Quan darrerament escolte les escomeses en contra de la futura consulta a Catalunya, de seguida me’n recorde d’un municipi de la nostra comarca: Sant Antoni de Benaixeve. M’entren ganes de preguntar-li al seu alcalde, Eugenio Cañizares, a qui conec des de fa un grapat d’anys, sobre la seua opinió al voltant de l’esperit independentista de Catalunya (supose que Cañizares no tindrà prou temps per atendre’m perquè suficients embolics té amb el seu “company” de partit Felipe del Baño abans d’escoltar les meus bajanades).
Ho dic perquè aquest municipi del Camp de Túria va decidir separar-se de Paterna l’any 1997 perquè pensaven que així, amb l’emancipació, viurien millor. Igualet que quan un fill se’n va de casa dels pares. Una forma d’administrar-se els seus diners, tindre cura del seu habitatge, entrar i eixir de la casa a qualsevol hora del dia i de la nit, tindre les seues amistats al marge d’afinitats predeterminades, tindre les seues prioritats i preferències individuals, portar amics i amigues sense cap tipus d’explicacions….al capdavall, fer allò que el seu cos els demanara sense donar-ne compte als pares.
Metàfores al marge, no sé si ara -17 anys després- els seus habitants votarien majoritàriament la tesi de la independència que el seu alcalde, del Partit Popular, va atiar entre els contribuents amb un ànim ferotge. El seu propòsit s’hi va imposar per una àmplia majoria i, finalment, es van separar de Paterna. Avui dia, sembla que ningú no se’n recorda d’aquella situació inusual. El seu alcalde podria, però, ajudar a l’entesa entre la meseta castellana i Catalunya. Seria un bon referent per fer entendre als seus companys de partit que allò que un poble decideix s’ha de respectar. La voluntat de les persones és per damunt de qualsevol altra imposició. Tampoc no recorde que Paterna votara a favor o en contra de la independència de Sant Antoni. Sols hi va haver la votació per un costat. Sense reciprocitat. No se’ls hi va demanar l’opinió com algunes veus demanen que hauria de fer Espanya en una futura consulta separatista a Catalunya. Quan un fill és major d’edat els pares tenen ben poc a decidir en seua voluntat.
A partir d’aquesta situació que es va viure al Camp de Túria fa 17 anys, ara torna a sorgir un debat al voltant de la centralització de les competències per part dels ajuntaments. L’excusa idònia són els 70 milions d’euros i escaig de deute públic que tenen els municipis de la comarca. Molts diners pel que fa al deute i una minva dels ingressos progressiva i molt preocupant. Davant això, el govern central ha pensat que el millor és treure un bon grapat de competències -tot i el finançament tan deficient que hi ha- en benefici de la Generalitat i la diputació que no es caracteritzen, precisament, per la seua bona gestió, especialment la primera. En comptes d’anar endavant caminen enrere. Més centralització i menys vertebració territorial és l’aportació del govern central. Si tenim en compte que els que millor coneixen la situació, els problemes i les demandes dels veïns són els propis ajuntaments no s’entén gens ni miqueta que la solució siga centralitzar-ho tot. Un millor finançament local i una gestió més eficient en seria suficient. La tesi que centralitzar tots els serveis des d’un ens superior és un debat, al meu parer, injust i perillós després de tot el que ha costat d’aconseguir durant tants anys. Per això, caldria un esforç final per evitar que siga una vertadera realitat. El benestar social és un bé que no té preu.
I vostès ara em preguntaran, els alcaldes i alcaldesses també en voran afectats els seus sous a la baixa en eixa nova llei local? Doncs, els he de dir, amb molta pena, que no van per ací els trets. Els deixa mànega ben ampla perquè en puguen augmentar els sous. Els alcaldes i alcaldesses del Camp de Túria els municipis dels quals tinguen entre 1.000 i 5.000 habitants podran percebre fins un màxim de 40.000 euros. Els de 5.000 a 10.000 habitants es poden posar un sou de fins a 45.000 euros i, finalment, els pobles que tinguen entre 10.000 i 20.000 de població podran cobrar un màxim de 50.000 euros. Hi ha un altre segment que afecta sols Bétera, Llíria, Riba-roja i la Pobla de Vallbona -amb poblacions de més de 20.000 habitants- els regidors dels quals podrien arribar als 55.000 euros anuals. Són quantitats d’allò més “moderades” i “miserables” que es mereixen per la seua dedicació, esforç i treball. D’això no en tenim cap dubte. L’abnegació sobretot als polítics és un signe diferenciador.
Si pensaven que el govern no pensa en els nostres polítics n’estan ben errats en la seua tesi. Aquells municipis on els alcaldes i alcaldesses no arriben a eixos barems aleshores caldrà convèncer-los perquè s’avinguen a la nova llei de finançament local. Ja ho saben. Poden anar a parlar amb els batlles perquè tinguen un sou públic d’acord a la seua dedicació i treball. No hem de parar fins que el seu salari siga “digne“. Els serveis municipals i les prestacions públics que fins ara porten a terme els ajuntaments es podrien vore malmesos però del que no ens en podem queixar és que els polítics continuaran ben alimentats.
Per cert, després de vore pel “youtube” l’espectacle tan lamentable ocorregut al plenari de Sant Antoni de Benaixeve -on no apareixen uns llibres que sembla que va encomanar l’ajuntament i ara l’empresa editora vol cobrar- no seria gens esbojarrat demanar la dimissió immediata de l’alcalde, Eugenio Cañizares, i del regidor Felipe del Baño. Tanmateix demanar-ne la dimissió és, si més no, el mínim que caldria esperar. És el que hauria ocorregut en un país normal i decent, cosa que no és el cas nostre. No hi haurà eixa sort. Dels problemes interns que ha tingut Cañizares al llarg dels 27 anys que porta en política ja en parlarem un altre dia amb profunditat. Una casualitat?