Emergència climàtica, també a Llíria

Elena Jiménez, regidora d’Ordenació del Territori i Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Llíria

Val la pena parar-se a reflexionar un poc després d’arribar als 41°C a l’ombra a Llíria el divendres passat (43,5°C de màxima a la província, a Xàtiva). A València només s’havia arribat als 40°C en 16 ocasions durant els últims 150 anys, i en aquesta ocasió van ser ateses 9 persones per colp de calor.

Per aquesta raó, i davant l’onada de calor, des de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Llíria vam oferir eixe dia l’accés a la piscina municipal de manera gratuïta, per donar una solució a les persones que no disposen d’un mitjà per climatitzar la seua llar.

Ja no hi ha cap dubte que la causa d’aquests excessos meteorològics és l’escalfament global causat, principalment, per les emissions antropogèniques de CO2.

Aquest any s’ha superat la barrera de les 400 ppm de fons de CO2 a l’atmosfera, quan en l’era preindustrial era de 250 ppm de CO2. Cap organització es posa ja de perfil sobre aquest problema, llevat d’alguns partits polítics conservadors:

Quines conseqüències té?

A nivell global, patirem tempestes més intenses, oratge més erràtic, augment del nivell del mar, danys en infraestructures, canvis en patrons migratoris, pèrdua de biodiversitat, reaparició de malalties extintes, escassetat d’aigua i aliments, etc.

Però centrem-nos en la nostra zona. El litoral mediterrani espanyol és una de les zones que més es veurà afectada d’Europa. Concretament, a la província de València patirem problemes relacionats amb la desertificació i amb les inundacions (encara que sone irònic les dos coses juntes). Desertificació sobretot a l’interior i inundacions sobretot a la costa. Concretament, ací a Llíria les simulacions preveuen:

* Un augment de les temperatures màximes i mínimes de 2-2,5°C.

* Un possible augment de les precipitacions de 100 litres/m2 anuals.

* Risc de pèrdua de biodiversitat i espais naturals.

Encara que veient les temperatures que estem aconseguint, igual les estimacions es queden curtes. Recordeu les pluges torrencials que hem patit a la província aquests últims anys? Fenòmens meteorològics com aquests van a augmentar en nombre i intensitat, danyant les nostres instal·lacions i propietats, minvant els nostres pressupostos i posant-nos en perill a les persones.

Què podem fer?

El primer és estar ben informats. No és el mateix la contaminació, que el forat de la capa d’ozó, que el canvi climàtic. Són diferents problemes mediambientals causats per diferents compostos químics, generats en excés per l’activitat humana.

Sens dubte el més gran, complex i globalitzat dels tres problemes és el canvi climàtic, causat per l’escalfament global, causat al seu torn, principalment, per l’excessiva presència de CO2 a l’atmosfera (efecte hivernacle). És segurament el major repte al qual s’enfrontarà la humanitat en aquest segle.

El segon, és adoptar una postura conscient i un enfocament positiu del problema; i contagiar aquesta postura als nostres amics, familiars i coneguts. Per exemple, estem aconseguint tancar el forat de la capa d’ozó que amenaçava amb disparar el nombre de malalties com el càncer de pell i les cataractes. No només cal assenyalar el que es fa malament, també el que es fa bé.

Des del negacionisme o el negativisme front el canvi climàtic no se suma, es resta. I les grans causes que afecten a grans col·lectius són imparables. Només cal un poc més de temps, un poc més d’iniciativa per part de les autoritats i una major implicació de la societat.

Quan algú nega el problema o el relativitza és la nostra obligació fer-lo entrar en raó; amb arguments, amb evidències i amb les opinions d’experts independents.

El tercer és actuar, individual i col·lectivament. I Llíria aportarà el seu granet de sorra, per això aquest any hem creat la regidoria d’emergència climàtica, que va a desenvolupar polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Malgrat la postura negacionista o relativista dels nostres rivals polítics, i  veient la situació d’emergència que estem patint, des de Compromís-Move es prendrà molt seriosament aquest repte i col·locarà la seua contribució a solucionar el problema al capdavant de la seua llista de prioritats. Amb l’elaboració d’un plà d’acció.

L’ONU ens ho ha deixat ben clar, si en 11 anys (2030) arribem a un augment de la temperatura mitjana de 1,5-2°C pel que fa a abans de la industrialització, el desastre està assegurat i el mal molt probablement serà irreversible.

No no podem evitar el canvi climàtic, només podem mitigar-lo, adaptar-nos a ell i anar reduint-lo fins que tinguem una economia descarbonitzada al 2050.

Des de la regidoria d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Llíria esperem comptar amb la vostra implicació i el vostre suport per construir solucions conjuntes, que sempre tindran més impacte que el que férem unilateralment.