Sou públic, Treball privat

La xafogor d’una vesprada d’estiu del mes de juliol convidava a fer la migdiada després d’un dinar lleuger i agradable. De sobte, el soroll d’una mosca pertorbava el silenci estiuenc tot interrompent eixa placidesa. En obrir els ulls i alçar el cap del sofà, vaig observar quelcom d’estrany a la pantalla de l’ordinador. Uns llums desconeguts em deien que la màquina no rutllava com cal. Després d’uns minuts, vaig aconseguir arranjar-la i vaig començar a bussejar per la xarxa – eixe univers immens que tothom coneix- per comprovar que tot anava bé.

Durant eixa estona de passeig virtual, em vaig endinsar en un enllaç de la diputació de València. Es tractava del butlletí oficial de la província (BOP) on els ajuntaments publiquen, principalment, els acords plenaris a fi de donar-los-hi validesa legal. Em vaig detenir en els punts que feien referència als municipis del Camp de Túria, és a dir, eixa comarca nostra tan oblidada i bandejada pels nostres polítics i institucions. Sols se’n recorden per construir-s’hi un xaletet agradable per passar l’estiu, els períodes de vacances o, directament, per viure-hi de forma permanent amb totes les comoditats inimaginables.

Reconec que m’agrada tafanejar, sobretot, allò que afecta la gestió dels recursos econòmics més pròxims i, especialment, pel que fa als sous, salaris i ingressos que els nostres polítics s’assignen al seu gust i parer sense preguntar. Bé, ells diuen que no hi ha millor referèndum que preguntar cada quatre any als ciutadans perquè en validen la seua aprovació. Això jo no m’ho crec. És com si vostès s’assignaren el seu propi salari a la seua empresa sense cap problema. Però amb una diferència, els recursos públics són de tothom, no són privats. Coses que té la política.

Al cap d’una estona me’n vaig adonar que a Bétera el seu alcalde, Germán Cotanda, s’ha assignat un sou anual de 43.655,31 euros. No està gens malament. A més, hi ha dos regidors més que s’emportaran cadascú 34.293,09 euros. En total, l’ajuntament es gastarà al voltant de 130.000 euros, tot incloent-hi els pagaments extra. És sols un exemple del que els nostres polítics del Camp de Túria guanyaran els proper 4 anys, llevat que hi haja imprevistos: descens dràstic dels ingressos, pèrdues de majories als plenaris, canvis de govern…. Ja volguérem molts de nosaltres tindre eixos ingressos. Ho signaríem sense mirar. Quina enveja!

Si fem un xicotet recorregut per altres municipis tenim a pocs quilòmetres Nàquera, on el seu alcalde Damián Ibáñez, percebrà 21.140 euros l’any. Molts polítics podrien prendre nota i saber que la primera obligació és servir els seus ciutadans. Cal que cobren però amb mesura i més tenint en compte els greus problemes que tenen les administracions locals per arribar a finals de mes. A Nàquera, hi ha altres 7 regidors que cobraran 13.300 euros. Unes xifres que no tenen res a vore amb Bétera. Amb eixos diners es poden pagar més regidors i augmentar la productivitat i la feina d’eixe ajuntament. Només cal una miqueta d’imaginació, cosa que no té preu. La claredat i la transparència són dues virtuts que els ciutadans agraïm molt. L’alcalde de Nàquera ha pres nota del que va fer l’antecessor i ha fet de l’austeritat tota una declaració d’intencions. Alcaldes honestos i transparents són un bé molt valorat però que costa molt de trobar actualment.

Continue el meu recorregut i m’ature a Olocau, a la serra Calderona. El seu alcalde ha guanyat per una àmplia majoria absoluta però no ha descobert que en política hi ha una regla essencial: quan la gestió del polític no coincideix amb allò que als ciutadans els sembla que és eixa gestió, aleshores, hi ha un problema. Més fàcil: si l’alcalde s’entesta a justificar una decisió que ha pres però els ciutadans no ho veuen com ell vol dir que ha comès alguna errada de comunicació. Ho dic perquè el primer que ha fet l’alcalde només arribar-hi ha estat una pujada de sou. Diu que en termes absoluts costarà menys que la seua antecessora. Bé, potser tindrà raó però podria haver esperat una miqueta per evitar suspicàcies. Si hagués mantingut el mateix sou que l’anterior alcaldessa o s’hagués rebaixat uns quants euros, el cop d’efecte hauria estat aclaparador.

Si ho comparem amb altres municipis veiem que a Benaguasil l’alcalde cobrarà 2.854’34 euros bruts mensuals i dos regidors 2.305,14 euros. Tampoc està gens malament. Moltes voltes escolte que alguns polítics diuen que en l’empresa privada cobrarien més que a la vida pública. Doncs, molt senzill: marxen, ja saben el camí. No els volem. Una cosa és que els polítics tinguen un sou miserable i un altra que ens facen babaus.

Hi ha també un assessor d’un ajuntament del Camp de Túria que cobrarà al voltant de 2.700 euros bruts mensuals. Una xifra gens menyspreable tenint en compte la crisi que hi ha d’ingressos a la majoria de municipis. De ben segur que aquest treballador no tindrà problemes per arribar a finals de mes. Bé, depèn del nivell de cadascú. Ja se sap, hi ha gent que té moltes despeses. No oblidem tampoc que un altre arquitecte molt conegut guanyarà al voltant de 60.000 euros l’any. A la nostra societat, malauradament, continua havent-hi diverses categories. A més de pagar i callar, no hi ha més alternatives?

La Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) –eixe organisme creat per endollar més amics i familiars que tots vostès, de ben segur, coneixen molt bé- fa una sèrie de recomanacions perquè els alcaldes, alcaldesses i regidors les tinguen en compte a l’hora d’assignar un sou. Alguns justifiquen els sous i les dietes amb les recomanacions d’eixe organisme. Els polítics també podrien crear un organisme que evitara abusos a molts empleats a les empreses privades. Tot és qüestió de discutir-ho. El problema és que no ho pensen.

PD: D’un temps ençà, el Partit Popular de l’Eliana és notícia per la seua crisi interna en comptes de dedicar-s’hi a la seua funció fiscalitzadora. Feren candidat i portaveu municipal a Sergio Montaner però se n’oblidaren de dir-li que li farien la vida impossible. De tant en tant, li posen alguna traveta per divertir-li el treball. Mai no he vist tanta deixadesa i inutilitat junta. Difícil però possible. Ja volgueren l’alcaldessa de la Pobla, Mari Carmen Contelles, i l’alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, tindre aquest tipus d’oposició als seus respectius municipis com la que fa el seu partit a l’Eliana. La cosa està difícil però sempre hi ha algú que supera totes les expectatives. De ben segur que al llarg de l’actual legislatura ho milloraran. L’oposició de Serra també figura en un lloc privilegiat i es disputarà el trofeu final amb els seus companys de l’Eliana. És, però, una cursa que tindrà més competidors. Benaguasil, potser, s’hi capficarà. Temps serà temps.

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.