El peix gran engoleix el menut

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació

És un símil marí però es podria aplicar, fil per randa, al món de la política. En este cas, els resultats municipals al Camp de Túria en són un bon exemple. Fefaent i paradigmàtic. Formar-ne part d’un govern de coalició té una sèrie d’avantatges i desavantatges per als partits que en són partícips. Els casos de la Pobla de Vallbona, Bétera, Llíria, Riba-roja de Túria o L’Eliana són la prova palesa. D’un costat, els governs de diversos partits aporten una estabilitat política necessària per portar a terme o desenvolupar projectes i programes als  respectius ajuntaments. De l’altra, el fet de ser-ne part d’un govern en comú suposa una rendibilitat electoral asimètrica per a tots els partits. Especialment, en resulta més beneficiat, en termes generals, els partits que exerceixen l’alcaldia mentre que la resta solen minvar el suport o els rèdits en forma de vots. La raó cal cercar-la en la dificultat que tenen els partits a l’hora de fer seus els èxits de cada actuació de govern. La gent, els electors i els ciutadans solen identificar cada èxit de l’ajuntament, de forma directa, en l’alcalde o l’alcaldessa i, aleshores, a l’hora d’exercir el dret al vot els partits que tenen l’alcaldia reben un suport major. La resta de partits solen tindre problemes per ser visibles envers l’opinió pública. El problema, però, és que tot i saber-ho no hi fan res per esmenar la situació. Ans al contrari, solen accentuar-la notablement.

La Pobla de Vallbona és, paradigmàticament, un dels casos més sagnants. Tots n’han ixit perdent, llevat de Compromís que, precisament, té l’alcaldia. Tots els seus socis de govern han perdut. El PSOE ha minvat en 159 els seus vots, tot i el vent a favor generalitzat dels socialistes. Esquerra Unida ha desaparegut en caure a la meitat. I CUPO, partit que aglutina les urbanitzacions, ha passat de dos a un regidor, la qual cosa els fa repensar la seua entrada en un altra coalició, tot i que sembla més una estratègia de pressió que una realitat. Sols hi ha apujat vots Compromís, 243 més. La resta de partits, ben escaldats.    

Els resultats d’estes eleccions sembla que marcaran un punt d’inflexió a partir d’ara. Els partits s’ho pensaran bé abans de pactar o entrar en qualsevol govern ateses les conseqüències que s’hi han vist. Els politòlegs dels partits polítics tindran bona cosa de feina fins la constitució de les noves corporacions. És el temps de dialogar, reflexionar i albirar cadascuna de les possibles alternatives davant un hipotètic pacte de govern.

Tot seguint la mateixa línia argumental, cal remarcar un altre exemple al Camp de Túria. A l’Eliana, Compromís ha patit una davallada de 423 vots, explicat probablement pel que fa als viratges del seu amistançat amb els socialistes, mentre que Esquerra Unida -històricament la parella de ball del PSPV- ha restat fora de la futura corporació, amb 430 sufragis menys. Una xifra molt important. Els socialistes n’han experimentat un èxtasi enorme amb una majoria absoluta inclosa, després de dècades de pactes.

A la capital de la comarca, Llíria, els partits que han format part del govern municipal han sofert una reducció del suport popular. Amb el centre de menors al nucli central del període pre i electoral, l’únic que n’ha guanyat ha estat el Partit Popular que ha fet de l’esmentat projecte social el seu argument principal. Compromís, amb un sorprenent canvi d’opinió des d’un inicial silenci còmplice al seu rebuig públic justament enmig de la campanya electoral, torna a perdre 216 vots. Podemos, endinsat en el govern, n’ha perdut fins a 442, tot un avís sobre l’escassa presència i entitat que ha tingut durant tota la legislatura en la qual no va saber explicar la seua gestió ni tampoc la seua coalició amb el PSPV.

Hi ha un altre municipi com el de Riba-roja de Túria amb el qual es ratifica la pèrdua de vots que han patit els companys de viatge. Compromís ha passat de 1.352 a 790 vots (562 menys) o Esquerra Unida -amb un suport important des de fa anys- que ha sofert una davallada d’altres 161 vots, en passar de 786 a 625. Els socialistes, al capdavant de l’executiu, n’han ixit beneficiats amb una majoria absoluta que feia anys no s’hi veia.  

Un poble de grandària mitjana com Vilamarxant també ha vist reduït el seu recolzament popular envers Compromís amb 48 vots menys, en passar de 738 a 690 els sufragis. Els socialistes guanyen, pel seu costat, 227 vots més, fruït del treball de la legislatura i del vent a favor que viuen a partir del Govern central de Pedro Sánchez.

Serra, però, és l’únic municipi del Camp de Túria que ha trencat la regla segons la qual els partits que han exercit l’alcaldia guanyen i els seus acompanyants n’ixen perdent amb escreix allò que van guanyar fa quatre anys, quan se’n va parlar sobre els anomenats governs del canvi. Per això, a Serra no es comprén que mentre el PSPV ha perdut fins a 50 vots, Esquerra Unida en guanya altres 81. Treball que es pot encomanar als politòlegs i estudiosos del tema a fi que s’hi puguen introduir les esmenes adients. Sempre se sol dir que els partits polítics viuen una calma important mentre els seus dirigents exerceixen el poder executiu, disposen d’un sou públic i manegen un pressupost ingent per portar a terme les seues polítiques municipals. Ara serà el moment d’adonar-se’n d’eixa situació. Quan no hi ha un salari és quan arriben els problemes, les divisions i les diferències que acaben, indefugiblement, en escissions després de postures irrevocables.