L’Ajuntament de Benaguasil ha decidit liquidar el projecte de la discoteca municipal. Enrere queden una inversió d’1’2 milions d’euros procedents de l’anomenat Pla E -impulsat durant l’època de Zapatero- i que arrossegava unes pèrdues de 180.000 euros pel manteniment de l’edifici en els escassos tres anys que portava en funcionament.
La decisió del seu alcalde, Ximo Segarra, ha sobtat al Camp de Túria. D’entrada perquè molta gent no sabia que avui dia pogueren existir discoteques de capital públic destinades a gent jove. I en segon lloc perquè els 180.000 euros en pèrdues que hi ha hagut als darrers anys són massa importants, tenint en compte les penúries i drames que es viuen dia rere dia a moltes famílies d’aquesta comarca. I més si tenim en compte que al total del Camp de Túria l’índex d’atur frega les 17.000 persones.
Al seu moment, recorde que hi va haver una polèmica important en alguns sectors sobre la inutilitat dels plans que Zapatero va posar en marxa. No obstant, el govern no obligava cap adminis- tració local a triar un projecte o un altre, atès que la pretensió final era reactivar l’economia a les primeries de la greu crisi econòmica que actualment ens angoixa i, fins i tot, estrangula.
L’Ajuntament de Benaguasil va decidir posar en marxa la discoteca perquè pensava que era una alternativa adient al temps de lleure de la nostra joventut. Malgrat tot, l’alcalde i el seu equip de govern no pensaven que posar en marxa una discoteca era, si més no, potenciar allò que, precisament, es vol eradicar.
Des del primer moment, les discoteques s’associen al consum d’alcohol i a les festes esbojarrades alhora que distorsionen la visió que es té dels joves i el seu futur a la vida. Per això, existeixen altres alternatives que si una administració vol aleshores pot posar en marxa. Ocupar el temps d’esplai en activitats lúdiques o esportives és una bona idea, que els joves agraeixen però una discoteca pública no és mai una alternativa a les discoteques privades que ja hi ha a tots els municipis. ¿Quants plans de formació, ocupació i inserció sòcio-laboral es podrien haver fet amb eixos diners que els joves de Benaguasil haurien agraït ara de bon grat? Uns quants. De ben segur que hauria estat més profitós i efectiu amb uns índex d’atur d’allò més colpidor.
Recorde que de ben jove anava en moto, amb els meus amics, a algunes de les famoses discoteques que hi havia a Benaguasil -com ara Quinta Avenida, o Leyfa- per una perillosíssima carretera que tenia una sèquia al descobert a un dels costats on ocupà- vem bona part del nostre temps de lleure. Els caps de setmana transitàvem més temps per la seua coneguda avinguda principal que per casa nostra, a la recerca de diversió i relacions socials.
Era una època daurada on la festa estava assegurada: bons preus a les seues entrades i presència de molta gent al seu interior. Una combinació perfecta per fruir de les nits, tant s’hi valia en estiu com a l’hivern. La qüestió era ocupar el nostre temps. Ignore si l’objectiu de l’ajuntament actual era rememorar aquells temps passats. Almenys la resta d’ajuntaments de la comarca no va tindre la idea de fer el mateix. No m’imagine que la Pobla fera la competència als clubs de senyoretes amb un altre club de promoció pública. Ho dic per donar una idea. Eixe sempre ha estat un sector molt productiu i profitós a la localitat.
Ara, però, la situació social i econòmica és ben distinta. Amb una economia en recessió i uns joves que veuen el seu futur més fosc que mai, obrir una discoteca amb fons municipals -procedents de l’Estat- no és la solució als seus problemes. Especialment, perquè un ajuntament tampoc no pot fer la competència a la iniciativa privada en sectors econòmics que no són essencials a la nostra societat.
Les discoteques no són, per tant, un camp on hagen de combatre les forces l’empresa privada i la pública. Aquesta darrera ha d’ocupar-se, especialment, d’aquelles qüestions on la iniciativa privada no hi puga arribar per assegurar-ne una rendibilitat social. Sobretot, ara que pocs negocis són rendibles econòmicament a causa de la crisi.
Sembla mentida, però, que un ajuntament -una administració pública, al capdavall- haja portat a terme fins fa ben poc la gestió d’una discoteca. La política ens sorprèn cada dia amb coses noves. No ens gitarem mai sense saber una cosa més del que fan els nostres governants. Com que no tenen prou amb gestionar el dia a dia de les coses habituals es capfiquen en negocis aliens al sector públic.
La discoteca de la polèmica de Benaguasil, fins i tot, va arribar a ser objecte de reportatges en televisions, inclús d’àmbit estatal. La coneguda presentadora Mercedes Milà va anar en persona al mateix ajuntament a preguntar al seu alcalde sobre els motius que el van portar a posar en marxa una discoteca amb diners públics.
Tot i els intents, Ximo Segarra no va voler donar la cara davant l’opinió pública i va delegar en un tècnic municipal perquè no sols donara explicacions sinó que també justificara una decisió tan estranya i sorprenent. La veritat és que vore les explicacions del tècnic -amb eixa funció tan aliena al seu càrrec públic- em va recordar que els polítics tenen l’obligació de donar una opinió de les coses als seus veïns. S’ho mereixen. Està inclòs al seu sou! A voltes sembla que els polítics viuen al seu món particular. Haurien de tindre més cura amb els diners dels contribuents.