Repensar els polítics!!!

Fa unes setmanes, Llíria acollia la VI Trobada de Mancomunitats del País Valencià (perdó, Comunitat, a vore si vénen ara les Corts Valencianes amb l’ideòleg Juan Cotino al capdavant i em declaren “ciutadà il·legal”) en què els representants de 23 Mancomunitats s’han reunit a fi de parlar-ne sobre la viabilitat d’aquests organismes i el seu futur més immediat. Especialment preocupant és que una part essencial dels recursos que gestionen les Mancomunitats es nodreix de les aportacions “voluntàries” que fan els ajuntaments cada any tot tenint en compte que les administracions locals són les que pateixen amb més ferocitat la davallada dels ingressos al recer d’una crisi econòmica que patim des de fa anys. Per tant, l’existència mateixa d’aquests organismes està més en perill que mai.  

 

Cal posar en relleu les aportacions que ha realitzat al debat el batlle de Llíria, Manuel Izquierdo, al voltant d’eixes entitats. “Cal repensar el paper de les Mancomunitats per a millorar l’eficiència en la prestació dels seus servicis i evitar-ne duplicitats amb altres administracions que acaben generant més costos”, ha afirmat textualment el polític edetà. Paraules molt boniques però alhora buides de qualsevol significat real a la nostra societat mancada per uns polítics -tant s’hi val la seua adscripció- que agafen el bou per les banyes atès que estan sempre més pendents de prendre decisions que no emprenyen els ciutadans i els castiguen electoralment que no de mamprendre els canvis que des de fa temps s’haurien d’haver impulsat.

Que les Mancomunitats són, implícitament, una rèmora des de fa temps no és cap novetat. El que ocorre és que cap partit fins ara ha gosat plantejar-ho amb claredat i han deixat transcórrer el temps tot desitjant que escampara la boira i es redreçara la situació econòmica i social que sofrim d’ençà que es va iniciar la crisi mundial. Precisament, en eixes declaracions d’Izquierdo -de qui no dubte que disposa d’un preparat gabinet d’assessors- traspua una sensació que tenen molts ciutadans actualment: cal prendre decisions valentes però alhora guanyadores. No s’hi val fer experiments dels quals després ens en puguem plànyer.

Són unes declaracions importants d’un gestor que va exercir, precisament, el càrrec de president de la Mancomunitat del Camp de Túria entre els anys 2003 i 2007. Especialment, em va sobtar que mentre va ser-ne president no va fer cap tipus de mesura per previndre això que estem patint actualment i és ara quan tothom, a corre cuita, intenta redreçar la situació. L’època daurada, malauradament, ha passat i els polítics es lamenten ara de tot el que ha ocorregut al nostre voltant.

Al meu parer, a la necessitat de repensar les Mancomunitats com diu Manuel Izquierdo jo hi afegiria els propis polítics. S’imaginen vostès que aprofitant l’avinentesa començàrem a reflexionar sobre la viabilitat de continuar amb els polítics així com els hem conegut des de fa anys? Podríem repensar també el paper dels nostres estimats polítics? La seua elecció? Les seues funcions? Els seus sous? La seua vigència? S’ho imaginen? .

La duplicitat de serveis i prestacions en els municipis d’esta comarca és una realitat evident des de fa anys i que haurien d’haver començat els polítics. No obstant, encara no han fet ni pruna. Mentre hi havia ingressos a dojo no hi havia problemes però ara han de treure noves fonts de finançament, al preu que siga i com siga. La davallada dels ingressos és una peça fonamental en qualsevol administració i en el cas de la Mancomunitat augmenta perquè es tracta d’una entitat en què els seus integrants hi són per una qüestió de “voluntat”, és a dir, en qualsevol moment els seus alcaldes o alcaldesses poden decidir d’anar-se’n sense cap problema ni excusa. Per tant, han d’intentar arribar a majors acords i consensos entre ells mateixos, la qual cosa no vol tampoc “carta blanca” a l’hora de fer o desfer.  

Amb una oposició socialista absent a l’ens comarcal en espera de millor ocasió i amb l’excusa de bandejar qualsevol temptació de polititzar el funcionament de la Mancomunitat, ens trobem que l’ens comarcal està desaparegut com a líder i motor autèntic del revifament del Camp de Túria. Cada volta més calen polítiques de reactivació econòmica però alhora també de democratització i transparència perquè qualsevol ciutadà puga comprovar el cost total, les vies de finançament, el personal que hi treballa, les subvencions, les aportacions de cada ajuntament, com s’estructuren,…. Al capdavall, conèixer fil per randa allò que interessa de la Mancomunitat. No sé jo si quan Izquierdo en parla de “repensar” també inclou eixes premisses. Potser està “repensant”.

 

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.