les residències permanents. No es tracta únicament d’anar a treballar o estudiar a València de dia i vindre a dormir de nit. Fan vida ací, sense interrupcions. I, per tant, volen prestacions i serveis públics de qualitat. Per això paguen els seus impostos municipals a l’ajuntament.
Al llarg dels anys, han estat una part oblidada dels polítics, que pensaven que res no els faria perillar el seu poder fins que el llop ha vingut i s’ha emportat la seua part del pastís. Era una cosa previsible, sols es tractava d’esperar, pacientment, la seua arribada.
L’aparició del partit dels “xaleteros” de Llíria, l’any 2003, va suposar un punt d’inflexió per ser la primera volta que una formació política d’eixe caire entrava en política davant la mirada sorpresa de la resta de partits. Se sentien maltractats per l’ajuntament i així pretenien fer-se sentir al plenari edetà perquè tothom pogués escoltar les seues reivindicacions. No obstant, la seua entrada en el govern de coalició amb el Partit Popular va suposar el principi de la seua mort política. Divisió interna i poc pes en el govern de coalició van ser fulminants perquè a les següents eleccions desaparegueren. Moltes expectatives prèvies per a tant poc resultat.
Llíria, però, no ha estat l’únic exemple on els partits de les urbanitzacions han obtingut representació política al Camp de Túria. Bétera també té des de fa temps partits “xaleteros” als seus plenaris. No debades, es tracta d’un municipi amb nombroses urbanitzacions, oblidades i algunes amb un aspecte lamentable de conservació i manteniment per part de les autoritats municipals. La darrera sorpresa són els fins a tres regidors que ha obtingut Mas Camarena, una de les urbanitzacions més grans i consolidades de Bétera i del Camp de Túria. La seua veu, de ben segur, s’escoltarà en aquesta legislatura ben clara i diferenciada.
Darrerament, tenim el cas de la Pobla de Vallbona on el partit dels “xaleteros” com ells s’anomenen han assolit dos escons per primera volta a la història del municipi tot i l’intent de l’alcaldessa per “vendre” una gestió inigualable a les urbanitzacions al llarg de l’anterior legislatura. Serà interessant observar la funció fiscalitzadora que exerceixen en un plenari on coincidiran amb altres quatre partits polítics. No seré jo qui defense la lògica d’aquesta mena de formació però el ben cert és que si se senten maltractats és normal que s’organitzen i presenten les seues propostes i reivindicacions. El perill és que des del govern s’intenten assumir totes les seues reclamacions per evitar que es tornen a presentar en les properes eleccions i això puga crear un distanciament entre les urbanitzacions i els nuclis urbans. El temps serà qui posarà cadascú al seu lloc però, mentrestant, el que queda clar és que una nova tendència fa camí en molts dels nostres municipis mentre des d’un costat i des de l’altre s’intenta traure el màxim rendiment possible.
PD: No s’entén que el president de la diputació, Alfonso Rus, del Partit Popular, torne a escollir l’alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona, del Partit Popular, com a diputat pel Camp de Túria tot i que hom no li coneix cap iniciativa ni projecte ni proposta d’envergadura des que és a l’organisme provincial. A punt de perdre l’alcaldia de Riba-roja en les darreres eleccions locals –ha tret menys de la meitat dels vots totals emesos- espera la jubilació en política. L’alcaldessa de la Pobla de Vallbona, Mari Carmen Contelles, ha fet més mèrits per accedir a la diputació. Amb un augment de tres regidors respecte de les eleccions de 2007, avantatja en 10 escons el següent partit polític de la Pobla. Són coses que en política, malauradament, continuen ocorrent. Els millors no són, sempre, els escollits. Calen altres imponderables.
Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.