La DANA, un gran plató

Miquel Ruiz, periodista i assessor de comunicació

Colpits encara per les conseqüències tan greus que s’han patit en diverses comarques valencianes arran de la DANA, tractem de pair tot el que ha ocorregut. Les causes, els culpables, les responsabilitats, els danys materials i, especialment, els humans, a més de la reconstrucció del que costarà tot per canviar de casella i tornar a la situació anterior. Tot molt difícil i complicat. Ningú no s’ho esperava. Potser, sí, però no amb unes conseqüències d’eixa magnitud. Sols ho saben i poden contar-ho aquells que, malauradament, ho han viscut. La resta ho tenim complicat.

Ja ho van advertir. Les setmanes passades ja van anunciar pluges torrencials, tot i que, finalment, no n’hi va haver, ni torrencials ni de cap altre tipus. Ara, però, han encertat. Ni a les millores pel·lícules de ficció o futuristes haurien fet unes recreacions amb tanta realitat.

En este cas, com se sol dir, la realitat ha superat, amb escreix, la ficció. Ni les millors imaginacions haurien arribat a eixe punt, i tant que no. Polígons industrials arrasats per l’aigua, habitatges destrossats, municipis escanyats per la virulència de les inundacions i, especialment, centenars de morts, la part més dura i esgarrifosa d’una DANA esperada però amb una magnitud que les administracions públiques no havien estudiat correctament.

La part física i material suposa centenars de milions de pèrdues que ara s’han de finançar i recuperar amb les subvencions i les ajudes econòmiques que han d’aportar-hi tant la Generalitat com el Govern. Han de posar en marxa tota la maquinària administrativa adient per redreçar una situació molt difícil i complicada, tatn per a les famílies com a per a les empreses i indústries afectades.

Com passa sempre que hi ha una desgràcia o una catàstrofe, els mitjans de comunicació solen fer-hi un seguiment exhaustiu, amb un nombre insuperable d’hores, connexions, programació especial, enviats especials al lloc dels fets i tota una munió d’elements periodístics amb un únic objectiu: captar l’atenció de les persones, crear una expectació per augmentar-ne l’audiència i, per tant, un increment dels beneficis per publicitat. Tot està estudiat.

Els primers dies, la programació televisiva –a la qual cal afegir-hi premsa i ràdio- ha estat centrada, únicament i exclusiva, en els efectes que la DANA ha provocat als pobles afectats, a les persones, a les famílies i als comerços. S’han capficat en tots els indrets possibles, no s’han deixat cap aspecte per tractar i han assumit el seu paper de difondre la veu del poble, s’han fet ressò dels problemes que han patit i pateixen els veïns dels pobles afectats.

Per uns dies, els pobles han esdevingut en un gran plató que els mitjans han aprofitat per desplegar el treball. No hi ha mancat el sensacionalisme per captar l’atenció dels receptors. Els periodistes al peu del canó al costat dels mateixos veïns que treien el fang, els trastos, els mobles i netejaven la seua llar.

El que importa és l’audiència, si els afectats ploren, criden i expressen el seu enuig amb energia millor. Saben que això suposa més audiència i, per tant, més increment publicitari. Bandegem les qüestions ètiques i morals  i prioritzem el pragmatisme. Malauradament, a mesura que passen els dies, es redueixen les hores dedicades a la DANA. Els problemes, però, hi persistiran durant temps.